Els damnificats del Premi Borni

24.02.2015

Dissabte 28 de febrer és l’últim dia per presentar les candidatures al II Premi Borni als Lectors 2015, creat per Màrius Serra. D’anacronismes se’n poden trobar a molts llocs: a les pintures, a les obres literàries, a les pel·lícules, etc. D’això tracta la segona edició del Premi Borni als Lectors 2015, que consisteix a buscar les incoherències —anacronismes— que hi puguin haver en una obra. L’any passat va guanyar el premi Esther Lucea, amb una pífia de Doris Lessing, en què l’autora assegurava haver sentit parlar llatí a la València dels anys 50.

william-shakespeare

Fins ara, s’han rebut 27 anacronismes i desajustos detectats per lectors en obres d’autors com Dan Brown, Jaume Clotet, Mathias Enard, Ken Follett, Frederick Forsyth, Martí Gironell, Alumedena Grandes, Osmina Khadra, Tània Juste, Asa Larson, Chufo Lloréns, Thomas Mann, David Martí, Eduardo Mendoza, David de Montserrat, J.K. Rowling, Carlos Ruiz Zafón, William Shakespeare, Dory Sontheimer, Xulio Ricardo Trigo i Marguertie Yourcenar. D’entre aquests autors, el jurat n’escollirà el finalista, que es coneixerà el proper 26 de març.

A les obres de Shakespeare n’hi ha uns quants, d’anacronismes. Per exemple, el mocador que apareix a Otel·lo i que tanta importància té per a l’obra és incongruent perquè a la Venècia medieval el seu ús no estava encara estès. L’anacronisme més famós de Shakespeare és, sens dubte, el que apareix a Juli Cèsar:

“Brutus: Peace! Count the clock.
Cassius: The clock has stricken three”.

En època romana encara no hi havia rellotges ni campanes que toquessin les hores. Es tracta, sens dubte, d’un anacronisme. Però si encara no n’heu tingut prou, aquí teniu un altre exemple: en un moment d’El Rei Lear, ambientada durant el segle XI, es mencionen unes ulleres, que no es van començar a utilitzar fins ben bé al segle XV.

Però Shakespeare no és l’únic autor a qui se li poden trobar anacronismes. De fet, si anem enrere i ens fixem en la Ilíada, per exemple, ens adonarem que les armes que Homer descrivia al poema èpic no es corresponien amb l’època amb què suposadament s’ambientava l’acció.

També a l’Eneida de Virgili el lector atent pot descobrir algun anacronisme intencionat. El gravat de l’escut d’Eneas, descrit en el Cant VIII, fa al·lusió directa a l’episodi històric de la batalla d’Acci, lliurada per August, segles més tard, en un clar acte de propaganda política.

Tolstoi, d’altra banda, va ser acusat per historiadors russos d’oferir una visió poc acurada dels fets del 1805 – 1812 relatats a la seva obra Guerra i pau. Per aquest motiu, va ser titllat de mal interpretar els fets històrics per als seus propòsits. Tolstoi, però, es va justificar dient que la divergència dels seus punts de vista no tenia perquè ser considerat un error en si mateix. És evident, doncs, que en la creació literària la versemblança és més important que la veracitat històrica i que els anacronismes no sempre són mers descuits dels autors, sinó que poden tenir una raó de ser.