El Saló del Tinell, davant l’horitzó

El porxo del Saló del Tinell (Pl. de Sant Iu, 5-6) és un dels deu racons escollits de Ciutat Vella que seran il·luminats durant les festes de Santa Eulàlia. Antoni Arola ha supervisat els seus alumnes de Disseny d’il·luminació Arquitectònica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

La instal·lació gira al voltant del concepte d’horitzó. Arcs que emmarquen un paisatge ombrívol i nocturn on es dibuixa un horitzó de llum que es mou. La idea és crear a través de fils horitzontals línies de llum que habiten dins l’arquitectura i que transporten l’espectador cap un estadi de contemplació, de futur.

“L’espai del porxo és tan allargat i estret que ja de per si condicionava el nostre treball. Hi teníem de tot menys un horitzó”, diu Dafne Pavez, alumna del Master Lighting Design, que fa de portaveu en nom del seu equip. “La majoria d’alumnes som estrangers, i per nosaltres l’entorn era molt nou. Vam fer un estudi del que representava aquest lloc. Antoni Arola, tutor del grup, també hi diu la seva: “Vam triar aquest lloc perquè encara que sigui alt i tancat, té una visió molt més frontal, de teatre a la italiana, que donava més joc. Al final ha estat una elecció afortunada”.

Més que generar un relat, la intervenció d’aquests alumnes de la UPC es proposa representar amb la llum el concepte d’horitzó. “La instal·lació parteix d’aquesta premissa i es va desenvolupar en diferents grups de treball”, diu Dafne Pavez. “Hi va haver un moment de pànic perquè era el primer treball que fèiem els alumnes i tenia una concreció en una instal·lació real. Finalment es van posar en comú les propostes i es va triar la més viable”.

Per comunicar el concepte d’horitzó van donar molta importància a la linealitat i a tots els materials que poguessin reforçar aquesta idea. “Ens hem basat en els colors de l’horitzó, que són el taronja i el blau. La linealitat es va solucionar amb dos ingredients bàsics, que són fils i llum negra. Els fils es troben subjectes per dos punts d’ancoratge i van girant i creant aquest efecte de contorsió, que com la revolució d’una hipèrbola genera un moviment hiperboloide”, explica Pavez.

“Les dificultats tècniques han sorgit en el moment de l’execució perquè per tal de generar aquest mecanisme es necessita un motor, un element addicional que se’ns escapava una mica, perquè tots venim del disseny o l’arquitectura o l’art i no tenim coneixements d’enginyeria”, explica Arola. Lola Solanilla serà l’encarregada de portar el projecte a bon port amb uns mecànics.