Els Lluïsos de Gràcia, un viver de corals

16.06.2012

Entro als Lluïsos de Gràcia i de seguida em reben l’Oriol Hosta, president de l’entitat, la Marta Buch, gerent, i la Laia Curcoll, responsable de comunicació. El casal és gran però està ben mantingut i és acollidor. Lluïsos és avui un dels ateneus populars amb més història de Gràcia. Forma part de l’anomenat G-6 d’entitats del barri, juntament amb la Federació de colles de Sant Medir, la Fundació de la Festa Major, el Centre Moral, l’Orfeó Gracienc i el Cercle Catòlic. Tots tenen una gran tradició al darrere, i cadascun la seva idiosincràcia. Els Lluïsos s’ha distingit per la vocació esportiva (tenen un dels millors equips de bàsquet femení del país) i l’excel·lència coral. A banda d’això celebren el Festival de Màgia Jove, tenen el programa Desconnecta, una proposta musical per a joves intèrprets d’entre 16 i 22 anys. També celebren des de l’any 2006 el projecte Objectiu Freedonia, que es promou formats musicals excepcionals i interdisciplinars, que poden anar del jazz al rock simfònic. I ara la comunitat de Lluïsos s’està plantejant obrir els seus locals per oferir residència a grups teatrals que hi vulguin assajar.

 

El virolet durant un concert

 

“Els Lluïsos de Gràcia és una gran família coral”, diu Oriol Hosta. “Jo sempre dic, una mica amb broma, que si ets dels LLuïsos pots cantar des de ben petit fins als 155 anys, que són els anys que té aquesta casa”. Actualment hi ha sis corals que abracen totes les edats de la vida. En primer lloc hi ha El Virolet, la coral infantil de la família. Està formada per nens i nenes entre quatre i quinze anys que assagen un dia a la setmana i s’organitzen en tres grups d’edat. Des de fa anys hi ha llista d’espera perquè hi ha més demanda que places disponibles. En segon lloc hi ha la Coral Sinera, cor juvenil, format per nois i noies d’entre quinze i vint-i-tres anys. Assagen dues nits a la setmana. Part dels seus cantaires provenen d’El Virolet i molts passaran a formar part de La Cantiga o La Fuga. La Coral Vent del Nord va ser creada per un grup de pares i mares dels nens que participaven a la coral infantil El Virolet. La Coral La Fuga es va fundar l’any 1999 amb l’objectiu de rebre els cantaires que venien de la Coral Sinera i que no podien accedir a la Coral Cantiga, que demana un nivell musical molt elevat i un ritme de concerts i d’assaigs més intens. També hi ha el cor Gregal.

 

Coral Fuga

 

Finalment, la joia de la corona: la Coral Cantiga, que està formada en l’actualitat per unes 65 veus; es tracta d’un cor que selecciona els seus cantaires d’acord amb uns criteris tècnics (lectura musical, qualitat vocal…) i que assumeix repertoris diferents i complexos. Assaja dues nits a la setmana. Actualment està dirigida per Josep Prats, i compta amb l’assistència de l’Eva Martínez (sotsdirecció) i la Marta Cordomí (assessorament vocal).

La coral Cantiga disposa de la infraestructura necessària per dur a terme i gestionar el projecte mitjançant diferents àrees de treball: una àrea artística, dirigida pel director, Josep Prats, juntament amb els subdirectors, i una àrea de gestió (president, secretari i senat). La coral manté un intens ritme d’assaigs, amb un mínim de quatre hores setmanals de treball en grup, a les quals s’hi han de sumar les classes de cant que els cantaires segueixen regularment per millorar el seu nivell. Al mateix temps, cal destacar també l’esforç realitzat per aproximar la disciplina coral a tot el territori català.

Cada any, Cantiga produeix entre cinc i set repertoris, dels quals, la meitat són produccions pròpia i pretenen ser originals i coherents. També cal destacar la gran capacitat de treball i innovació de la coral Cantiga i de la seva capacitat d’incloure obres que difícilment es troben en els repertoris convencionals del cant coral.

La Coral Cantiga és membre de la Federació Catalana d’Entitats Corals, de la Federació Europea ‘Europa Cantat’ i de la International Federation for Choral Music, i la propera temporada 2011-2012 commemorarà el 50è aniversari de la seva fundació.

Oriol Hosta, president dels Lluïsos de Gràcia, no pot amagar la satisfacció davant del patrimoni que representen aquestes corals. “La Coral Cantiga forma part d’un projecte educatiu integral que ens posiciona a Gràcia, Barcelona, Catalunya i al món”. Oriol Hosta sosté que la Cantiga és una coral de prestigi amb un reconeixement ampli. “Cal perseverar en aquesta línia, seguint l’empremta dels diversos directors que han dirigit la coral, en Leo Massó, l’Oriol Ponsa, l’Edmon Colomer i ara en Josep Prats”.

“La Coral Cantiga forma part d’un quadrivium de corals de luxe que hem tingut en aquest país”, afirma Joan Casals, organista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. “A banda de l’Orfeó Català, que és una institució centenària, hi ha quatre corals que han marcat la història recent del cant coral a Catalunya. La coral Sant Jordi, d’Oriol Martorell, el cor Radigal impulsada per Manel Cabero, la Capella Clàssica Polifònica, encapçalada per Enric Ribó i la Coral Cantiga, de la qual va ser capdavanter des de la seva fundació el direcor Leo Massó”, afirma Casals. “Totes quatre conformen un Quadrivium de corals, que han aplegat gent de molta talla”.

Segons Poire Vallvé, actual director de l’Orfeo Gracienc, “Cantiga és un cor que es manté jove, que té sempre projectes nous i que gràcies a Pep Prats tira endavant en un ambient fantàstic a Lluïsos”. Poire Vallvé, que va ser cantaire i director de la coral Sinera i després sotsdirector de Cantiga abans de passar a l’Orefo Gracienc, sosté que l’establishment cultural del nostre país no ha arribat a entendre mai que les corals són una part molt important del teixit cultural. “Es tendeix a classificar els cors amb la cultura popular. El rigor del cor de Cantiga, en canvi, demostra que des del cant coral es pot arribar a l’excel·lència musical”. Ras i curt, la coral Cantiga és alta cultura.

Aquest diumenge als LLuïsos de Gràcia la coral Cantiga presenta doble cartell: la suite El mar, composicions d’Albert Guinovart a partir de textos de Joan Maragall i La tonalitat de l’infinit, un espectacle de poesia i cançó amb text d’Enric Casasses i música de Feliu Gasull. Es tracta d’una cantata estrenada a l’Auditori l’any 2001 per a un cor infantil. Segons Josep Prats, director de Cantiga, “la riquesa de la proposta, tant literàriament com musical, és esplèndida: textos d’alta volada, eventualment d’un lirisme que emociona, i també juganers, irònics, humorístics… reben el suport d’una composició que juga amb colors, textures i efectes, complexa en l’harmonia i el ritme, però sempre respectuosa amb les línies melòdiques d’inspiració popular”. Josep Prats considera que té entre mans una obra mestra, que funciona tant amb la canalla (va estar concebut per a un cor infantil) com en la seva adaptació actual per a veus mixtes. Els lectors de Núvol poden descarregar-se gratuïtament a partir d’avui la cantata d’Enric Casasses, que estarà disponible en format e-single al web de Núvol.