Els 10 imprescindibles del Grec

15.05.2015

Arriba l’estiu, les terrasses plenes de gent i el Festival Grec. Els encarregats de donar el tret de sortida seran els Obeses amb la Banda Municipal de Barcelona i Oques Grasses que oferiran un concert popular a la plaça Margarida Xirgu. La inauguració oficial, però, serà l’1 de juliol amb el nou espectacle de dansa de La Veronal, Vorònia.

La veu humana © jan versweyveld

La veu humana © jan versweyveld

Aquesta nova edició que ha comptat amb un pressupost de 3 milions d’euros, tindrà, en total, 17 produccions internacionals, 10 de les quals són coproduccions amb companyies catalanes -una de les grans fites remarcades pel director del Festival Grec Ramon Simó. “Volem portar cap aquí el millor, perquè a fora no tot ho fan bé, i treure cap a fora produccions nostres. Participar en aquest diàleg”, ha dit Simó. Els jardins del Grec es volen convertir en un centre neuràlgic del festival, amb una nova oferta gastronòmica a càrrec de Sagardi i concerts especials de petit format. Montjuïc, doncs, tornarà a centralitzar l’activitat, junt amb set sales més de la ciutat: el Teatre Nacional, el Romea, La Villarroel, la Sala Muntaner, La Seca Espai Brossa i el Teatre Akadèmia). Com que la programació és molt extensa us oferim una tria dels espectacles que no us podeu perdre per res del món:

La tria de Núvol:

La voix humaine: Si encara tremoleu al recordar les Tragèdies romanes, no us podeu perdre la vessant més íntima d’Ivo van Hove en un clàssic del teatre del segle XX signat per Jean Cocteau. L’actriu Halina Reijn interpreta en solitari aquest muntatge sobre una dona que parla per telèfon amb el seu amant i mira de retenir-lo desesperadament.

Neus Català, un cel de plom: Un dels espectacles catalans més esperats i punyents del festival basant en el llibre de Carme Martí sobre la història de Neus Català, que fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. Hi va romandre fins a l’alliberament i ha dedicat la vida a recordar aquelles companyes de captiveri a les quals va sobreviure i amb les quals va conèixer l’horror, però també la solidaritat. Escrit per Josep Maria Miró, dirigit per Rafel Duran i interpretat per Mercè Arànega.

Mercè Arànega és Neus Català © David Ruano

Mercè Arànega és Neus Català © David Ruano

La nit d’Helver: Una obra del polonès Ingmar Villqist dirigida per Dino Mustafić, ens parla de com el militarisme creixent contamina les societats i s’infiltra fins i tot en els assumptes domèstics. Estrenada a Sarajevo l’any 2004, ens ofereix una visió sobre el comportament humà quan s’esgoten les possibilitats de fugida. No us perdeu, sobretot la interpretació de Mirjana Karanović, una de les millors actrius del panorama actual.

The Civil Wars: La història d’un salafista belga que deixa el seu país per participar en la creació d’un califat islàmic és el punt de partida del retrat escènic que Milo Rau fa de l’Europa actual. Creador d’un teatre que s’ha especialitzat en l’anàlisi de la realitat des de dalt dels escenaris, el director utilitza les vivències de quatre actors als quals convida a fer servir les seves pròpies biografies d’una manera molt particular. A partir del que expliquen, podrem seguir i comprendre els canvis que s’han produït durant els últims decennis al continent. Les seves històries personals aniran constituint un fresc que ens parla de la nostra societat i d’una vella Europa que potser està arribant als seus últims moments sense que ningú no pugui dir encara què és el que vindrà després.

Soeurs: El segon lliurament del cicle Domèstic de l’autor canadenc, que va començar amb Seuls, que es va poder veure al Teatre Lliure, continua amb Germanes (Soeurs), seguirà amb Frères i acabarà amb Père et Mère. El muntatge vol ser una mena de puzle escènic elaborat a partir de la intimitat i l’autoficció. Aquí, el text és només una part d’un conjunt de materials diversos que Bergeron ha anat aplegant, per encàrrec del director, i que n’inclouen alguns obtinguts per l’actriu a partir de la llarga relació que ha establert amb Nayla, la germana gran de Mouawad.

