Els morts de Spoon River ja parlen en català

18.06.2012

Antologia de Spoon River.

Durant els darrers mesos he vist més de dues cares de sorpresa incrèdula davant la notícia: es publica una versió catalana de Spoon River Anthology. Les cares pertanyien, naturalment, a bons degustadors de versos, perquè el llibre d’Edgar Lee Masters és poc conegut a casa nostra. Hi ha un grapat de poemes traduïts per Agustí Bartra per a antologies, algunes produccions escèniques recents basades en una selecció dels epitafis i un preciós poema de Pere Rovira, “Blues de la Rosie Roberts”, que en recrea un dels personatges. I poca cosa més. Però deixem-ho dit: Spoon River Anthology (1915) és un dels grans clàssics de la poesia nord-americana i, per tant, de la poesia en llengua anglesa.

Dels epitafis, he escrit. Així anomenava Edgar Lee Masters les 243 peces que constitueixen el gruix el llibre. L’Antologia de Spoon River, per cert, no és una antologia: el títol vol ser una referència a l’Antologia palatina, que li va proporcionar un model a l’autor. Els poemes són epitafis perquè en cada un parla un difunt. Són monòlegs dramàtics, per fer servir la denominació correcta per al professor de literatura, amb la peculiaritat que cada narrador poemàtic és un dels morts que reposen per sempre a Spoon River.

L’Antologia de Spoon River és això: un cor de veus que ens parlen des del cementeri. Més de dos-cents finats ens ofereixen, des de la tomba, una síntesi poètica del que ha estat la seva existència: una síntesi de vegades frustrada, de vegades enriolada, i d’altres vegades paradoxal, exemplar, amarga, venjativa o il·luminadora. Els morts que passen comptes amb la seva vida: aquest és el recurs a partir del qual Lee Masters traça el seu gran fresc de la vida en aquesta localitat imaginària que reconstrueix els pobles d’Illinois on Masters va néixer i créixer. Un llibre de poesia que té molt de novel·la coral i que té també una indubtable qualitat dramàtica.

I sí, era una traducció que ens faltava. Crec que ho havien pensat algunes persones, però va ser el poeta olotí Jaume Bosquet qui s’hi va posar. Enlluernat pels pocs poemes que Bartra havia traduït, va aconseguir l’original i va anar fent, més per devoció al text que per altra cosa, un poema darrere l’altre. Jo vaig tenir el privilegi d’incorporar-me al projecte quan en Jaume ja havia fet que els inquilins del cementeri començassin a expressar-se en català. Fa prop de quatre anys, d’això. En tot aquest temps no ens hem vist (ell a Olot, jo a Palma) però hem intercanviat centenars de correus electrònics amb adjunts plens de comentaris de revisió i amb propostes i contrapropostes per a un vers o un altre.

No recorreré a Frost per fer cap disquisició sobre si la poesia és traduïble, però recordaré que Gil de Biedma parlava de poetes que són més traduïbles i de poetes que no ho són tant. Probablement aquests poemes no són especialment refractaris a la traducció: el vers lliure i la narrativitat dels epitafis fan que no siguin d’aquella mena de poesia l’essència de la qual es perd en la traducció. Però traduir versos és sempre traduir versos, i l’esforç perquè els morts expliquin la seva vida en català amb la contundència amb què l’expliquen en anglès ha estat important. És diferent el cas de les dues peces darreres, “L’Spooníada” i “Epíleg”, que fan ús d’una mètrica regular i unes rimes que hem volgut traslladar a mètrica regular i rimes catalanes. Tant de bo que l’hàgim encertada, en tot plegat.

Feta la traducció, faltava un detall: un editor valent. La cosa no pintava fàcil, com us podeu imaginar, però el vàrem trobar. Roger Costa-Pau ha estat l’editor que ha gosat portar a les llibreries les gairebé 600 planes de l’edició bilingüe. En Roger ha estat un editor valent, generós i entusiasta. L’Antologia de Spoon River en què els morts parlen en català inaugura, juntament amb un recull de versos d’Antoni Clapés, la nova etapa de Llibres del Segle. El disseny i la factura són una meravella. Ja el trobareu a les llibreries.

 

Edgar LEE MASTERS. Antologia de Spoon River. Ed. bilingüe. Traducció de Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger. Girona: Llibres del Segle, 2012. 584 pàgines.