El Web Negre fa cinc anys

12.03.2013

Breu història no autoritzada d’una ambició hipergalàctica, El Web Negre, de la mà dels seus fundadors i principals mantenidors i valedors, un viatge al·lucinant a l’entorn de la creació i la vida i miracles d’aquest increïble web. Heu de saber que la tenim més llarga, però no cap a segons quins llocs.

 

 

Era un 10 de març. Del 2008, exactament (mireu si filem prim!).  Aquell dia els internautes estaven d’enhorabona: pujava a l’espai interestel·lar, perquè no podia fer-se en paper com era el desig dels promotors, una nova publicació dedicada a l’humor i la sàtira en català i pels catalans que no pretenien ser res més, amb uns objectius clars i també catalans:  volia no només tapar forats, omplir buits, també ser l’hereva de la gran tradició satírica catalana,  una mica magra d’uns anys ençà. La nova publicació té un nom: El Web Negre, intencionat joc de paraules que vol sonar com El Bé Negre, l’enyorada i admirada revista que la guerra va aixafar, com tantes altres coses interessants. El nom va ser un obsequi de l’amic Jaume Bach, que publicava unes pàgines d’humor al diari El Periódico amb aquest nom i que, un cop clausurades, ens va cedir graciosament. La capçalera que lluíem aleshores va ser una obra magistral dels ninotaires del nucli dur del projecte: Néstor, Kap i Puyal, potser una mica influenciats pel cronista que signa aquestes ratlles.

Està reconegut universalment entre els amics especialistes en aquestes qüestions que l’aparició d’El Web Negre ha significat un abans i un després en la història de la premsa d’humor i sàtira en català. No naixia amb propòsits modestos, però quan hi ha empenta i ganes de fer coses, tot és possible.  No s’han assolit tots els objectius inicials… encara!, com el de que els col·laboradors cobrin alguna cosa per els seus dibuixos i textos, però segur que tot arribarà.

 

 

Altres objectius sí que s’han acomplert: per exemple, la continuïtat. D’aparició setmanal durant els  primers anys, amb petits lapsus de descans (quan el maquetista marxava de vacances, o quan un hacker ens va fotre la parada enlaire), des de fa un any i mig som de renovació diària, faci o no faci falta,  una modalitat que s’ha reforçat des de que en Bernat… i aquí permeteu-me que m’esplaï una mica (ja em perdonareu). Un dia, posem que a finals de 2011, vam rebre un mail que ens va sotragar: un tal Bernat es volia fer subscriptor de la publicació, i també “hi volia posar publicitat”. Què? Això no havia passat mai encara! A més a més, deia que ens volia conèixer personalment (per molt al núvol que estiguis no hi ha con la relació frec a frec) i per acabar-ho d’enllaminir ens convidava a dinar. Gent així existeix, ens vam preguntar? I per a comprovar-ho vam anar corrents a l’àpat. Resumiré el resum: ara fa un any, en Bernat Puigtobella ens va convidar a la seva taula (i ja se sap que a la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat) i ens va oferir ser una secció fixa en el seu projecte de revista cultural virtual, Núvol. I vam dir que sí. I és on estem aixoplugats des del mateix moment de la seva inauguració, ara també farà un any. I que duri!

Aquesta continuïtat ha estat possible gràcies al nostre esforç, evidentment, però no hauria durat sense els nostres estimats col·laboradors, el nombre habitual dels quals en tot el nostre ampli ventall de produccions artístiques i culturals (en parlaré més endavant), sent modest i sense ànim d’exagerar, és infinit, i cada dia en tenim més (i, recordem-ho una vegada més, sense cobrar… per ara!). Alguns ja ens han deixat (vull dir que s’han mort) i d’altres no hi ha manera de que ens deixin (no vull dir que els hi volem la mort, sinó que es podrien dedicar a altres afers on segurament fan més falta).

 

 

Ara que ens ho podem mirar amb perspectiva, sobretot volem agrair la paciència de tots ells: en Ricard Soler, l’Avi, Ran, Napi, la Glòria, en Francisco Frankfurt, la Magina dels Ous, Sergi Fidalgo, Lluís Solà i Dachs, Jou Ramírez, Ojo, Malagón, Quel, el Marqués d’Esade, l’Intel·lectual Punk, el Pare Geroni, Juli Vert, Devil, Pompeu Fibra, Roger Fillol, Bernal, o l’enyorat Muntañola que ens van acompanyar des del primer moment (i així ho testifica la vella web on resta l’emprenta digital dels 18 primers números), i als que aviat s’han anat afegint a l’aventura, com són l’Ermengol, en Marçal, Franchu, l’Aleix Saló, en Ricardo Peregrina, Faro, Caldeiro, Brito, Xavi, Quim Paneque, Jordi Artiguas, Ant, Jordi Arasa, Toni Batllori, Jordi Borràs, Broto, Elchicotriste, Espinosa, Farruqo, Fer, Kim, Laf, Giulio Laurenzi, Pedro Molina, Orcajo, Santiago, Dani Saus, Meri Gil, Pau Bosch, Plaga, Guillem, Tres, Sr. Plástiko, Bié, Fel, Cruz, CoNNtra, Raquel… espero no deixar-me’n cap, i us recomano a tots  vosaltres, lectors, que no feu el ximple i gaudiu del seu treball.

I ja que ara parlem dels lector, durant aquests anys també ha crescut exponencialment el nombre de visitants… i de subscriptors, ciutadans i ciutadanes de la broma, que anomenem així, subscriptors, perquè ens fa Il·lusió, no pas perquè els hi fem pagar res (per ara…  mireu els del WhatsApp!), i que reben gratuïtament uns mails de tant en tant amb notícies nostres i fresques, que els encanten i esperen amb candeletes. També és veritat que alguns sí que han rebut alguna cosa més: vam fer un concurs durant deu setmanes per a ells, en el que ara no recordo què havien d’endevinar, però que va tenir 10 guanyadors, que van rebre (cadascun d’ells) un magnífic vídeo regalat per la productora Els Quatre Gats, del nostre amic i col·laborador J. A. Pérez Giner. Això em duu a dir: feu-vos subscriptors d’El Web Negre: envieu un mail a subscripció@elwebnegre.com i poseu “alta” a l’assumpte, i sempre hi sortireu guanyant!

Tot i tractar-se d’una publicació molt completa, treballada i entretinguda, taula de redacció no n’hem tingut mai, tret de les moltes taules de bars i restaurants que hem ocupat. De fet, tot el primer any el consell de redacció d’EWN es reunia setmanalment cada dilluns per dinar al mateix restaurant. Això també és continuïtat, però amb tot l’afecte del món per aquest local, i amb la perspectiva que dóna l’edat, sembla mentida com els nostres estómacs van poder aguantar. De manera que a principis del segon any de vida va venir un altre dels miracles de la publicació i ens va agafar per variar setmanalment de local i, començant per la siriana, hem anat descobrint altres cuines del món que hi ha per aquest país, visites gastronòmiques (algunes!) que van donar peu a una sèrie d’articles immortals: la Guia de restaurants de menú d’El Web Negre. I ja que hi som, altres sèries d’articles reconegudes mundialment i que han vist la llum a EWN són la “Guia EWN de carcamals”, un curs de jardineria,  sense oblidar la dedicada al treball de ninotaires famosos. Des de les pàgines d’EWN s’han fet també campanyes i manifestos de tota mena i condició: des de la que buscava un líder per a Catalunya (que va fracassar) fins a l’“Apadrineu un ninotaire!”, que tampoc va tenir èxit.

 

El Web Negre ha col·laborat allà on se’ns ha demanat, i alguns encara ens ho deuen. També hem demanat subvencions: ho hem intentat tres anys consecutius, sense resultat: un titella de l’anomenada esquerra republicana d’aquí ens va dir molt paternalment que no podíem rebre subvenció perquè no érem un mitjà de comunicació. Per poc el Kap se’l menja. Hem fet vídeos, la majoria dels quals tenen vida pròpia (entreu a Youtube i pregunteu a la dependenta per El Web Negre) i han donat la volta al món, com el que parodiava el discurs gripal de la Teresa Forcades, que ella va descobrir a Berlín i li va faltar temps per a fer-se subscriptora d’EWN. I hem penjat cançons cantades i gravades per nosaltres mateixos… (sí, sí, pot semblar agosarat, i ho és). També hi ha tres llibres recull de vinyetes en els que d’una manera o altre hem participat: “Enfoteu-vos-en”, “ResCATallats” i “Fins els Borbons” (que surt d’aquí quatre dies), tots ells vigilats de prop per l’encisadora Rosa Rey d’Angle Editorial que, tot i ser bona noia i simpàtica i tal, al veure el vídeo de la Forcades no va poder evitar la pregunta més crua que ens han fet mai: “I per què ho feu això?”.

En fi, què us podem dir que no sabeu ja? Moltes coses, però, si s’escau, ho deixarem per una altra ocasió. Ah, sí, ens deixàvem una d’important:  des de l’inici de l’aventura, i per reforçar els nostres objectius, els promotors d’EWN vam crear una associació que ens donés recolzament: l’Associació Cultural per al Foment de l’Humor i la Sàtira Els 4 Gags, que ves per on, ara també farà cinc anys. Ah, més coses encara: i tenim Facebook i Twitter. I fem una festa anual d’aniversari per als nostres autors, i la fem el novembre ves a saber perquè, una festa a la que des de fa dos anys ens conviden a tota la tropa de col·laboradors (sí, ens conviden! S’ha de ser optimista: si heu arribat fins aquí, ja sabeu que el món està ple de bona gent) els joves amics  Laia i Carles dels restaurant El Porxet, de Barcelona. Un local absolutament recomanable (i no és conya) al que si hi aneu de part d’EWN potser us conviden a un xupito i tot. Gràcies, nanus!