El veí

6.09.2012

Va arribar a la tardor, quan els valents aguantem la màniga curta i els resignats ja s’abriguen. És el tercer inquilí en els últims deu mesos i el dia que va fer la mudança el vaig observar detingudament. Se’l veia un home decidit, eminentment pràctic. Em va semblar un trasllat per motius professionals, li ho vaig preguntar i m’ho va confirmar. Anava i venia traginant caixes i cada vegada que li feia una pregunta desapareixia pis enllà. Em va deixar amb la paraula a la boca en més d’una ocasió. Quan va recollir l’última caixa del replà li vaig desitjar molta sort i em vaig preguntar quan duraria.

Som ple hivern i, últimament, el nou inquilí no em saluda. El veig desmillorat, té la pell groguenca i la barba no és espessa, són pèls escampats de llargària desigual. Sembla que porti una careta de plàstic però no veig la goma. El cabell sembla mullat o potser és que el du greixós. Ha descuidat l’higiene perquè abans em saludava, anava ben pentinat i feia olor a colònia.

Els matins coincidim al replà, sortim de casa al mateix moment per anar a la feina. Doncs l’altre dia el vaig veure amb sabatilles d’estar per casa, sort que va optar per baixar a peu, m’hagués incomodat compartir l’ascensor. En arribar a la feina vaig trucar a la meva dona i em va dir que no l’atabalés amb històries i esmorzant li volia comentar a un company de feina però em va interrompre per dir-me que està enamorat de la seva veïna. De fet, m’ho explica cada dia: que la veïna és guapa a matar, que és simpàtica a morir, que li faria l’amor fins a la mort. Ho has de dir d’aquesta manera? «És que moriria per ella», va respondre.

El dissabte, mentre la meva dona era a la perruqueria, se’m va ocórrer d’anar a parlar amb el nou inquilí per, amb qualsevol excusa, normalitzar la relació. També vaig contemplar l’opció de picar a la porta per, ràpidament, tornar a casa i espiar-lo. Vaig recordar la meva joventut a casa dels pares: teníem un veí terrorífic. La finestra de la meva habitació ventilava al mateix cel obert que la seva. Els pares deien que tot eren invencions meves i que, si no deixava d’explicar-los coses esgarrifoses, em portarien al metge. Simplement, em limitava a descriure el que veia. Els companys de classe em demanaven que els convidés a casa per veure-ho en directe; però mai ho vaig fer. Era millor així.

Quan la meva dona va tornar de la perruqueria em va despertar, m’havia adormit assegut a la cadira del rebedor. Em va dir que li agradava el nou rellotge que duia. Me’l vaig tornar a mirar ─ara posat─, i també em va agradar.

Ahir, diumenge, des de primera hora, vaig estar pendent de l’inquilí. Amb les orelles atentes a qualsevol soroll provinent del replà, em vaig dedicar a endreçar les meves sabates. Les vaig anar col·locant per parells, al terra de l’habitació. No sabia que en tingués tantes, fins i tot, algunes no hagués dit mai que fossin meves i d’altres m’agradaven i me les volia posar, però no em calçaven bé. M’anaven grans.

Avui quan m’he aixecat he anat directament a mirar per l’espiell. Però corren els minuts i no surt. Descanso una planta del peu damunt de l’altra per combatre la gelor del terra i la posició mig encorbada del cos em comença a passar factura. Observo la seva porta, què deu estar fent el nou inquilí?

L’inquilí està mirant per l’espiell la porta del veí amb els ulls envermellits. No pot més. L’han deixat sense aigua corrent, li roben les sabates, li ha desaparegut el rellotge, truquen a la porta a hores intempestives i cada vegada que surt de casa es troba el maleït veí al replà. No ho aguanta més i vol marxar d’aquest pis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Molt bé… la idea és molt bona… he reconegut l’estil de contingut i forma… amb aquell punt de sorpresa al final i l’humor “seminegre”… Sort!

  2. Em manca imaginació per comprendre realment el què passa en aquest conte!

    Hi ha expressions descriptives molt ben trobades.

  3. Retroenllaç: Finalistes del premi Núvol. Primera ronda | Núvol

  4. Un relat genial, gairebé estil hitchcock….el veí és clar que de petit veia coses terrorífiques, i de gran roba les sabates i terroritza tots els pobres veïns nous fins que fastiguejats marxen ….ell no n’és conscient