El tercer Sampler Sèries: d’ací i d’allí

19.10.2016

El dia 27 d’octubre s’inaugura el tercer cicle Sampler Sèries a l’Auditori amb una instal·lació audiovisual de la londinenca Joanna Bailie, cofundadora de Plus-Minus Ensemble, que tocaran tot seguit música britànica d’avantguarda. El cicle ve marcat per noms de la casa, com Hèctor Parra, Luis Codera, Crossinglines, bcn216 i Nao Albet, però també ens seduirà amb Nordic Voices, Thermal, Curious Chamber Players o l’americà Keith Fullerton Whitman.

CrossingLines ©Anna Madrid

CrossingLines ©Anna Madrid

La londinenca Joanna Bailie ha creat especialment per al Foyer de la sala 2 de l’Auditori la instal·lació audiovisual Long slow sweep que, a partir d’una fotografia escolar en format panoràmic, explora les relacions entre el temps i l’espai a nivell musical i auditiu. El mateix 27 d’octubre, el grup que ha cofundat, Plus-Minus Ensemble, tocarà una peça seva, 6 Artificial Environments, basada en la interacció d’enregistraments de camp amb instruments acústics, i ens oferirà Repetitions in extended time, de Bryn Harrison, una obra que se centra en l’exploració del temps musical a través de la repetició de materials sonors que es mostren des de diferents perspectives, a més de jugar amb la memòria auditiva.

El dijous 10 de novembre torna un clàssic del Sampler, Crossinglines, aquest cop amb cinc estrenes de compositors espanyols d’una nova gerenació amb idees fresques i una creativitat in crescendo. El títol Spanish Paradox posa de manifest el pes de la globalització i de les migracions d’aquesta generació de creadors com Rubens Askenar, Íñigo Giner, Luis Codera i Pablo Carrascosa –aquests dos darrers els vam sentir les passades temporades.

El 19 de desembre anirem a la recerca de noves tècniques vocals amb Nordic Voices, que combinen elements derivats de la música tradicional noruega i programes de música antiga amb l’avantguarda. Esperem la cita amb molt d’entusiasme, per les complexes sensacions que ens podran arribar a produir.

Per la seva banda, Nao Albet farà una aposta arriscada els dies 27, 28 i 29 de gener. Dirigirà Words, basat en una obra de Samuel Bekett, Words & Music, per teatre amb música. Beckett va suggerir que Morton Feldman hi posés música, i la sentirem de la mà d’un conjunt que dóna solidesa a l’espectacle: bcn216.

El 7 de febrer és el torn Curious Chamber Players, un dels grups més actius i transgressors del panorama europeu contemporani que aborda, principalment, repertori escandinau amb obres per a objectes descontextualitzats, per a ensemble amplificat i petits robots, a banda de violoncel i cinc assistents tocant l’arpa del piano. Una combinació molt potent que pot esdevenir un precedent a Barcelona.

El mes d’abril arriba amb Quatour Diotima, que el dia 6 estrenarà el Quartet de corda núm. 7 de Haas, una peça amb electrònica espacialitzada. També sentirem Alberto Posadas i Hèctor Parra, per donar una perspectiva oberta de la música per a quartet de corda. El dia següent serà el torn de l’ESMUC Ensemble, que toca per segon any consecutiu en el cicle Sampler Sèries, aquest cop amb música americana. Lorenzo Ferrándiz dirigirà obres tan emblemàtiques com Imaginary Landscape n. 1 de John Cage i peces de John Luther Adams, David Lang, Philip Glass i Steve Reich.

El dia 18 de maig podrem sentir Empor, una creació del compositor convidat del Sampler d’enguany, Luis Codera Puzo. L’obra per a soprano solista –en aquest cas, l’alemanya Sarah Maria Sun- i ensemble està concebuda per interrelacionar la música amb la literatura i, de fet, Codera la va composar de manera conjunta amb l’escriptora francesa Irène Gayraud. El mateix dia sentirem al nord-americà Keith Fullerton Whitman, una de les principals figures de l’escena dels sintetitzadors modulars que ha publicat una vintena d’àlbums. Interpretarà una obra de gran complexitat tècnica de Kranky, Playthroughs.

Però Sampler Sèries no es limita només a l’Auditori, sinó que també el podem gaudir al MACBA, el CCCB, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Joan Miró. El 26 de novembre serà el torn del percussionista, compositor i improvisador Luis Tabuenca que, al Museu d’Art Modern, ens inspirarà amb Goya. En aquest concert també sentirem l’estrena de Ferran Fages Detunning series for guitar, que genera diferents situacions sonores a partir del fenomen acústic dels batecs. El 12 de gener ens traslladem al CCCB amb l’escocès Andy Moor, l’alemany Thomas Lehn i l’anglès John Butcher, que formen el trio Thermal. Serà un concert amb una energia torrencial, una sessió única per a saxos amplificats, guitarra elèctrica i sintetitzador analògic. A més, el 22 de febrer podrem sentir, a la Fundació Antoni Tàpies, un encàrrec de Sampler Sèries a Hèctor Parra, que segueix amb la sèrie Frec –una “obra en procés”- amb Frec 3, que serà interpretada pel pianista i improvisador Agustí Fernàndez. Amb un ensemble amplificat d’improvisadors, el piano expandit serà el que articularà el discurs.

El 6 de maig Sampler es traslladarà al Centre d’Arts Santa Mònica, amb un triple concert ofert per Nou Ensemble, Frames Percussion i Axel Dörner i Ramon Prats. El grup instrumental mallorquí Nou Ensemble, que aposta per l’experimentació i la interdisciplinarietat, ofereix Covers, que es basa en la idea de revisió. Quant a Frames Percussion, cal destacar que està format pels percussionistes més interessants del panorama català que, seguint les idees de Gérard Grisey, treballaran amb els sons dels púlsars en un concert que promet emocions fortes. Finalment, el trompetista alemany Axel Dörner i el bateria i compositor Ramon Prats faran lluir el seu talent com a improvisadors lliures. El cicle es tancarà a la Fundació Joan Miró el dia 1 de juny amb un grup reincident: Crossinglines. Trànsit se centra en la nova generació de compositors catalans, com el mateix Hèctor Parra, Oliver Rappoport i Fabià Santcovsky.

Així es clourà un cicle ambiciós que demostra que arriscar en el camp de la música contemporània val la pena –i és necessari. No ens estranya la seva bona acollida, donada la versatilitat i la qualitat de la seva programació. Per gaudir-lo, només ens cal abstreure’ns de prejudicis i estar oberts a sensacions noves, que no necessàriament busquen la bellesa. Segurament hi haurà molt soroll i fúria que ens duran d’un estat estètic diletant a la pura sensació del sublim, perquè aquest concepte, segons Kant, només el trobem a la naturalesa i a l’art.