Els artistes no són terroristes

19.10.2016

L’Arts Santa Mònica presenta a Barcelona dues exposicions sobre la relació entre tecnologia i violència. La mostra “Tecnologies de la violència” està enfocada a nivell global, mentre que la titulada “60 dB/16 kHZ BCN. Sents la violència?” presenta una perspectiva local. Es podran veure fins el 8 de gener del 2017.

Tecnologies de la violŠncia a l'Arts Santa Mònica

Tecnologies de la violència a l’Arts Santa Mònica

Pi-pi-pi, el soroll repetitiu i cridaner d’una excavadora que fa marxa enrere ressona a l’edifici de l’Arts Santa Mònica de Barcelona. “Ho sentiu? És una excavadora que fa la seva feina d’una forma legal, però en realitat està destruint un edifici on abans hi vivia gent. Què se n’ha fet d’aquella gent, on són? Això és violència”, diu l’antropòleg Manuel Delgado, que junt amb Bea Guijarro i Montse Pijoan comissaria l’exposició 60 dB / 16 kHZ BCN. Sents la violència?.

Què és la violència? Això es pregunten les exposicions Tecnologies de la violència i Barcelona, sents la violència? que ocuparan l’Arts Santa Mònica fins el 8 de gener del 2017. I la resposta bàsicament és una: la violència és molt més del que podem pensar. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), és la “força o energia desplegada impetuosament”, però pels comissaris d’aquestes exposicions, la definició no s’hauria d’acabar aquí.

Sentim parlar de violència urbana i no de violència urbanística. Sentim parlar de violència juvenil i no de violència senil. Diem violència de gènere, en singular, com si només hi hagués un gènere i fos violent. Passem per alt la violència en les relacions laborals o la violència burocràtica. Què passa quan es dispara el xiulet d’una alarma d’una botiga tot i que tu no hagis robat res? “Només diem violència a un cert tipus de conceptes”, afirma Delgado.

Per entrar a fons en aquest tema, l’Arts Santa Mònica dedica tota una planta a la visió sobre la violència de curadors i artistes a nivell internacional (“Tecnologies de la violència”), i un altra planta a la visió de grups de recerca universitaris i activistes a nivell local (“60 dB/16 kHZ BCN. Sents la violència?”). Aquestes dues exposicions són complementàries.

Tecnologies de la violència

La comissaria Piedad Solans ha escollit 14 representants de diversos països per qüestionar quina relació hi ha entre la tecnologia i la violència, amb la intenció de demostrar que aquesta no és acte fortuït sinó una tècnica organitzada. “La violència és una tecnologia que al segle XX adquireix una dimensió desbordant”, apunta Solans, que posa com a exemples el videojocs, els mòbils o les xarxes socials.

Artistes com l’americana Peggy Ahwesh, la bòsnia Maja Bajevic, el rus Tim Parchikov, l’israelià Eddo Stern o el català Enric Maurí presenten a l’Arts Santa Mònica diverses propostes que queden recollides en instal·lacions, vídeos, arts electròniques, videojocs modificats, animació i documentació de WiKiLeaks, de Youtube i de videojocs. La seva comissària parteix de la base que “l’artista no és un terrorista, sinó que treballa amb el terror”, és a dir, que els creadors no treballen amb imatges violentes com a font de terror sinó com a documents “que ens fan veure que hi ha tecnologies del terror que ens influeixen a nivell social i creen conflictes”.

María Morata, curadora i historiadora, duu a terme un cicle de videoprojeccions paral·lel a l’exposició que comparteix aquesta idea de les tecnologies del terror. “La tecnologia sempre s’ha associat a la modernitat, a l’avenç, però també s’ha de qüestionar”, apunta; “Ens fa la vida més fàcil però genera conflictes, els poders que hi ha darrere les tecnologies han de ser clars”. El cicle, anomenat Màquines de transparència, compta de quatre programes que reflexionen al voltant de les estructures culturals i de poders que es creen a partir de la relació entre la tecnologia i formes subtils de violència,  motiu pel qual es posa en qüestió el concepte de transparència.

L'Arts Santa Mònica acull dues exposicions sobre diferents formes de violència |Foto: Clàudia Rius

L’Arts Santa Mònica acull dues exposicions sobre diferents formes de violència |Foto: Clàudia Rius

 

60 dB/16 kHZ BCN. Sents la violència?

Definir la violència és complicat. En això coincideixen els tres comissaris d’aquesta exposició, Manuel Delgado, Bea Guijarro i Montse Pijoan, que han optat per definir-la a partir de conceptes auditius. El soroll d’un segell contra un paper, el so d’una excavadora fent marxa enrere, la veu d’algú que ha estat humiliat. 16 projectes fets o bé per activistes socials o per investigadors ajudats pel Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona que construeixen una exposició col·lectiva de caire documental.

El títol d’aquesta exposició és significatiu perquè 60 decibels és la mateixa unitat de volum estàndard que sentim quan passegem per qualsevol carrer de Barcelona, i 16 quilohertz és una freqüència de so molt aguda imperceptible per l’oïda humana. Segons Bea Guijarro, estudiant de la UB, la intenció de la mostra és interpel·lar el visitant a través del so i de la imatge, i també apropar al públic persones que sofreixen violència.

Montse Pijoan, docent de la UB i membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials, opina que “la violència es compta i classifica, però en realitat no es pot comptabilitzar”. Aquest fet queda demostrat sobretot a l’apartat La violència és innumerable, feta a partir d’Estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona; però també a l’anomenat Espai de la humiliació, on es poden sentir les veus que gent de Barcelona explicant l’última vegada que van ser humiliats.

“No només volem interpel·lar al públic per la violència que poden rebre, sinó també per la que poden exercir”, conclou Pijoan. Seguint la línia de les dues exposicions, els comissaris comenten que el mateix Arts Santa Mònica és un espai de violència, ja que abans formava part d’un conjunt religiós que es va cremar l’any 36. “Passegem per carrers que han vist córrer sang”, reflexiona Delgado; “la violència ens és menys aliena del que pensem”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Són “violència” les masturbacions mentals d’alguns artistes i experts?

    Atentament, i perdoneu-me la violencia de la pregunta.