Federico García: El director i actor Pep Tosar ja va repassar la història personal i la producció artística de diversos poetes i cantants en muntatges teatrals com La casa en obres (Blai Bonet) o Poseu-me les ulleres (Vicent Andrés Estellés. Ara aplica la mateixa narrativa per repassar la trajectòria d’un dels poetes més llegits en llengua castellana, assassinat el 1936 a Granada durant els inicis de la guerra civil. Ho fa amb la col·laboració d’una guitarra flamenca (Jesús Guerrero), un bailaor (Jesús Carmona) i una cantaora(Alba Carmona). Tots ells i el mateix Pep Tosar fent d’actor, combinen música, dansa i text en una proposta que revisa els moments més significatius de la vida del poeta i posa en relació les vivències personals i les obres compostes en cada moment. Un espectacle que promet emocionar-nos a tots.

Epíleg d’un inici (El secret de les meduses): ¿Com es pot traduir al llenguatge del moviment la poesia i el discurs de Perejaume sobre la creació? És el repte que assumeix la coreògrafa Sabine Dahrendorf amb aquest espectacle. Es tracta d’una proposta adaptada a l’espai on s’ha de representar, amb quatre ballarins i un actor. Segons Jordi Sora, “entre moltes virtuts, té la de plantejar el paper de la creació dansística en ple moviment físic de tots els elements que hi intervenen, mentre l’acció es va desenvolupant pel recinte històric”. Imprescindible per els amants de l’art i la dansa.

À louer: Si sou dels afortunats que van poder veure 32 rue Vandenbranden al Grec 2012 o Vader (Pare) la passada edició, segur que ja esteu desitjant tornar-vos a submergir en l’univers paral·lel fet de records, al·lucinacions i malsons que Peeping Tom sap recrear tan bé. Ara la companyia porta a la ciutat un gran espectacle que es va poder veure fa anys al Temporada Alta i que permetrà als barcelonins recuperar la història d’una família burgesa en plena decadència els extravagants integrants de la qual es mouen en una mena de laberint, símbol d’un dèdal de pensaments del qual no poden escapar. Una metàfora de l’existència i del teatre, d’una escena que no pertany als artistes més que de manera momentània, un espai provisional i sempre en lloguer (À louer) que els actors i ballarins es veuen impel·lits a reinventar i transformar a cada instant.

W.W: Què vol dir per a tu ser una dona? Per què s’oblida tan fàcilment la contribució artística de les dones i per què desapareix el seu llegat? Com es viu el contrast entre la tradició i la modernitat? Com és possible que en ple segle XXI encara convisquem entre algunes tradicions que permeten la vexació de la dona? Són algunes de les preguntes que es fa la ballarina i coreògrafa alcoiana Sol Picó en un projecte col·laboratiu on utilitza diverses tècniques i llenguatges.

Il n’est pas encore minuit…La Compagnie XY va ser un dels grans descobriments del públic barceloní que, durant el Grec 2012, va quedar meravellat per la tècnica exquisida i la dimensió poètica de les seves torres humanes. Ara artistes de circ francesos que semblen inspirar-se en l’univers dels castellers tornen a la ciutat amb un espectacle nou. I aquest cop ens presenten una aventura col·lectiva en què exploren la relació entre l’individu i el grup. Ho fan a partir d’un llenguatge físic específic, unes acrobàcies que «parlen» i basteixen per si mateixes un discurs narratiu capaç d’expressar idees i conceptes. Tot pren la forma d’un gran joc en el qual les formes es componen i es recomponen com en una pintura en moviment.

Podeu consultar el programa del Festival Grec aquí.

Etiquetes: