El sostre de vidre de la diversitat

2.11.2016

Dimecres passat va tenir lloc al Museu del Disseny HUB de Barcelona la jornada de «Periodismes diversos, periodismes transformadors», organitzada per la Xarxa BCN Antirumors. Carla Mallol hi va assistir i ens en fa la crònica a Núvol.

Lucia Mbobío Foto de Javier Barbancho

Lucia Mbobío | © Javier Barbancho

Al llarg de la jornada, professionals de l’àmbit de la comunicació i de l’associacionisme van poder dialogar, compartir experiències i teixir relacions. L’objectiu de la jornada era oferir un espai de reflexió i diàleg per a re-definir i impulsar un periodisme per a tothom, divers, lliure de prejudicis, rumors i estereotips.

L’entrevista de Carme Colomina (periodista de l’Ara i investigadora) a la periodista madrilenya Lucía Mbomío («Aquí la tierra» de TVE, va ser co-directora i ara és col·laboradora d’Afroféminas), va donar el tret de sortida a l’acte, al qual va seguir un munt d’entrevistes, xerrades, tallers i exposicions diverses. A més a més i sota el nom d’«Off the record», es va habilitar un espai de «networking», on els professionals del món de la comunicació i del món associatiu van poder teixir connexions i establir vincles amb la finalitat de caminar plegats vers un periodisme més divers i inclusiu: un periodisme de tothom i per a tothom.

«La diversitat és encara una excepcionalitat a les redaccions i als relats informatius», va dir Jaume Asens (quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) a la presentació de la jornada. Segons Asens, la finalitat de la jornada era la d’obrir escletxes, sembrant dubtes, incerteses i l’auto-crítica dins del propi món de la comunicació. En el context comunicatiu de l’era digital, o «del negoci digital» (en paraules del propi Asens), on el qüestionament de les versions oficials i dels relats hegemònics és possible, on es confon el rumor amb el fet i «on el valor de la viralitat s’està imposant per damunt de la veracitat», jornades com la que va tenir lloc el passat dimecres al Museu del Disseny esdevenen més necessàries que mai. Citant a grans mestres del periodisme com Kapuscinski, Orwell o Rodolfo Walsh, Asens ens anima a esquivar el «cant de la sirena de l’imperi dels clics» i a lluitar per un periodisme honest, rigorós i responsable: un periodisme sense prejudicis.

La majoria de ponents de la jornada van insistir en la necessitat de l’auto-crítica i reflexió dins del mateix món del periodisme i en la necessitat d’arribar a un consens terminològic de representació de la diversitat. Segons Colomina, un dels grans errors (i perills) del relat periodístic és no desprendre’s dels estereotips i prejudicis que tracen la frontera «entre l’ells i el nosaltres» i seguir construint imatges estereotipades. Segons Mbomío, l’únic punt de punt de partida possible és l’empatia: des de l’empatia es pot dialogar amb l’altre. Però, com es pot empatitzar a priori, amb un altre sense nom, sense nacionalitat, sense història? O amb un altre convertit en imatge d’un drama espectacularitzat?

Com ens recordà Carme Colomina en la seva entrevista amb Lucía Mbomío, els periodistes som «altaveus de les nostres ideologies i de les reflexions no fetes», consumidors també dels discursos homogenis. La pregunta que ens hauríem de formular és, doncs, «des d’on mirem?». Joana Garcia Grenzner, periodista especialitzada en comunicació i gènere, ens recordava a la cloenda de la jornada que el primer pas per a un periodisme honest és el de reconèixer la pròpia mirada, amb els propis prejudicis, privilegis i estereotips. Mbomío, per exemple, ens parla des de la seva posició de «dona, periodista, negra» a Espanya, sent conscient de la pròpia excepcionalitat ja que, dins del món televisiu espanyol pot enumerar tan sols 8 reporters negres (comptant-se a ella mateixa). Davant d’aquesta mancança de referents, com podem parlar d’una societat diversa?

«Estem en una societat que en diem diversa, però, com vivim aquesta diversitat?», es preguntava Colomina. Una societat en què es necessari justificar d’on venim, és plenament diversa? Segons Mbomío, «la pregunta al quadrat -d’on ets?-» conté un grapat de preguntes no explícites, de reflexions no fetes i una sedimentació (involuntària) d’estereotips i prejudicis. Mbomío es defineix a sí mateixa com a «espanyola negra», però reconeix que la seva identitat és líquida, «com un prisma amb infinitat de cares». I no és la finalitat última del periodisme la de buscar en l’altre aquesta multiplicitat de veus i de dialogar-hi? Quan aconseguirem trencar el sostre de vidre de la diversitat?