Els llibreters de Girona recomanen

Som a Girona per celebrar els premis Bertrana i aprofitem per fer un passeig per les llibreries de la ciutat. Demanem als llibreters que ens recomanin, entre les últimes novetats, els títols que més els han agradat.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Som a Girona per celebrar els premis Bertrana i aprofitem per fer un passeig per les llibreries de la ciutat. Només baixar del tren ens arribem fins a la Llibreria Empúries, amb ganes de fer dos petons a la Maria Carme Ferrer, però resulta que està de vacances i ens rep la Lurdes Sibera. La Lurdes està molt contenta amb l’èxit de les memòries de Rafael Nadal, Quan érem feliços, un llibre que no és només per a gironins, com podrien pensar alguns. “He parlat amb gent de tot arreu, des d’Amposta fins a més enllà i a tots els agrada igual. Parla de l’amor a la família, que en aquests moments de crisi és de les poques coses que encara ens aguanten. El títol ‘Quan érem feliços’ podria semblar negatiu, però és una felicitat que potser era la primera que teníem o que no ens havíem adonat que algun dia s’acabaria, l’edat innocent de la infantesa”.

Travessem el riu per anar a la Llibreria Geli. Ens atén, amable com sempre, Josep Domenech-Ponsatí, que és a més de llibreter, un poeta. En Josep ha traduït poesia brasilera i és autor del poemari Apropiacions degudes & Cia, premi Gabriel Ferrater de poesia. Quan li demano quin llibre ens pot recomanar, no dubta ni un segon: el nou llibre de Narcís Comadira, Marques de foc. Els poemes i els dies, que acaba de sortir al mercat, publicat per Ara Llibres. “És una barrija-barreja de poemes i comentaris”, diu Domènech-Ponsatí. “Comadira comenta els poemes que han marcat en foc la seva ànima. Els poemes que li han fet venir una esgarrifança a l’esquena. Els poemes que s’ha apropiat degudament. Els poemes que continuen fent-li companyia. Els poemes que, en les seves “nits de guàrdia” (com en diu ell), va dient a poc a poc fins que li arriba la son”.

Inevitablement anem a petar a la Llibreria 22. Com sempre, hi ha ambient, busco en Guillem Terribas però no el veig per enlloc. Me’l criden. Me’l busquen. I de seguida apareix. “Hola nen, què fas tan d’hora?”. En Terribas és un dels còmplices que tenim a Girona. Sempre que pot ens busca un cronista que pugui cobrir les presentacions de la 22 per a Núvol. Li pregunto si ja ha llegit l’última novel·la del Cercas, Las leyes de la frontera.  “Sí, m’atrapat, m’ha emocionat, durant uns dies no podré llegir una altra història”, diu Terribas, que sortia a la versió cinematogràfica de Soldados de Salamina i és amic de l’autor. “El Javier Cercas ens explica una gran mentida amb trossos de veritat: Las leyes de la frontera ens situa a la Girona de finals dels setanta i fins a l’actualitat. Ens  parla sobre la justicia i la injusticia, de l’amistat i de l’amor… del que és veritat i potser  mentida, dels dubtes i les desgràcies d’una generació. Però, sobretot, Las leyes de la frontera, és una gran història d’amor. Imprescindible la seva lectura, apta per a tots els públics.”

Al vespre, a la festa dels Bertrana, ens trobem llibreters de comarques. La Irene Tortós de la LLibreria l’Altell de Banyoles és també col·laboradora de Núvol. Avui s’estrena amb un comentari de la novel·la de Santi Baró. A banda del llibre de Baró, Irene ens recomana també El Pelegrinatge insòlit de Harold Fry, de Rachel Joyce, editat per La Magrana i Salamandra. “Aquest és un llibre absolutament recomanable”, diu la Irene. “El viatge que emprèn Harold Fry té l’aparença d’una peregrinació, però és molt més. Cada trobada amb ell mateix creix en comprensió, en perdó i en compassió pels no desitjats i també pels estimats. Harold té la seva pròpia foscor, l’angoixa ficada dins de l’ànima; surt per netejar-la i acabarà amb una nova capacitat per l’alegria”. Segons la llibretera de Banyoles, la novel·la de Rachel Joyce té petites espurnes d’humor, també algunes extravagàncies, però, sobretot, grans moments de tendresa commovedora. La història acaba sent una mica més fosca del que imaginava que seria quan vaig començar, encara que la seva essència és la de una història d’amor que m’ha arribat a fer plorar. Però, tot i la profunda tristesa d’en Harold,  trobo que no és una lectura trista. Més aviat, suggereix que un nou començament sempre es pot trobar, i mai és massa tard per fer alguna cosa extraordinària.”

Joan Maillart, de la Llibreria Maillart de Figueres, em recomana la novel·la de M. Mercè Cuartiella, Germans, gairebé bessons, publicat per Brau, una editorial de Figueres, i premi Llibreter d’enguany, “una novel·la imprescindible per a qualsevol persona que tingui germans o que no en tingui, tant se sal, perquè cal ser conscient del que és la família. Segons Maillart, “Cuartiella té una particular visió teatral de la vida, és una escriptora que escriu sense dir mentides, amb una absoluta transparència i honradesa”.

Maria Teresa Calabús, de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, ens diu: “No us perdeu la lectura d’El jardí secret, tingueu l’edat que tingueu. Vaig descobrir molt tard aquesta joia i, des que l’he llegit, l’he recomanat  per a tot tipus de lector i per a totes les edats.” El jardí secret és un clàssic, obra de l’autora anglesa Frances Hodgson Burnett, editat a Viena edicions en l’acurada i elegant col·lecció que porta, justament, el nom de ‘El jardí secret’.

“Publicada a l’any 1910, la novel·la tracta d’una nena òrfena que ha de viure a la mansió desangelada, grandiosa i aïllada del seu oncle” explica Calabús. “L’home, solitari i sorrut, deixa a la nena a cura de les criades i li dòna llibertat absoluta mentre no el molesti. Li prohibeix, però, entrar en el jardinet tancat i abandonat que cuidava la seva difunta esposa. Una prohibició que desperta, com és lògic, el desig de la Mary d’investigar el misteri que amaga el jardí. Aviat tindrà còmplices que l’acompanyaran en l’aventura: un vell jardiner, el germanet d’una mainadera, un pit-roig… La nena, poc a poc, descobreix les meravelles de  la natura i  la calidesa de l’amistat. Els diàlegs de la novel·la són espontanis, divertits i sorprenents. Les descripcions de la natura, dels colors, dels sentiments, tenen molta força i sedueixen al lector de tal manera que  és conscient en tot moment d’estar llegint un clàssic inoblidable”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació