El warming up de l’Obrador d’estiu

9.07.2012

Aquest cap de setmana ha arrencat a Barcelona l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett, un must –com dirien els més trendies – per a qualsevol dramaturg emergent o amb ganes de ser-ho. Des de fa set anys la Sala Beckett ha anat consolidant aquest programa intensiu de cursos, seminaris, lectures dramatitzades, xerrades i d’altres activitats al voltant de la dramatúrgia contemporània que s’ha convertit en un punt de trobada per a tots aquells que desitgen enriquir el seu background teatral.

Els que hi hem participat algun cop sabem que és una setmana dedicada a la creació sense treva. De la mà d’uns mestres de cerimònia de luxe ens submergim en aquell espai en el qual el caos i l’ordre lluiten per equilibrar-se generant les forces que menen cap a la creativitat més immediata, sense temps per a judicis innecessaris. Les revisions, els projectes elaborats i els litigis creatius vindran després. Aquesta setmana és únicament i exclusiva per a engendrar, inventar i imaginar sota l’empara dels mestres.

Una bona mostra d’aquest redós que brinda el coneixement d’aquells que ja han forjat la seva carrera dins el panorama teatral l’he trobada aquest cap de setmana en el seminari internacional que coordina Simon Stephens. Ell, un dels dramaturgs anglesos més premiats i estrenats d’aquest començament de segle, és l’encarregat d’acollir a la seva aula a dramaturgs d’arreu. Enguany els escollits arriben de França, Turquia, Anglaterra, Uruguai, Quebec, Catalunya, Portugal, Espanya, Alemanya i Polònia per a treballar sota la consigna de: “Tell me what you want, what you really, really want. Well I’ll tell you what I want, what I really, really want. Teatre per a l’època del desig.“

Per a començar a engegar els motors del seminari, Simon i els seus alumnes durant el cap de setmana s’han trobat a la Sala Beckett per a treballar al voltant del desig, de quins són els factors que el condicionen i de com aquest es pot materialitzar de manera immediata en un món cada cop més globalitzat. De moment, només porten dos dies, així que no hi hagut prou temps per a arribar a gaires conclusions. Ara bé, passar el diumenge vivint de primera mà el warming up d’aquest seminari ha estat una delícia – i que consti que no ho dic només per la paella fantàstica que ens van preparar en Luís i n’Alberto–.

A les onze del matí vaig arribar a la Beckett, la Mireia i la Lídia –una part de l’inestimable equip que fan possible que l’Obrador funcioni com un rellotge suís– em van rebre amb un somriure càlid que va dissipar qualsevol dubte que pogués tenir pel fet d’immiscir-me en un lloc que no em pertocava. De seguida, van arribar les presentacions i en Simon va proposar-me que fes els exercicis amb els alumnes. El primer de tots: jugar a voleibol; una bona manera d’activar-se abans de començar els primers exercicis d’escriptura.

Al llarg del matí l’ambient es va anar escalfant, com va repetir en Simon reiteradament: it’s moving. Deu joves, deu escriptors, deu cultures, deu maneres d’entendre el desig. I com sempre, per distants que siguin els orígens, alguns punts en comú: l’amor, el sexe, el poder, la mort, el fet de matar, la juxtaposició entre la tendresa i la crueltat; l’home, en  definitiva. Perquè, essencialment, som el que desitgem. I de desitjos i maneres d’entendre’ls en vaig quedar ben impregnada.

Ja eren les dues i tocava aixecar la sessió. La flaire de l’arròs ja ens feia salivar, desitjàvem tastar-lo. Així que les converses van continuar al voltant de la taula que  l’engranatge perfecte de l’equip beckettià havia parat. Però com que el que passa a la Beckett al voltant d’una paella es queda a la Beckett, seré discreta i només afegiré que vaig marxar cap a casa amb la sensació d’haver recorregut mig món en un matí, commoguda per desitjos aliens; nogensmenys, propers.

Avui, dilluns, comencen la resta de cursos i l’Obrador d’estiu es desplaça a l’Institut del Teatre, al Mercat de les Flors i a l’espai HUB-plaça Margarida Xirgu. Si voleu saber què s’hi cou, no us perdeu la crònica de demà!