Els museus del segle XXI no tenen parets

Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació han comportat canvis importants en la gestió del patrimoni cultural. Els museus més interessants són aquells que han pujat al tren de la digitalització i les noves tecnologies per situar el visitant al centre de la seva activitat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha posat a l’abast dels visitants propostes interactives, com la realitat augmentada. Us presentem alguns exemples d’ús de realitat augmentada, d’aquí i de fora, que ens facilita l’àrea d’estratègia digital del MNAC. Són propostes innovadores que propicien una nova experiència on el visitant es mou d’una observació passiva a una implicació activa en allò que mira. Ens obrim a noves maneres de consumir art.

A grans trets, la tecnologia de la realitat augmentada consisteix a sobreposar informació virtual a la informació física ja existent. Mitjançant un codi QR i un dispositiu mòbil, l’aplicació permet visualitzar imatges en moviment, fotografies i text. Es tracta de deixar de veure l’objecte de forma estàtica per començar a interactuar amb ell. És per això que la realitat augmentada esdevé una nova forma de mirar, d’interactuar, de participar, d’experimentar i de compartir coneixements amb altres visitants.

Un dels projectes pioners en realitat augmentada ha estat el London Street View desenvolupat pel Museum of London. Mitjançant la geolocalització i Google Maps, l’aplicació permet fer un viatge en el temps a través d’un seguit de fotografies històriques que apareixen a la pantalla del mòbil mentre es recorre a peu els carrers de la capital britànica. L’èxit de l’experiència ha portat l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona a desenvolupar VisualBCN, una aplicació que permet localitzar edificis emblemàtics de la ciutat i veure la transformació que han patit al llarg dels anys. L’any 2010 el MOMA de Nova York va acollir una experiència de realitat augmentada que va resultar revolucionària. Es va superar la visió clàssica del museu com a emissor de coneixement per convertir-lo en un espai de diàleg, participació, col·laboració, discussió i debat crític. En tots els casos es tracta d’oferir una nova experiència al visitant, captar un públic potencial i rivalitzar amb la darrera tendència, les visites virtuals als museus 2.0.

Els museus es troben en ple procés de transformació i la implementació de la realitat augmentada produeix dubtes. Els entusiastes defensen les seves possibilitats educatives i comunicatives. Un bon exemple és A gift for Athena, una aplicació del British Museum que permet els estudiants aprendre la rellevància de la Grècia del segle V a.C través d’un Partenó virtual. Un altre exemple modèlic seria The ultimate Dinosaurs, una app en què els esquelets de dinosaure exposats al Royal Ontario Museum (Canadà) prenen vida i es belluguen per la sala. Els contraris qüestionen l’alt cost de la seva implementació, la saturació d’informació i les escletxes generacionals. Potser la clau recau en trobar un equilibri entre innovació i demandes d’un públic poc familiaritzat amb les TIC. Intentar que aquest no se senti desplaçat en la seva visita al museu requereix oferir opcions interessants per a tot tipus de públic.

Entre les propostes virtuals creades al nostre país, destaca Mapping Taüll, que va obtenir el premi Best of the Web 2014 a la millor presentació. El vídeo recrea els frescos originals de l’absis major i el presbiteri de la nau central de l’església de Sant Climent de Taüll que en l’actualitat es troben en el Museu Nacional. Trobareu informació sobre Mapping Taüll al blog del MNAC.

A Barcelona i durant un temps limitat, la Casa Batlló va oferir als seus visitants una guia-vídeo que permetia fer un recorregut virtual i en 3D per l’edifici de Gaudí. L’any 2012 el MNAC va experimentar per primera vegada amb la realitat augmentada amb motiu de l’exposició del Gòtic Internacional. Ara està preparant una aplicació per a mòbil que permetrà enriquir la visita a la mostra d’art modern. Inclourà fotografies i vídeos amb imatges dels processos de restauració de les obres i moltes més sorpreses que Conxa Rodà, responsable d’estratègia i innovació del museu, encara no ha pogut desvelar però que esperem en candeletes.