El punk adrenalític de Penny Cocks

9.05.2012

Penny-Cocks

PENNY COCKS   “Do it cock”   BCORE DISC

Són catalans però per les seves venes corre sang blava, blanca i vermella, com els colors que conformen la Union Jack. Viuen a l’any 2012, però la seva ànima habita en algun carreró de la bulliciosa Londres del 1977, aquella que escopia a l’ “establishment” tot cridant que no hi havia futur. Camises Ben Sherman, botes Doc Martens i mirades altives, com la de Billy Idol a la portada del primer disc de Generation X. Melodies rabioses, deliciosament imperfectes, però addictives com les anfetamines que consumien compulsivament els mods a les platges de Brighton abans d’entrar en batalla contra rockers i teddy boys. Penny Cocks debuten amb “Do it cock”, contenidor de peces sulfuroses com “Down the underground”, “Playing with fire” (alguna cosa així com una versió de Wilson Pickett cantada per un hooligan ebri), “Lorelei” o “Don’t look at me”. Un àlbum de punk adrenalític que desborda aquella arrogància i fúria juvenil que desprenien paios de tan poc fiar com Stiff Little Fingers, Undertones, Buzzcoks o aquells Sham 69 que vociferaven que si els nois estaven units ningú podria amb ells. Doncs això, invencibles.

Twitter d’Oriol Rodríguez: @365d365e

Etiquetes: