El sentit natural de la música de Ferran Savall

Ferran Savall torna a aparèixer a l’escena catalana de Girona i de Barcelona fent ballar a la Shantala Shivalingappa. El Ferran proposa una experiència artística que no es basa en una creació concebuda prèviament i que es reinterpreta en cada espectacle, sinó que la fa sorgir espontàniament entre músics i ballarina jugant amb l’atzar d’una essència compartida que es manifestarà amb tota llibertat a l’escenari del Teatre de Salt a Temporada Alta (7 de desembre) i al de Mercat de les Flors (del 12 al 14 de desembre).

L’últim disc del Ferran, que ha sortit al mercat fa pocs mesos, es titul·la justament “Impro”, improvisacions. Ell mateix ens diu que “Impro neix quan vaig començar a cantar, als vint anys. Va ser la meva eina de joc i de treball amb la veu. Després d’un procés que ha ocupat tot aquest temps i que s’ha acabat englobant en un disc.” Amb la veu i la guitarra, Ferran Savall recorre molts paisatges musicals, els de la mare Mediterrània però també els que ha traçat la cultura africana, àrab o hindú pels camins infinits de l’home. I per fer-ho, res millor que el joc de la improvisació, el que està a l’origen de totes les cultures. Per a Ferran, “quan vaig començar, ho vaig descobrir com un joc. Tenia vint anys i ja tocava la guitarra clàssica; vaig començar a utilitzar la veu i llavors vaig conectar les dues coses. Per a mi, era un joc d’expressivitat, d’emocions, d’una certa estètica melòdica que està condicionada pels estils que m’agraden, pel meu gust i la música que escolto.”

No es tracta d’improvisacions com el jazz, tot i que, per al Ferran, Ella Fitzgerald ha estat sempre una de les seves fonts. “Com que no em sortia res amb lletra, era lògic que havia de fer algun so i jugar amb la meva boca i amb totes les sonoritats que pot crear. És cert que al principi potser intentava imitar coses que feien cantants com Ella Fitzgerald, però després he anat evolucionant. He anat incorporant altres elements de joc. De vegades intento imitar un idioma, l’anglès, el francès, el rus, l’àrab… fins i tot el català, però aquest és més difícil perquè és la llengua amb què penso i és complicat evitar que surtin paraules.”

Han passat uns anys des del seu primer disc “Mireu el nostre mar” (2008) i, des de llavors, Ferran Savall ha anat trobant la seva natura artística, que ha donat aquest fruit més recent: “Impro”. “Ha estat un procés d’acceptació. Abans era inseguretat pura i dura i m’imaginava l’opinió dels altres. La meva mare em va ajudar molt perquè era molt vital i m’animava a què em llancés a cantar i a improvisar. Em donava un recolzament emocional brutal. La seva mort i tota l’experiència d’acompanyar-la en el camí final em va ajudar molt a fer aquest pas. De fet, l’única cançó d’aquest disc que té lletra és ‘Somewhere over the rainbow’, que era la cançó que vam estar cantant junts els últims dies de la seva vida.”

“Impro” fa pensar en un autoretrat pels títols amb què Ferran Savall ha batejat aquestes improvisacions (Plaça del Sol, De gira, Cardona blues, Amb el Pedro i els canaris, Comiat d’una mare, etc.) “Jo no hagués posat títols. Prefereixo deixar les portes obertes, no concretar això ni per a mi ni per a qui ho escolti, que pugui imaginar-se el que li doni la gana. Però finalment, tant pel consell del meu pare com pel que em deia altra gent, vaig decidir posar-ne.” En Ferran comparteix una improvisació amb el seu pare, Jordi Savall en la “impro” que es titul·la “Jaroslaw”, perquè va sorgir en un concert que van fer junts en un festival de música de Polònia.

Ferran Savall ha mamat la música tota la seva vida, potser fins i tot abans de néixer a Basilea, on els seus pares residien a finals dels setantes, quan encara estaven al peu dels cims que escalarien amb la música antiga. Potser haver nascut fill de dos músics i d’haver crescut en aquesta ascensió tan dura i alhora tan gratificant que han arribat a fer, ha motivat que en Ferran vegi el món de la música amb uns ulls molt particulars, amb horitzons molt amplis. “Tots els camins o les formes de sentir la música són vàlids, sempre he buscat desenvolupar la meva personalitat. La rebelió és això, busques altres camins diferents. I els he anat trobant gràcies a la gent que m’ha envoltat, als amics, als professors. Per a mi, la música està conectada amb una certa naturalitat, és més animal, en el fons. Perquè a la fi som animals, hem creat coses i ens pensem que som especials, però la música també és fruit de la natura i hi ha molts conceptes creats al seu voltant, com els concerts, amb els que no em sento tan identificat. Per a mi, són herències de la música de la cort, de les distàncies que s’han creat amb el públic, per a mi és antinatural. Jo la música l’entenc com el que devia passar al neolític, com una festa, com una experiència més interactiva i que és molt més rica a nivell humà. A mi m’aporta més viure-la d’aquesta manera. Jo prefereixo tocar amb la gent més a prop, m’inspiro més, m’hi sento més còmode. Les grans distàncies i totes aquestes barreres no m’ajuden gens.”

Sense barreres de cap mena, Ferran Savall i la seva amiga Shantala Shivalingappa -que Pina Bausch ja havia fet ballar amb música del Ferran l’any 2007-, oferiran una “Impro Sharana”, una improvització al déu Shiva i per a tots els presents que tinguin ganes de deixar-se portar pel diàleg espontani entre aquests artistes. Un espectacle de música, veu i dansa que serà sempre diferent, tant a Girona com a Barcelona, i que també comptarà amb el contrabaixista Jordi Gaspar, la percussió de David Mayoral, la flauta kaval de Nedyalko Nedyalkov i el llaüd (oud) de Driss El Maloumi.