El Txékhov més kitsch arriba a La Villarroel

8.05.2017

Avui s’estrena Els tres aniversaris a La Villarroel. Aquest text de Rebekka Kricheldorf i amb direcció de Jordi Prat i Coll es tracta de la versió més kitsch del clàssic universal Les tres germanes d’Anton Txékhov. Es podrà veure a La Villarroel fins a l’11 de juny.

Els intèrprets de ‘Els tres aniversaris’ amb el seu director, Jordi Prat i Coll. © Jordi Egea

“Estem davant d’un gran text escrit per una de les autores més punteres d’Alemanya”, ha declarat Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel. Els tres aniversaris, una comèdia negra que parla sobre uns personatges que ho tenen tot per a ser feliços però que per por i comoditat no fan res per aconseguir-ho, és una producció de la Sala Trono en coproducció amb La Villarroel, el Teatre Metropol de Tarragona, el Teatre Bartrina de Reus i el Teatre Principal de Valls, i la col·laboració del Teatre de Salt. L’espectacle s’ha representat durant l’última setmana d’abril a Tarragona, Valls i Reus i ha tingut “molt bona acollida de públic i molt bones sensacions”, ha afegit Brenlle.

 

Un Txékhov més punyent

“No em puc creure que aquest dia hagi arribat”, ha declarat Joan Negrié, productor i actor de l’obra. La idea de portar aquest text a Barcelona va néixer quan fa quatre anys a Roma, Negrié va presenciar una lectura de la peça. “Tothom estava molt enganxat, amb un somriure permanent als llavis”, ha recordat. Negrié es va oferir a traduir el text i portar-lo a l’Estat espanyol, on mai fins ara s’havia estrenat una peça de l’autora alemanya.

A Els tres aniversaris Rebekka Kricheldorf ha fet més punyent el text original de Txékhov (Les tres germanes); “els coneixedors de l’obra veuran que en la versió de Kricheldorf el diàleg irònic de Txékhov arriba fins a límits molt fins”, ha apuntat el director de l’obra, Jordi Prat i Coll, i ha afegit que “Txékhov és un caldo de cultiu meravellós per a sucar-hi la ploma i la Rebekka ha fet un Txékhov més despullat”.

El resultat és una comèdia amarga en què el públic es pot emmirallar. La peça parla sobre “les situacions que es donen per establertes a la societat, que no ens agraden però que per comoditat o por no canviem”, ha reflexionat Brenlle. I és aquesta comoditat la que, segons ha comentat la directora artística de La Villarroel, fa que l’espectador empatitzi amb els personatges del muntatge. “El públic es reconeix en el que es diu en la funció”, ha apuntat el director Prat i Coll.

Joan Negrié i Albert Triola són els dos homes de ‘Els tres aniversaris’. © Jordi Egea

 

Una comèdia amarga de personatges patètics

El muntatge porta a escena la realitat dels Freudenbach, una família alemanya rica vinguda a menys. Els seus protagonistes són quatre germans criats en un entorn intel·lectual que els ha convertit en uns “pensadors brillants però a la vegada en uns cínics empedreïts, egoistes i incapaços de vehicular les emocions”, ha explicat el director. Tots els personatges viuen en una constel·lació familiar, en una casa on no entra l’aire. Volen marxar d’allà, tenen anhels, reflexionen molt però no actuen, no fan res per a canviar, per això són patètics.

La Irina -interpretada per Rosa Boladeras-, és una dona que busca l’amor però viu instal·lada en el tedi; l’Olga -interpretada per Victòria Pagès-, una mestra d’escola que acaba sent la directora del centre en què treballa tot i que no té clar que vulgui ser-ho; la Masha –Anna Alarcón-, una dona que viu atrapada en un matrimoni del qual no pot escapar; el Georg –Albert Triola-, un home trist, que no deixa de somiar; l’Andrei –Joan Negrié-, un escriptor que presenta la seva nova parella a la família i que somia amb publicar una gran novel·la, i la Janine –Miranda Gas-, personatge que representa tot allò que la família Freuedenbach odia i que farà trontollar a la resta de personatges.

El tema central de l’obra és l’aniversari d’una de les germanes, la Irina, que es repeteix durant tres anys consecutius. Aquesta circumstància permet a l’espectador veure com el tedi es va instaurant de manera permanent en les vides dels personatges. El primer acte està plantejat com un còmic vodevil , durant el segon el públic comença a sentir l’estancament dels personatges, però no és fins al tercer acte en què el tedi es fa més evident i sents com els personatges s’omplen de buidor, ha explicat el director.

“Hem creat una xarxa molt bonica i fantàstica per explicar aquesta història”, ha comentat Anna Alarcón. D’altra banda, el repartiment ha volgut destacar la feina que han fet tant Joan Negrié a l’hora de produir com Jordi Prat i Coll a l’hora de dirigir l’espectacle. En aquest sentit, Victòria Pagès ha assenyalat “l’esforç titànic” que ha dut a terme la Sala Trono per tirar endavant amb aquest projecte, un fet admirable.

Rosa Boladeras, Victòria Pagès i Anna Alarcón, les tres germanes de ‘Els tres aniversaris’. © Jordi Egea

Per a Jordi Prat i Coll “Els tres aniversaris és una obra de text i una obra d’actors”. El director del muntatge ha exposat que tots i cadascun dels membres de la companyia estan brillants en escena. Les seves interpretacions són “fines com una diana”, fet que produeix que “l’espectador quedi atrapat”, ha afegit.