Els clàssics ens expliquen com som

Cambó confessava que, si algun dia fos milionari, "m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics".

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“De clàssics n’hi ha molts i de moltes classes. Cada cultura té els seus, però els nostres són evidentment els grecollatins”, sosté Joan Francesc Mira durant l’acte de celebració dels 95 anys de la Bernat Metge, en què han estat presents el conseller de Cultura, Santi Vila, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el director de la Fundació Bancària “La Caixa”, Jaume Giró, el president del grup SOM, Oriol Soler, i el director editorial d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés. 95 anys que vénen acompanyats d’un nou impuls i canvis per a la col·lecció.

L’any 1918 Francesc Cambó confessava a Josep Maria de Sagarra això: “Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura”. Una iniciativa agosarada que va complir amb escreix, i que, segons Joan Francesc Mira, coincidia amb la idea de país que tenia Cambó: “Devia pensar que una cultura moderna europea i, sobretot, una cultura com la nostra, no podia prescindir dels clàssics grecs i llatins traduïts a la llengua pròpia en una edició acadèmicament acceptable”, afegeix Mira. Tenir edicions dels clàssics era una condició de normalitat, solidesa i prestigi per a una cultura. “Era un pensament ambiciós, ja que només les grans cultures europees, com la francesa, l’anglesa o l’alemanya, disposen d’aquest patrimoni de manera abundant”, continua el catedràtic de grec de la Universitat Jaume I.

Una etapa que garanteix la continuïtat de la Bernat Metge

Els més de 400 volums publicats fins ara per la Bernat Metge —volums en edició bilingüe grec-català o llatí-català, amb introducció, notes i aparat crític— formen un conjunt que es pot trobar a molts pocs països i en molt poques llengües del món. “És motiu d’orgull la potència creadora d’una llengua capaç de produir una obra immensa i exemplar com aquesta. I la seva continuïtat esperem i confiem que sigui encara més optimista que fins ara, cosa que confirmarà la potència excepcional d’un monument dedicat a la cultura, la llengua i el prestigi d’un país”, segons Mira.

La Bernat Metge és una de les col·leccions que l’editorial Alpha, dedicada als clàssics de tots els temps, coeditava conjuntament amb l’Institut Cambó. Ara ha passat a formar part del grup SOM —Ara Llibres i les revistes de Sàpiens Publicacions, entre d’altres—, que agafa el relleu de mans de l’Institut Cambó en el lideratge de la col·lecció, en col·laboració amb la Fundació Bancària “La Caixa”. Amb aquesta nova etapa, la Bernat Metge es proposa reforçar el pla de publicacions per engegar o completar la traducció d’obres fonamentals de la cultura grega i llatina que no formen part del catàleg de la col·lecció; preparar la celebració del centenari de la Bernat Metge, per al 2022; cercar fórmules noves de difusió que garanteixin que la Bernat Metge arribi a un públic més ampli, així com ampliar la base de subscriptors; finalment, millorar la comercialització de les novetats i el fons de la col·lecció per fer les obres més accessibles als lectors.

Raül Garrigasait és, juntament amb Roger Aluja, editor de la col·lecció Bernat Metge. Per a ell, el més important d’aquesta nova etapa és que garanteix la continuïtat de la Bernat Metge. “Hem elaborat la programació per als propers cinc anys, molt pensada per omplir buits que hi havia a la col·lecció, com les tragèdies d’Eurípides, la Metafísica d’Aristòtil o el primer volum de les Tragèdies de Sèneca”, assegura l’editor. De fet, per als propers dos anys està previst que es publiquin també els dos primers volums de les Argonàutiques de Valeri Flac i el segon volum de les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci.

Garrigasait és del parer que aquest canvi permetrà “potenciar la presència i la difusió de la Bernat Metge al públic general”, que pel fet de ser una publicació només per a subscriptors havia passat una mica més desapercebuda. “La part de subscripció, però, hi continuarà sent perquè és un col·lectiu que volem cuidar i que creixi, però veiem que alguns llibres de la col·lecció poden tenir un altre recorregut més enllà del circuit de subscripció”. Tot això s’ha culminat amb una nova pàgina web.

“Volem que la Bernat Metge esdevingui el centre de tot un projecte entorn als clàssics”, ha declarat Garrigasait. De fet, Oriol Soler, president del grup SOM, va referir-se a la col·lecció com “la casa dels clàssics”, i aquesta idea l’editor l’ha aprofitat per reivindicar el valor simbòlic de la Bernat Metge: “La voluntat és que es converteixi en la peça central de tot un projecte relacionat amb els clàssics que s’anirà materialitzant a poc a poc. Creiem que la Bernat Metge té, en certa manera, potencial per arribar a la gent, per crear activitats al voltant dels clàssics i ho volem aprofitar”.

Què és un clàssic?

“A Roma, després d’aterrar a Fiumicino i agafar el tren fins a l’estació de Termini, trobes allà una llibreria d’estació una mica singular. Hi ha dos departaments, el de Classici i el de Greco e latino, que generalment no se solen trobar a les llibreries d’estació, perquè es consideren que no són obres atractives per al viatger casual o el client eventual”, explica Joan Francesc Mira. Són edicions en versió bilingüe, amb introducció i notes, populars i “barates”, diu amb un somriure còmplice l’escriptor. “No diré que sigui la secció amb més clientela, però és ben reconfortant trobar els clàssics a una llibreria d’estació, i és tota una declaració de principis. A quantes llibreries d’estació de la resta d’Europa trobaríem una cosa igual?”, continua.

Aquestes edicions populars italianes dels clàssics grecollatins són ben comparables amb les de la Bernat Metge. Però a què ens referim quan parlem de clàssics? Segons Italo Calvino, són obres que “que exerceixen una influència particular, sigui quan s’imposen com a no oblidables, sigui quan s’amaguen en els plecs de la memòria i es mimetitzen amb l’inconscient col·lectiu o individual”. Segons Mira, “difícilment podrem llegir Homer o els tràgics grecs i eliminar el rastre subconscient dels mites que hem incorporat al nostre imaginari, com la tela de Penèlope, el ciclop d’un sol ull, Escil·la i Caribdis, o el suposat complex d’Èdip”. Però també les pintures renaixentistes i barroques, el teatre de Shakespeare, el teatre francès, les històries bucòliques de l’edat mitjana, i totes les reinterpretacions contemporànies que no es poden entendre sense els clàssics: “Es fa difícil llegir els còmics d’Astèrix i no pensar en la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar”, continua Mira.

I és que, tal com deia Calvino, “els clàssics serveixen per entendre qui som i on hem arribat, però no cregueu que els clàssics s’han de llegir perquè serveixen per una cosa. L’única raó que es pot adduir és que llegir les clàssics és millor que no llegir-los”. Mira ha acabat la seva intervenció amb una reflexió entorn no només a la vigència dels temes clàssics en la literatura sinó també dels títols: “En la lectura dels clàssics hi ha tota una sèrie de conceptes que ens són pràcticament contemporanis i que encara compartim perquè formen part de la nostra manera de veure el món i viure’l, és a dir, formen part de la nostra cultura”, ha destacat l’escriptor. Sense Plató, Homer, Tucídides, Sòfocles o Ciceró no s’explica res del que som.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació