El Quartet Zehetmair porta un programa eclèctic al Palau

15.03.2017

El Quartet Zehetmair ha estat l’últim convidat del cicle Palau 100 Cambra. La formació liderada pel violinista austríac Thomas Zehetmair va interpretar dos quartets de la vasta producció cambrística de Haydn i un quartet de Hindemith, situat estratègicament al mig del programa, per trencar el classicisme. Val a dir que el Quartet Zehetmair es va reivindicar molt més en Hindemith que no pas en Haydn.

Quartet Zehetmair

Quartet Zehetmair

La primera peça del programa va ser el Quartet en fa major, op. 3 núm. 5, “Serenade”, del compositor austríac, que pren el sobrenom per la famosa serenata del segon moviment, que ha esdevingut una peça icònica del classicisme. Tanmateix, sembla que l’autoria d’aquest quartet està en disputa, ja que avui dia hom pensa que va ser obra d’un monjo benedictí de l’època de Haydn. El Quartet Zehetmair va tocar amb un so poc compacte, que a vegades sonava un xic buit. No sonava com un conjunt de cambra, sinó com quatre intèrprets que feien música individualment. En la famosa Serenade, el primer violí, Thomas Zehetmair, va tocar amb maneres massa afectades i va farcir la seva execució de tants ornaments que la melodia perdia la definició.

En canvi, en el Quartet núm. 5 de Hindemith el Quartet Zehetmair va millorar ostensiblement i es va mostrar com un conjunt sòlid amb un so molt potent i compacte. Els quatre membres tocaven compenetrats, amb un so brillant i a la corda, amb fúria i deixant veure la fredor i fins i tot la gelor inherent a gran part de la música del segle XX.

A la segona part van tornar a Haydn, amb el Quartet en do major, op. 76 núm. 3, “Emperador”. Potser després de Hindemith els integrants del Quartet Zehetmair ja s’havien posat en òrbita, i en aquest Haydn van exhibir un so més unitari i més incisiu que en el quartet “Serenade”. En el Poco adagio cantabile van fer gala de gran delicadesa i lirisme i van saber trobar la manera de donar una personalitat diferenciada a cadascuna de les variacions. Al Finale potser van abusar un so un pèl massa estripat per ser Haydn, però el van tocar amb gran passió, cosa que va donar vida i emoció per cloure un concert certament eclèctic.

El Quartet Zehetmair és una formació integrada per quatre músics excel·lents, però que junts encara no toquen prou compenetrats, ja que a les seves interpretacions els falta un punt de definició, a vegades per frases poc nítides o perquè falta una mica de precisió. El so, sovint mat, va ser extraordinari en Hindemith, però en canvi, va resultar aspre en Haydn, que vol maneres cortesanes i exquisides. El Quartet Zehetmair, doncs, ens va agradar molt, però no va enlluernar.