Els 10 imprescindibles del Teatre Lliure

“Si la societat demana canvis, el teatre l’ha d’acompanyar” assegurava divendres el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, en la presentació de la pròxima temporada. La programació estarà marcada per espectacles que pretenen reflexionar al voltant de la identitat, la violència i el poder. Aída Pallarès ha triat els 10 imprescindibles de la temporada, els espectacles que no ens podem perdre.

Crec en un sol déu: Un monòleg de l’italià Stefano Massini interpretat per Rosa Maria Sardà i dirigit per Lluís Pasqual. Tres noms que omplen teatres i un text sobre la vida quotidiana a la Franja de Gaza que, de ben segur, no deixarà ningú indiferent. Del 22 de setembre a l’11 d’octubre.

Ser-ho o no: Veure actuar a Josep Maria Flotats és una d’aquelles coses que tot teatrero ha de de fer com a mínim una vegada a la vida. I si està acompanyat d’un actor jove però consolidat com Arnau Puig encara millor. Puig i Flotats donaran vida a dos veïns que es troben sovint al replà de l’escala i un d’ells descobreix per Internet que l’altre és jueu. Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació: Jean-Claude Grumberg. Del 28 d’octubre al 6 de novembre.

887: Robert Lepage és, també, un dels imprescindibles, un dels luxes d’aquesta programació. Al Lliure presentarà 887, un dels seus espectacles més personals, un viatge pels records que indaga en els mecanismes de la memòria i la vigència de l’art teatral. 29 i 30 d’octubre.

Vilafranca: Després de triomfar per mitja Catalunya, l’obra que tanca la trilogia sobre la identitat catalana arriba a Barcelona. Jordi Casanovas ha construït, amb gran habilitat, una història per a tota la família. Un espectacle amb el qual tothom, grans i petits, s’identificaran i emocionaran. Del 5 al 29 de novembre.

Teatro de la ciudad: Els clàssics són clàssics perquè encara ara ens donen autèntiques lliçons. Tres tòtems del teatre espanyol, Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco s’han unit per crear Teatro de la ciudad, un projecte que mira els clàssics amb ulls contemporanis. Després de triomfar a Madrid, vindran al Lliure a presentar-nos Medea, Èdip Rei i Antígona. Una bona oportunitat d’apropar-se als clàssics grecs. Del 3 al 6 de desembre.

El Rey: Si la temporada passada vau veure Ruz Bárcenas, sabreu per què no us podeu perdre aquesta nova producció de Teatro del Barrio. El Rey és una ficció (o això diuen ells!) sobre la monarquia amb un protagonista que s’anomena Joan Carles. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau en desgràcia. Una obra contra la ignorància amb el segell de qualitat de Teatro del Barrio. Del 4 al 20 de març.

Sota la ciutat: Una crònica de les il·lusions perdudes, una ciutat viscuda, oblidada, retrobada. Després de deixar-nos a tots amb el cor en un puny amb La Pols, Llàtzer Garcia i la companyia Arcàdia presenten Sota la ciutat, un espectacle que té tota la pinta de ser una petita (gran) joia. Jo de vosaltres començaria a mirar el calendari. Del 14 d’abril a 1 de maig.

Hamlet: Després d’enfrontar-se a Enric V, Pau Carrió torna a Shakespeare. I ho fa amb una de les obres més grans i conegudes del dramaturg: Hamlet. Intepretat, per cert, per una dels millors actors d’aquesta nova generació: Pol López. Imprescindible. Del 17 de març al 10 d’abril.

La llista: Laia Marull es posa en la pell d’una dona que fa llistes aparentment banals de les coses que ha de fer. Un text escrit per la canadenca Allegra Fulton sobre una societat cada cop més allunyada de les coses essencials, perduda en les obligacions quotidianes i desconnectada dels fets més senzills. Un espectacle que, de ben segur, omplirà l’Espai Lliure ràpidament. Del 21 de gener al 14 de febrer.

La parola canta: Dos dies de festa, diversió i tendresa. Peppe i Toni Servillo tornen a Barcelona per oferir-nos un concert, un recital, una festa de música, poesia napolitana i cançons. Els acompanyarà el Solis String Quartet. Del 26 al 28 de febrer.