El seny segons Monzó

17.11.2012

Si algú ha perdut el seny i vol recuperar-lo, encara hi és a temps. Afortunadament no tots els bancs són dolents, com demostrava ahir en aquest espai Carles Camps Mundó. Encara hi ha bancs que vetllen per nosaltres. Des de fa un parell de setmanes una entitat financera ha posat a la lliure disposició dels ciutadans una galeria de videos en què tot de gent assenyada ens explica què és el seny. Un d’aquests homenots assenyats és Quim Monzó. Esclar que no s’ho creu ni ell.

 

Quim Monzó, en un anunci d'una entitat bancària

 

Ja és curiós que just en el moment més àlgid de l’independentisme, quan estem a punt d’estripar el nostre passaport espanyol, surti un banc i ens convidi a reflexionar sobre el seny. “Qui cova un tresor n’és tot poruc”, deia Carner en un vers. Tot plegat, sospitós.

I què hi pinta Quim Monzó en tot això? Si teniu la paciència de mirar-vos el video per Internet (no els talls que passen per la tele), veureu que Monzó, com sempre, va a la seva, directe a rebentar el tòpic del seny català, bla, bla, bla. Que Monzó vagi a punxar el pus del clixé no és nou. Monzó és per temperament refractari a qualsevol eufòria conceptual. Té més mèrit, en canvi, que faci un discurs pagat per un banc i alhora clavi mossegada al patró que li paga el número.

Perquè diguem-ho clar: seny ve de senyor i aquí Monzó els hi cola un gol per l’esquadra, als senyors de la banca. I és prou subtil perquè ni se n’hagin adonat. Com s’ho fa? Tot d’un plegat, enmig del seu discurs, Monzó es posa  a parlar de La metamorfosi de Kafka,  la història d’un home, Gregor Samsa, que es desperta panxa enlaire al seu llit un dia convertit en escarabat. Gregor, diu Monzó, és un exemple de seny perquè es comporta en tot moment amb un decòrum absolut malgrat el destret en què es troba. A pesar de la seva bona conducta i total indefensió, Samsa veurà com els seus pares el retiren de la seva habitació i el foten a les escombraries. Sí, amics, La metamorfosi de Kafka és la història d’un desnonament, un desdonament en el doble sentit de la paraula i amb totes les de la llei. Monzó no es podia permetre de ser més explícit perquè altrament els del banc no s’ho haurien empassat. Però ho deixa dit per a qui ho vulgui entendre. Al final del vídeo Monzó explica clarament als banquers què han de fer: “Seny és la capacitat d’observar una situació, analitzar-la mentalment i obrar en conseqüència”. I els avia a consultar el diccionari.

Sort que els bancs són plens de bona gent i ho han entès de seguida.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Està molt bé la subtilitat irònica amb què tractes la intervenció d’en Monzó en l’anunci del Banc Sabadell, però no hauríem d’oblidar que associar “seny” amb un banc -com fan tots els que intervenen en l’anunci- en una situació com l’actual no és, crec, la posició més adequada, i a més a més no oblidem que tots els que hi surten ho fan parant la mà, és a dir, que ni pensen de debò el que diuen. El Banc de Sabadell n’ha fet molts de desnonaments amb el seu “seny”.

  2. No enganyaré. Veure, sobretot, en Quim Monzó (i en David Carabén!) protagonitzant l’últim anunci de Banc Sabadell em va sorprendre. Tot i així, penso que la seva fina ironia el salva. Para la mà, sí, però al cap i a la fi, els deixa anar sense massa tacte que s’haguessin pogut estalviar els quartos de tanta definició fàcilment: “En qualsevol cas, existeix una cosa fantàstica que es diu diccionari. Allà t’explica què són totes les paraules, i a més allò va a missa.”

  3. Hi estic d’acord, per molt que ens agradi Quim Monzó i altres personatges que hi surten, no em convenç que en els temps que corren hagin prestat la seva imatge a un banc. Segur que no és per altruïsme, és clar. O ets tan innocent de creure que el propi banc no controla el guió dels que hi surten…

  4. Està molt bé com a reflexió, Puigtobella, i és bonic pensar que el Monzó ha volgut “colar” un gol als del Sabadell, però em sembla que les coses no van per aquí.
    Tot plegat és més senzill. El senyor Monzó, que ja fa molt temps que ha perdut el sentit del decòrum, el que vol és embutxacar-se un feix de bitllets, i per aconseguir-ho no li fa res posar la cara pel Banc de Sabadell, com ho podia haver fet per Coca-Cola si li haguessin presentat una bona oferta.
    Certament es prostitueix amb certa gràcia, i fins i tot es pot permetre el luxe de ser irònic per intentar quedar com un senyor. Però no cola. El senyor Monzó, senzillament, s’ha baixat els pantalons, com ho fa habitualment quan escriu a La Vanguardia.
    I no el perdonem. Jo almenys, no el perdono.

  5. El que hauria de fer Banc de Sabadell és destinar tots aquets diners dels anuncis a indemnitzar les reclamacions de milers d’hipotecats que van subscriure sense saber-ho ununcontracte hipotecari amb clausula sol-sostre i quara, daquesta manera, amb la baixada del euribor, continuen pagant interesos altissim, que és com pagardos hipoteques: la que pensaven que van contratar (euribor +diferencial) més la de la clausula limitadora de interesos a la baixa, amb la qual, segurament Banc de Sabadell destina els seus guanys astronòmic a financia aquets anuncis .Mireu, jo sóc una victima d’aquetes hipoteques que us he parla i cada vegada que veig els anuncis de BS, la meva indignació és encara més i mes alta (Per suposat que penso reclamar la devolució de totes i cadascuna de les quantitats que m’han cobrat de més) Perdoneu, ja sé també que això no eés un forro sobre hipoteques pero, ho sento , us ho habia de dir al llegir el vostreencertat article