Els dimonis i les pàtries de Jacint Verdaguer

Verdaguer Edicions publica 'Pàtries' i 'Dimonis'. El primer és un compendi de poemes que reflexionen sobre la catalanitat, i el segon són apunts de tres dietaris que el poeta Enric Casasses ha transcrit i comentat. "Verdaguer assistia a sessions d'exorcisme i anotava tot allò que sentia".

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

Verdaguer Edicions celebra el seu primer any de vida publicant ‘Pàtries’, una antologia de poemes verdaguerians que reflexionen sobre “el patriotisme i la nació catalana”, tal com apunta Ricard Torrents, estudiós de Jacint Verdaguer i editor del compendi. L’Institut d’Estudis Catalans va acollir aquest dimarts -també- la presentació de ‘Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d’Oració’, un trasbalsador passeig pels aforismes i polifonies de diversos dimonis i esperits que “parlaven per boca de diversos malalts exorcitzats, al quart pis del carrer dels Mirallers número 7”, explica el poeta Enric Casasses, autor del llibre.

Ricard Torrents, Vicent Partal, Enric Casasses i Perejaume | Foto: Noemí Roset

Carme Torrents -directora del Museu i de la Fundació Verdaguer, i editora de Verdaguer Edicions -ha fet balanç del primer any i n’ha destacat la publicació de 5 volums en digital de l’Obra Completa de Jacint Verdaguer en Edició Crítica, i del volum en paper La Pomerola. Primavera -que també inclou la descàrrega en digital-.

“Les vendes en paper han estat bones: hem venut el 50% dels exemplars impresos; ara bé, no podem dir el mateix de les vendes en digital, que han sigut molt esporàdiques”. Pel que fa als llibres que tenen a punt de sortir, Torrents avança que preparen “l’edició crítica de Flors del Calvari, un dels llibres cabdals de l’obra tardana del poeta-a cura de M. Àngels Verdaguer” i també Càntics, “llibre religiós de càntics populars, a cura de Joan Requesens i amb textos musicals de Francesc Cortès“.  I, finalment, treballen amb l’obra Al cel, que aborda “el desarrelament i el desig de fondre’s amb la divinitat, escrit al final de la vida del poeta. En Roger Mas n’ha musicat algunes cançons, i -per tant- és un llibre molt esperat”.

Pàtries…

Per celebrar el seu primer aniversari, Verdaguer Edicions ha volgut inaugurar una nova col·lecció. Pàtries Dimonis en són els primers volums. Aquesta col·lecció -que duu per títol ‘Univers’- servirà per  “llegir Verdaguer de manera transversal, aplegant temàtiques diverses al voltant del poeta de Folgueroles”, destaca Torrents. Perejaume n’ha ideat el disseny. “Un clàssic ha de ser constantment estudiat i un cop hi ha una edició crítica, convé que els intel·lectuals i estudiosos del país el reinterpretin i en facin una lectura emmarcada en els temps presents”, afegeix Carme Torrents, que dóna la paraula a Ricard Torrents i a Vicent Partal -que ha escrit el pròleg de Pàtries-.

Partal  defineix el concepte de nació com una “construcció intel·lectual, sociològica” i destaca de Pàtries, que “Verdaguer parla del sentiment de catalanitat quan en l’època el concepte de nació catalana no s’havia consolidat, encara”-apunta-. Verdaguer es trobava en una època pre-nació, però el sentiment de catalanitat amara els seus poemes i fa que ens plantegem perquè ell parlava amb tanta naturalitat de Mallorca, de la Catalunya Nord, del Principat i de València, i ara costa tant. Per entendre millor el què succeeix avui, en aquest horitzó cap a la independència, revisitar Verdaguer és urgent, i -a més- és un plaer”, remarca.

Per la seva banda, Ricard Torrents -autor de la selecció de poemes patriòtics de Verdaguer- explica que “fou un poeta que havia començat a sentir un patriotisme local, d’amor cap a Vic i a Folgueroles , i que consagrava la seva vida a la llengua catalana i a la nació, tal com explica al poema l’Arpa. De seguida em vaig engrescar amb aquest poema que fa referències a la infantesa del poeta i no em va costar trobar una trentena de textos que reflexionen sobre l’amor cap a la terra pròpia”. Quina és la grandesa de Verdaguer? “Els poetes forcen la llengua per fer-li dir coses que ningú ha dit abans. I Verdaguer va ser qui va dir més coses noves -a la seva època- amb els seus poemes. És el primer poeta que fa del català una llengua nacional i aquesta decisió la manté al llarg de tota la seva vida. Altres autors, davant la possibilitat de canviar de llengua no ho dubten: Kafka és molt conscient que abandona una literatura menor -que és la txeca- per passar a una literatura major -que és l’alemanya-. I, en canvi, Verdaguer irromp i tot i que comença a escriure sota la llosa de Jaume Balmes i Urpià -el gran pensador que escriu exclusivament en castellà-  comença a forçar la llengua -la seva, el català- i en fa una literatura major, una llengua nacional”, subratlla Ricard Torrents.

 …i dimonis!

“Havent-li jo dit Anau a l’infern, respon: Ja no n’hi ha de dimonis a l’infern, tots som a la terra” o “L’infern està per llogar[,] sempre hi enviem estadants” són alguns dels  versicles que Verdaguer va escriure en quatre dietaris emmagatzemats a l’Arxiu Comarcal de Ripoll i a la Biblioteca de Catalunya. El poeta Enric Casasses els ha consultat, transcrit i comentat, tenint en compte els Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions -l’estudi introductori de Joan Bada- i Els exorcismes i Jacint Verdaguer, llibre de Maria Condeminas.

Jacint Verdaguer

“Si Verdaguer escriu Lo sol de Terra Santa m’ha enlluernat, l’enlluernament per Terra Santa, per Jesucrist, per la pàtria i per la poesia queda enrere quan coneix -el 1890-un grup exorcista, comandat pel capellà tortosí Joaquim Pinyol. Verdaguer assistia a les sessions d’exorcisme i anotava la paraula del diable que dialogava en veu alta per boca dels personatges que visitaven el carrer dels Mirallers número 7″, diu Casasses.

En tots aquests apunts que Casasses explica que són “un camp de batalla, perquè es troben ratllats, tatxats, raspats i fins i tot cremats -en algun punt-” s’hi troba aquest petit poema en prosa de tema infernal, que Casasses considera “dels millors que s’hagin vist a Catalunya i arreu”: Jo só la màquina d’escórre’ els cors, quan los tinc escorreguts los omplo de lo meu, los omplo de duresa, de tirania, de furor i venjança. Quan tinc los cors plens dels meus amaniments ja no tinc por de res, entro i surto d’allà on vull.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació