Els germans Civil: quan la música esdevé passió

“Que els que ens dediquem a la composició no estiguem massa temps sense escriurer, sinó que sempre s’ha de tenir una cosa o altre à l’imaginació, i que una vegada ben madurat el plan de la composició dins nostre cap passi desseguida pel cor y d’aquí a la ploma y que la questió d’escriure-la sigui de poc temps, és un treball, el de la escriptura que es déu fer tot d’un cop sinó resulta en detriment de l’obra”. Així s’expressava Joseph Civil en els seus Apunts, alguns dels quals es troben recollits al catàleg Quan la música esdevé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil, escrit per Lluís Brugués i Agustí i Albina Varés i de Batlle, editat per la Diputació de Girona.

El present catàleg, que incorpora les biografies dels dos germans i que es publica coincidint amb l’acabament de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Francesc Civil, inclou els registres de 612 manuscrits d’obres musicals de Francesc Civil, prop de 3.000 cartes rebudes i 384 enviades pel músic amb la seva correspondència, mentre que de Joseph Civil conté 64 de 427 obres que va compondre i més de 600 cartes. L’objectiu inicial era catalogar el fons de Francesc Civil, però es va decidir incloure el treball del seu germà, que es trobava integrat al mateix fons, per fer accessible a tota la comunitat musical l’obra dels dos germans. “Joseph Civil va compondre gairebé el mateix nombre d’obres que Francesc, i de la mateixa qualitat”, asseguren els autors.

Oriünds d’una casa pairal de Molins de Rei, els dos germans Francesc (1895-1990) i Joseph van néixer en el si d’una família de classe treballadora molt preocupada per l’educació dels fills. Tant Francesc com Joseph van adoptar l’ofici del pare, Miquel Civil Boguñá, que era músic, compositor i poeta, i va ser ell mateix qui els va donar les bases de l’art musical. Tots dos es van dedicar a la música, van ser organistes, compositors i professors de música.

Els dos germans van instal·lar-se durant un temps a París, que en aquells moments era un centre d’efeverscència artística de primer ordre, i van estudiar a la Schola Cantorum. A la ciutat de la llum, Isaac Albéniz els va acollir, juntament amb d’altres joves: “La seva llar va ser un centre de trobada i acollida que freqüentaven Pau Casals, Enric Granados, Ricard Viñes, la cantant Maria Pichot […], els pintors Ignacio Zuloaga, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Picasso, l’escultor Manolo Hugué, els escriptors i poetes Pompeu Gener, Narcís Oller i el polític Valentí Almirall, entre d’altres”, expliquen Brugués i Varés.

A París, Francesc Civil va estudiar a la Schola Cantorum, fins al 1917, any en què els camins dels dos germans es van bifurcar: mentre Joseph Civil s’establia de manera definitiva a París —va aconseguir una certa notorietat com a pianista i compositor— amb la intenció de conèixer noves tendències en l’àmbit de la música, Francesc Civil va tornar a Catalunya i es va instal·lar primer a Figueres, on va fer el servei militar i va casar-se. Així va entrar en contacte amb Antoni Juncà, que el va formar en música sardanística, amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa, i va formar part de diverses agrupacions cambrístiques i musicals. Després es va traslladar a Girona, on va ocupar la plaça d’organista a la catedral, primer de manera interina i a partir del 1954 com a titular, on va romandre fins a la seva mort.

Allà, va fundar l’Escola Municipal de Música —que més tard s’anomenaria Conservatori Isaac Albéniz de Girona—, va col·laborar amb publicacions com el Diari de Girona, L’Autonomista, El Piano Scherzando o Los Sitios, i com a compositor va conrear el repertori de la música litúrgica, religiosa i civil, així com l’instrumental per a orgue, piano, cambra i orquestra i el gènere sardanístic. Entre altres distincions, Francesc Civil va ser guardonat amb la Medalla de Plata d’Educació i Descans (1965), la Creu Cavaller de Cisneros (1971), i el nomenament com a membre honorari de l’Associació Catalana de Compositors. D’altra banda, el 1988 es va instituir com a reconeixement el Concurs Anual de Composició Francesc Civil, dins dels premis Ciutat de Girona.