El Teatre Lliure, de Damasc a Idomeni

9.09.2016

El Teatre Lliure comença la seva temporada amb un espectacle solidari. De Damasc a Idomeni és una obra ideada i dirigida per l’associació de dramaturgs Barcelona Playwrights, i els diners que es recaptin aniran destinats a mantenir actiu el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms durant 15 dies. Amb només dues funcions de l’espectacle, ja s’han recollit 21.000€, que equivalen a 14 dies de navegació i salvament marítim: per aconseguir 15 dies de navegació i salvament, només falten 1.400€.

L'arribada dels refugiats | Foto: Aris Messinis

L’arribada dels refugiats | Foto: Aris Messinis

De Damasc a Idomeni, un espectacle en el qual col·laboren vint autors, vint directors i vint intèrprets, és “una mica més que un aleteig de papallona”, explica Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure. Continuant el paral·lelisme amb el fenomen de l’efecte papallona, Pasqual parla de Proactiva Open Arms com aquell grup de persones que “a part de l’aleteig, tenen els pebrots d’anar allà”.

“Allà” actualment és el mediterrani central, on Proactiva Open Arms treballa en la ruta entre Líbia i Itàlia, on es concentren la major part de migrants morts al Mediterrani. La cara visible d’Open Arms, Òscar Camps, ha participat en l’acte de presentació de l’espectacle solidari del Lliure i ha defensat que “no només és important anar-hi, també difondre-ho per sacsejar la consciència col·lectiva”.

Camps defensa que els petits gestos poden suposar grans canvis, cosa que ha passat a la seva pròpia organització. Tenint en compte que en un sol dia poden arribar a atendre més de 2.000 persones, els membres de Proactiva Open Arms coneixen a la perfecció la feina sobre el terreny. “Si estan disposats a venir és perquè no tenen res a perdre, les fronteres i les tanques són igual”, explica Camps; “Quan toquen terra és una altra guerra”.

Des de Barcelona Playwrights, Marta Buchaca defineix De Damasc a Idomeni com un acte especial que no es pot veure normalment en un teatre. L’espectacle tindrà lloc a la Sala Fabià Puigserver, que es convertirà en una sala amb 20 taules independents disposades per acollir 8 espectadors cada una. Els actors aniran voltant per les taules tot fent uns monòlegs que s’allargaran com a màxim 5 minuts. Durant els tres quarts d’hora de funció, els assistents podran presenciar entre 5 i 6 actuacions.

“Són monòlegs en veu baixa, a cau d’orella”, explica Buchaca. La seva companya, la dramaturga Marilia Samper, creu que aquest format íntim és necessari perquè “ens costa empatitzar amb els altres si no els posem nom, i això és una cosa que t’han de dir de molt a prop per rebre bé la sensació”. Tots els dramaturgs han rebut assessorament previ per part de la periodista Cristina Mas; el membre d’Eko Project Juanma Rojas; Carles Darder de StopMareMortum; Òscar Camps de Proactiva Open Arms, i els dos refugiats Shahd Zaroor i Mohammed Bitari.

Després d’escoltar les vivències de tots aquests testimonis, cada dramaturg ha enfocat el monòleg a la seva manera. “Totes les peces són colpidores”, expliquen els membres de Barcelona Playwrights. Alguns dels dramaturgs de l’obra són Marc Angelet, Gemma Brió, Jordi Casanovas o Clàudia Cedó; alguns dels directors, Xavier Albertí, Sergi Belbel i Imma Colomer; i alguns dels intèrprets són Sílvia Bel, Aina Clotet, Pol López, Toni Sevilla o Emma Vilarasau. L’organització es planteja o bé editar aquest recull d’històries o bé publicar-lo peça a peça en un mitjà de comunicació.

L’espectacle és solidari, però els espectadors han d’aportar un mínim de 50€ a l’ONG. “És una aportació econòmica valuosa però puntual”, defensa Marilia Samper. El Teatre Lliure té previst fer dues funcions el mateix dia, a les 20h i a les 21:30h, amb l’objectiu de recaptar 22.400€. Els actors no cobren res, i l’organització calcula que per assolir el repte, cada assistent hauria de donar una mitjana de 70€. I és que com diu Òscar Camps, “l’Europa dels drets humans s’ha ofegat al mediterrani i l’hauríem de repescar”.