El tecolote. Art contra la violència

3.07.2017

Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que un somiador és: 1) el qui somia molt, o 2) el qui somia despert.. Tanmateix, cap dels dos significats defineix el somiador que he tingut el privilegi de conèixer aquests dies a Arcelia (Guerrero, Mèxic), el Mestre Josafat Nava. A aquesta entrada del diccionari li manca l’accepció més important: I have a dream, va dir Martin Luther King; tinc un somni, va dir el Mestre Josafat fa gairebé trenta anys. I no ho va dir perquè somiés molt o perquè somiés despert, sense tenir en compte la realitat. Ben al contrari. Precisament perquè tenia molt en compte la realitat va tenir el seu somni: Arcelia, la ciutat de l’estat mexicà de Guerrero on els càrtels de la droga s’han enfrontat al llarg de tants anys, necessitava oferir a la seva gent, sobre tot als seus joves, un futur no violent, una esperança. El somni de Josafat va nàixer justament d’aquesta realitat. I va posar fil a l’agulla. En realitat, aquest somiador va ser un clarivident. Amb tot l’encert va batejar el seu projecte amb el nom d’El Tecolote, que en nàhuatl, una de les quatre llengües autòctones que conflueixen en aquesta zona de Tierra Caliente, significa “mussol”. El tecolote, l’au sobirana de la nit, s’associa al misteri, a la intel·ligència, a la saviesa i el coneixement; té la capacitat de veure en la foscor allò que els altres no veuen. Tot plegat encaixa a la perfecció amb el projecte.

Arriba l'obra dels nens del Tecolote

Amb les seves pròpies mans i amb l’ajut d’un equip d’amics que es van deixar contagiar del seu somni, el Mestre Josafat va construir, amb una bona part del seu propi sou, un lloc meravellós a Arcelia, un lloc de la cultura i l’art de la regió, on es troben nens, joves i adults per aprendre i retornar a d’altres allò après. Allí passen el dia sencer els dissabtes, dedicats a l’activitat artística que han escollit: el solfeig, la música, el teatre, la terrisseria, el ball, la construcció d’instruments, el cor… allí mengen tots junts i intercanvien el seu art en els moments d’oci. Algunes d’aquestes activitats es reforcen entre setmana en horari extraescolar i se n’afegiran de noves, com el curs s’escriptura creativa a càrrec d’Emiya Negrete, professora de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic. Hi ha un abans i un  després darrera d’aquestes vivències. Tornem a casa sent uns altres. La vida ens ha canviat i el món també ha canviat.

No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí, diu la màxima; art contra violència, digué Josafat en el seu moment, i ho repeteix a diari. El seu projecte té, a més, enormes i molt positius efectes “secundaris”: centrat en l’art i la tradició propis de la terra on està físicament enclavat, les seves activitats tenen la prerrogativa de retornar la justa autoestima a la gent de Tierra Caliente, que ha vist menyspreada la seva cultura durant segles, per la història de la conquesta, primer, i pels governs successius, després. A tot allò que hem esmentat abans, ara cal afegir la intenció d’ampliar l’oferta amb cursos d’aprenentatge d’algunes de les llengües autòctones de la zona, que es parlen residualment en alguns pobles i es troben en greu perill d’extinció. A tal efecte, el projecte comptarà amb el suport i l’assessorament dels professors José Luís Iturrioz Leza, director i investigador del Departament d’Estudis en Llengües Indígenes de la Universitat de Guadalajara (Jalisco, Mèxic) i de la professora Paula Gómez López, adscrita al mateix departament.

Aquest magnífic projecte ja ha donat molts fruits en la seva trajectòria: avui dia, disposa d’una gran orquestra, dirigida pel violinista, compositor i arranjador Hernán Nava, que també dirigeix un grup musical més reduït, Los hijos de Don Juan. La història d’Hernán és una de tantes meravelles que ha donat el centre: de petit aprenent de violí a El Tecolote, a virtuós d’aquest instrument després de passar pel conservatori. També Abril Mondragón, que s’inicià allí en el teatre, s’ha llicenciat en art dramàtic recentment; el seu treball de llicenciatura ha donat una excepcional obra unipersonal, Síhuatl (“dona”, en nàhuatl), dirigida en la seva versió definitiva per Braulio Amadís, un altre col·laborador en el projecte, amb un work in progress que amb el suport d’un equip de Barcelona es posà en escena en aquesta ciutat i, ja desenvolupada, aquest mes de juny s’ha presentat a El Tecolote. L’obra iniciarà una gira europea el març de 2018, que ja té confirmades diverses ciutats i països: Espanya (Barcelona, Saragossa), Itàlia, França (París)… Les biografies artístiques fruit d’El Tecolote es multipliquen i cada cop són més els llicenciats i llicenciades que retroalimenten el projecte amb els seus coneixements especialitzats.

Projecte del Tecolote

Atès que es tracta d’un projecte obert i contagiós, El Tecolote té contactes a l’estranger: a Barcelona, de la mà decidida de la mexicana Enid Negrete, radicada a la ciutat comtal des de fa anys, i l’Associació Cultural de la BiblioMusiCineteca, de la mateixa ciutat, amb la seva presidenta, la periodista també mexicana Sonia García, un dels seus braços de suport. Perquè Barcelona és el port on recalen anualment, durant quatre o cinc setmanes, els estudiants més destacats d’El Tecolote, que des de l’any 2011 hi viatgen becats per un dels seus mecenes, per tal de perfeccionar la seva especialitat. A aquestes beques se n’han afegit recentment quatre més, que cobreixen els estudis superiors dels alumnes més destacats i interessats. No cal dir que el mecenatge és benvingut: es necessiten més beques i instruments musicals. Es poden posar en contacte amb nosaltres a través del correu enid.negrete68@gmail.com.

Si teniu ocasió, visiteu el centre. Aneu a Arcelia (Guerrero, Mèxic) hi ho podreu comprovar amb els propis ulls. Però no sols ho veureu, perquè allí us rebran com ho solen fer: amb una autèntica exhibició d’hospitalitat i humanitat, envoltats de la festa i l’art d’El Tecolote que us farà sentir la veritable amistat, asseguts a taula per gaudir de la millor gastronomia regional, del mescal artesà i dels versos improvisats pel motor d’aquesta meravella: el Mestre Josafat. Felicitats, Mestre.

Més informació sobre El Tecolote aquí.

Imatges de La orquesta del Tecolote aquí.