El Quartet Gerhard, nova formació cambrística de referència

29.10.2016

La temporada d’intèrprets catalans que té lloc al Petit Palau, enguany l’ha inaugurat el jove Quartet Gerhard. Jove en doble sentit: com a conjunt es va formar tan sols fa sis anys i, d’altra banda, els seus quatre integrants són visiblement molt joves. És un dels grups de cambra sorgits a l’estela del Quartet Casals, i pel que vam sentir al Petit Palau, podem afirmar que en pocs anys arribaran al seu nivell d’excel·lència. El concert, a més a més, va servir com a plataforma per a l’estrena del Quartet núm. 2 de Salvador Brotons. Així doncs, la vetllada va superar àmpliament les expectatives.

Quartet Gerhard

Quartet Gerhard

Lluís Castan i Judit Bardolet al violí, Miquel Jordà a la viola i Jesús Miralles al violoncel són els membres del Quartet Gerhard, que va començar el concert amb el Quartet núm. 14, KV 387, de Mozart. Tots els músics saben que Mozart és un termòmetre per mesurar el domini que té un intèrpret del seu instrument. Certament, és un compositor fàcil d’escoltar, però és difícil fer-se a la idea de l’extrema dificultat que hi ha al darrere de cada peça, més encara si la interpretació és reeixida. El Quartet Gerhard ja va demostrar en Mozart que el seu so és incisiu i delicat, i que dominen molt bé la peça. Però es van notar petits desajustos entre els quatre músics, sobretot al principi de l’obra. Si bé en el quart moviment el so dels instruments va quedar un xic pla, mancat d’harmònics, l’execució dels dos moviments centrals va ser d’un lirisme i d’una sensibilitat meravellosos. Aquell so semblava de seda.

La segona peça del programa va ser del compositor que dóna nom al quartet: Robert Gerhard. El Quartet núm. 2 té un sol temps articulat en set parts i és una obra veritablement trencadora, com l’art abstracte que defuig la figuració. És una peça que beu del serialisme de Schönberg –de qui Gerhard va ser deixeble– i de la música electrònica. En aquesta obra Gerhard explora tots i cadascun dels recursos tímbrics dels quatre instruments, ja que conté molts sons que no són els propis de la corda fregada, com ara tocs amb la fusta de l’arc sobre les cordes. El Quartet Gerhard en va fer una interpretació molt aguda i visceral en què van desplegar tot el seu domini tècnic.

Després va venir l’estrena del programa: el Quartet núm. 2 de Salvador Brotons. A diferència de la peça de Gerhard, la de Brotons era de tall absolutament clàssic i melòdic. Fins i tot semblava inspirada en la música de cinema. En acabar, el compositor va sortir a saludar, al costat dels membres del Quartet Gerhard, i tots cinc van rebre una gran ovació per part d’un públic cada vegada més entusiasmat amb el concert.

El punt final el va posar una obra de gran intensitat i lirisme: el Quartet núm. 1 “de la Meva Vida”, de Bedrich Smetana. Igual com el poema simfònic homònim, aquest quartet té un poder altament evocador que el Quartet Gerhard va saber transmetre en tota la seva amplitud. Absolutament entregats i còmodes, van fer gala del seu so característic, que és d’una intensitat punyent. Smetana va ser un doll de passió i de lirisme executat amb una brillantor poc comuna.

El Quartet Gerhard és una formació consolidada a còpia de feina exigent molt ben feta, i això té recompensa: la seva agenda de concerts ja inclou la major part d’Europa. És un goig que tinguem ambaixadors d’aquesta categoria.