El veler magenta, a tota vela

6.02.2017

Creuem l’Atlàntic i ens situem a la Guaiana Britànica, segona meitat del segle XIX. El vaixell encarregat de fer arribar els segells propis per a aquesta colònia s’ha enfonsat i restarà per sempre en aigües oceàniques. Per no deturar la correspondència amb la metròpoli, el Director de Correus de Guaiana decideix crear un segell provisional que, octogonal i mal imprès sobre un paper de color magenta, es convertirà, amb els anys, en el segell més preuat i rar d’arreu. I és que, fins al dia d’avui, un sol Veler Magenta navega pel món, únic, insignificant i d’incalculable valor material.

Jaume Puig

Jaume Puig

Amb aquesta anècdota, verídica, com a teló de fons, l’escriptor i advocat Jaume Puig ha traçat la trama de la seva nova obra, El veler magenta (Empúries), guardonada amb el Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2016 i presentada el passat dimecres a La Central de Barcelona i a la Llibreria 22 de Girona.

Sota la tessitura de novel·la negra però amb un toc de paròdia quixotesca, Puig es transforma en James Joyce i presenta una història que, aglutinada en vint-i-quatre hores, pren el contraban, el blanqueig i les mil-i-una virgueries de l’excepcional segell com a pretext per introduir-se en el món del protagonista, l’Abel, i mostrar com veu la vida algú que ja ha viscut la seva vida. Així, continues reflexions sobre la mort, la vellesa, el dolor, el desig, l’ambició i, en definitiva, sobre totes aquelles qüestions que cerquen trobar el sentit de la vida (si és que en té, aquesta vida, de sentit), estructuren una novel·la breu que ha estat definida per Josep Lluch, el seu editor, com “excepcionalment pulcra, divertida, irònica i civilitzada”.

Dues figures tracen el pas d’El veler magenta i s’estableixen com la base de la història: es tracta de la difunta dona d’Abel i la seva filla, del passat i el present, d’allò que es perd i allò que es té por a perdre. Puig buscava un habitant corrent, senzill i allunyat de la feina mundana per a les seves pàgines. “Cal tenir una mica d’indiferència per moure’s en aquest món”, diu l’autor de Blanes: “Buscava una d’aquelles persones que viuen a recer perquè no han perdut la qualitat d’estimar”.

Puig confessa que “és difícil per un autor definir què és la seva novel·la”. Ferm opositor a la idea que la novel·la curta és el punt de partida del gran escriptor, pugna també per fugir de l’esquema i l’escaleta i, tot adherint-se al que avui s’aproparia a la paraula viva de Maragall, cerca l’espontaneïtat sobre l’artifici i la senzillesa sobre l’ordre i la formalitat.

Sovint diuen que a la tercera va a la vençuda, prou bé que ho sap l’autor d’El veler magenta. Després de presentar-se dues vegades i resultar dues vegades finalista, Jaume Puig ha aconseguit, finalment, erigir-se guanyador de la XXXVI edició del Premi Just Manuel Casero. “Fa temps que Puig remena l’escriptura” diu Guillem Terribas, de Llibreria 22: “En aquesta novel·la, es nota el pas d’escriptor novell a escriptor, sense adjectius; la transformació d’una narració intimista a una narració literària”.

Tot i sentir-se primer lector i després escriptor, amb El veler magenta, Jaume Puig aconsegueix fer-se un lloc en el panorama literari català, dins un format poc habitual i en un gènere sovint oblidat. I aconsegueix, també, presentar una obra que, més enllà del prototip de novel·la negra de trama tortuosa i inversemblant, cerca l’intimisme i la reflexió, el reflectir la insignificança i el valor únic de la vida d’un personatge que, com el veler, navega cercant el seu port.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Es converteix en James Joyce… Em sembla que parleu molt a la lleugera amb aquest comentari…