El Romanticisme germànic brilla de la mà de Buchbinder i Mena

16.05.2017

La temporada de Palau 100, en un dels darrers concerts, ens ha ofert l’oportunitat de poder sentir un dels pianistes més elegants i refinats de l’actualitat: l’austríac Rudolf Buchbinder, que, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC, dirigida per Juanjo Mena, va interpretar el Tercer Concert per a piano de Beethoven. A la segona part vam poder sentir la Simfonia “Romàntica” de Bruckner, amb una orquestra al ple. Un programa fantàstic amb dues obres culminants del romanticisme germànic.

Rudolf Buchbinder| Foto: Marco Borggreve

Rudolf Buchbinder és un pianista que els darrers anys ha visitat regularment Barcelona. Sense anar més lluny, fa un parell d’anys va interpretar els cinc concerts de Beethoven al capdavant de l’OBC, com a solista i director. En aquesta ocasió només ha fet de pianista. El seu estil d’interpretar Beethoven és de tall molt clàssic, amb una articulació absolutament nítida i perfecta de les notes. Fins i tot els passatges més ràpids i endimoniats, Buchbinder els executava amb una gran claredat expositiva. A banda d’això, se’l veia molt apassionat i entregat a la música que interpretava, i alhora del tot relaxat, exhibint un domini impressionant de l’instrument i de l’obra. Buchbinder és un músic de cap a peus, amb una tècnica molt sòlida, però, sobretot, amb una sensibilitat exquisida que irradiava cap enfora. L’única cosa que se li podria retreure és una velocitat excessiva en el Largo, que semblava la d’un Andante. Sense arribar a quedar desvirtuat, va tenir menys dolçor de l’esperada.

La BBC Philharmonic, en canvi, no va estar a l’altura de Buchbinder. És una bona orquestra, que va excel·lir molt més en Bruckner que en Beethoven. La seva secció de corda va sonar amb poca brillantor en força passatges, i sobretot, es va veure eclipsada massa vegades per la secció de vent metall. Aquest desequilibri es va fer més palès en Beethoven que en Bruckner. La Simfonia núm. 4, “Romàntica”, va ser una mena d’ascensió interpretativa en què l’orquestra ja va començar en prou bona forma, amb les seccions més ben equilibrades que en Beethoven. En el segon moviment, Andante, va haver-hi una gran expansió sonora, però la corda no va acabar de brillar prou. Va haver d’esforçar-se molt i tot i així no va poder sobrepassar el poder del metall, que no estava precisament sobredimensionat numèricament.

Després d’un Scherzo marcat per la delicadesa i la contenció, el Finale va ser explosiu, però de manera controlada, sense cap desajust. La “Romàntica” de Bruckner, una obra colossal i efectista, va tenir un final absolutament apoteòsic i esclatant. Per fi la BBC Philharmonic, dirigida pel seu titular, Juanjo Mena, aconseguia enlairar-se del tot i excel·lir com una orquestra grandiosa.