El serraller de Gaudí

21.10.2012

Anna Zaera, editora del digital cultural Surtdecasa.cat ens descobreix una història inèdita sobre Antoni Gaudí: el cas de Santiago Oriol, un artesà de la Terra Alta que era el serraller predilecte de l’arquitecte modernista.

Fina Costal, amb la foto del seu sogre, Santiago Oriol

“On està el Santiago?” Aquesta és la pregunta que solia fer l’arquitecte Antoni Gaudí quan entrava en la seua serralleria barcelonina de confiança per encarregar les estructures de metall que necessitaria per culminar les baranes, les reixes o els ornaments de ferro forjat de llocs com la Pedrera o la Casa Batlló.

Santiago Oriol, mestre forjador i mà dreta de Gaudí en moltes de les seues creacions, va nàixer a la fi del segle XIX a Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, fill d’una família amb llarga tradició en l’ofici de treballar el ferro. Als anys vint, a causa de l’epidèmia de la fil·loxera que va arrasar els negocis locals, va emigrar a Barcelona on va començar a treballar a la serralleria Bonaventura Batlle, situada al carrer Joan Güell, l’establiment on Gaudí encarregava la majoria dels treballs per als seus projectes arquitectònics.

Cincuanta anys després de la seua mort, el seu nét, Josep Oriol, ha decidit fer pública la relació que va unir al seu avi amb el famós arquitecte català. Una relació basada en la sintonia personal i la complicitat d’idees.“Sabem que quan Gaudí volia encarregar alguna peça sempre preguntava per ell perquè interpretava ràpidament sobre el metall la idea que el genial arquitecte li transmetia”, explica Oriol.

De fet, d’aquesta col·laboració han quedat peces de forja del gandesà tant a la Casa Batlló com a la Casa Vicents i també al Parc Güell.

Després de la seua fructifera etapa a Barcelona, als anys trenta, Santiago va tornar a la seua localitat natal, Gandesa, on es va casar i va tenir un fill, Hermenegildo, que és el pare de Josep. “Santiago mai ens va explicar que havia treballat braç a braç amb Gaudí”, apunta Fina Costal, mare de Josep. “Era un home que no li agradava presumir del seu treball” diu, “encara que en aquells temps el treball de Gaudí encara no havia rebut tan reconeixement públic”, continua.

“Sabem que a Barcelona, Santiago va tenir una gran vida social”, relata Fina, que revela que en els anys trenta, el pare del seu marit, va convidar a un grup de jugadors del FC Barcelona, entre els quals es trobava José Samitier, a passar uns dies a Gandesa, davant l’expectació dels veïns.

Van ser els fills de la família Bonaventura Batlle que, casualment, van localitzar als descendents de Santiago als anys setanta, els qui van revelar els detalls de la relació que havia tingut Santiago amb Gaudí. “Van reconèixer el nostre cognom, Oriol, en passar per Gandesa i ens van explicar tot tipus de detalls sobre els anys que Santiago havia passat a Barcelona”, apunta emocionat Josep, a l’antic taller ara replet de peces de ferro forjat col·leccionades pel seu pare Hermenegildo.

Actualment, la família de Santiago continua, en la seua quarta generació, treballant en el sector del metall, fabricant mobiliari urbà, sota criteris sostenibles i disseny propi. “Sense deixar de treballar el ferro, hem intentat, en tots els nostres fabricats, transmetre valors afegits, sent ara el torn del respecte al medi ambient”, assegura Josep, responsable al costat de la seua dona, Asun Colom , de l’empresa Grisverd, amb seu també a Gandesa.

Font de l’article: Surtdecasa.cat