Elogi de l’anar tirant

8.03.2012

La llibreria Taifa és un temple dels llibres de tota mena: nous de trinca amb dissenys de tots els colors i de segona mà, més groguencs i polsegosos però encantadorament atractius.  Un entorn acollidor i lluminós per presentar ‘El romanço d’Anna Tirant’ de Josep Pedrals, publicat per Labreu.  Pedrals va iniciar aquest passat dimarts la seva gira de presentació del llibre a Barcelona, en un ambient llibresc i cerimoniós, però també visitarà molts altres indrets catalans: Lleida, Palma de Mallorca, Berga, Vic, Manresa o Reus, entre d’altres. Aquest dimarts era a Barcelona davant d’un públic nombrós amb moltes cares conegudes de l’Horiginal: Ferran Garcia,  poetes com Max Besora, Pau Vadell, Lucia Pietrelli o figures televisives com Gemma Ruiz. També hi van assistir familiars i amics, com la Rosa Carrió, amiga dels pares de Pedrals, que confessava il·lusionada que havia conegut al Pedrals de nen i l’havia vist créixer. Els assistents més puntuals conversaven en rotllana dins la llibreria, davant la filera de les novetats, abans que comencés el recital. La gent començava a arribar i s’apinyava al voltant de les prestatgeries passejant la vista, fullejant algun exemplar i de cop i volta saludant a algú conegut. Deixant enrere l’entrada de la llibreria, vam passar a la sala contigua, amb més prestatgeries farcides de llibres i amb tot de tamborets baixos de fusta dispersos davant d’un mostrador. Sobre el taulell hi reposaven nou flamants volums pedralians, de coberta ataronjada. En un moment, tothom es va posar d’acord, els més hàbils van apropiar-se un tamboret i la resta escoltava a peu dret o seient a terra –un terra de pedra i amb rajoles de carrer típicament barcelonines-. Ester Andorrà de Labreu edicions va explicar alguns detalls de ‘El romanço d’Anna Tirant’, “una novel·la en vers amb magnífics diàlegs on Pedrals reflexiona sobre el procés creatiu de l’escriptura, tot passejant per Barcelona. En el llibre hi surten rutes pel barri de Gràcia, Sants o el Raval i com que en Pedrals camina molt, el llibre és gruixut!”. Josep Pedrals s’afanyava a dir que és un llibre “escrit a quatre mans”, de fet,  Pedrals i el seu àlter ego literari Quim Porta dialoguen dins la novel·la, a mesura que les aventures d’Anna Tirant es van succeint. “El llibre comença igual que ‘Tirant lo Blanc’ però en lloc de parlar de l’illa d’Anglaterra, l’inici es situa a la terra del Vallès”, va detallar Pedrals. La protagonista “és una noia de cara dolça que té una germana que li llegeix Ramon Llull”. El llibre forma part d’una trilogia (inacabada), on la primera part la conforma ‘El furgatori’. Pedrals bromejava dient que la coberta de ‘El furgatori’ era vermella i la del seu nou llibre és taronja, “això és així perquè a ‘El romanço d’Anna Tirant’ les coses es van aclarint”.  Es tracta d’un llibre “tràgic”, segons Pedrals, i a la coberta hi ha “el corc del blat”, un insecte “que és un paràsit, perquè en el llibre parlem de paràsits socials, és a dir, gent que es dedica a la literatura”, va dir amb sornegueria, mentre algú del públic reia per sota el nas i altres no dissimulaven tant, fent riallades breus però franques. Tot seguit Pedrals es va alçar de la cadira, es va situar a l’esquerra de la sala i, a peu dret, va recitar de memòria l’inici de la novel·la versificada. El públic feia silenci, meravellat, i escoltava les gestes d’Anna Tirant, les fantasies d’aquella noia fadrina de dents blanques que s’elevava en somnis mitjançant les paraules de l’amorosa germana,  que li llegia al peu d’una noguera. Àgilment Pedrals transportà el públic a la situació de desgràcia on va caure la germana d’Anna Tirant: l’Amor.  El públic va aplaudir enfervorit. Modulant la veu, amb gràcia i fent gestos expressius Pedrals va recitar una sextina, ‘Sexy Tina’:

No vull pas fer que hi hagi una disputa/i puc cantar, Clementina, que em mata/el llavi dolç que constantment commuta/ara somriu brillant roig com pometa/ara emmurriat té una blancor remota…/En qualsevol canvi mon cor l’imita

Pedrals es va excusar per no haver aconseguir que Quim Porta hagués comparegut. “Si llegiu el llibre ja ho entendreu, no vam acabar gaire bé” i va assajar una cara dramàtica, de final tràgic cavalleresc.

També va recitar un diàleg lúcid entre la protagonista Anna Tirant i el seu acompanyant, un gos cec i dòcil que a voltes es transforma en bèstia agosarada i diu veritats grosses com taronges. Com que figura que el gos es posa dret –en la conversa- i trontolleja, perquè perd l’equilibri, Pedrals es balancejava com si anés trompa mentre recitava un fragment on parlava de justícia, amor vertader, de corrupció i d’educació, de l’exigència i de crítica social.

Paraules d’estètica barroca amb missatges contundents i el públic pensarós i animós, gaudint de l’espectacle pedralià. En acabar, Pedrals va teletransportar-se a la seva infantesa, tot posant-se un tall de coca d’anís a la boca. “Anava a escola no gaire lluny d’aquí i berenava coca d’anís” i va convidar el públic a fer el mateix.

-N’hi ha per a tots-va dir amb naturalitat i la boca mig plena.