El projecte social de Jordi Savall: Música és diàleg

18.11.2016

Sergiu Celibidache, el gran director d’orquestra romanès, afirmava en un llibre amb textos i entrevistes que “La música no és res“. Paradoxalment, poc després apareixia un llibre escrit per un altre músic important, Daniel Barenboim, titulat “La música és un tot“. Dues idees que poden semblar oposades, però també complementàries. Però més enllà de sofismes i discussions bizantines que fan córrer rius de tinta, un fet és indiscutible: la música és diàleg. Pot ser moltes coses més però, intrínsecament, és diàleg i, per tant, reflexió. El diàleg entre algú que s’expressa a través del so i algú que rep i assimila aquest missatge. Un diàleg, per tant, entre diferents persones, però també entre diferents èpoques i cultures.

Jordi Savall. Foto: Marta Ciurana

Jordi Savall. Foto: Marta Ciurana

Això ho sap molt bé i n’ha fet bandera Jordi Savall, aquest músic inquiet i apassionat per l’intercanvi musical entre les diferents cultures i tradicions. Un intercanvi que ha determinat bona part dels seus programes i projectes musicals, sempre amb un únic objectiu: el de trobar i fer evidents les nostres similituds i afinitats culturals, els punts de contacte, que ens uneixen més que ens separen, en la rica i complexa cultura Mediterrània. Ara, Savall, a través de la seva Fundació Centre Internacional de Música Antiga, dóna un altre pas de rosca a aquesta idea i proposa un projecte “inèdit” titulat “El somni d’Orfeu. Camins de la memòria i del diàleg Intercultural“. Un projecte social que pretén portar la música a “espais de la ciutat on aquesta no sempre arriba, com hospitals, centres mèdics, geriàtrics i per altra banda, centres penitenciaris”.

El projecte ha estat presentat oficialment amb admirable discreció en un petit acte a l’Hospital de Sant Pau, però no era el primer capítol d’aquest lloable projecte, ja que els músics van viure una emotiva experiència prèvia al Centre Educatiu de Can Llupià. Una experiència que els va fer ser encara més conscients de l’abast i la potència de la seva iniciativa per l’emotiva reacció que van tenir els joves del centre.
No hi ha dubte que es tracta d’un dels projectes més estimats i personals de Jordi Savall qui, per a aquesta sèrie de 10 concerts, que el durà des de la Modelo fins a Wad Ras, s’ha envoltat d’alguns dels seus habituals i més estrets col·laboradors, com el percussionista Pedro Estevan o fins i tot el seu fill, Ferran Savall, que té una presència important en el projecte, així com d’altres músics de països i tradicions culturals diferents.

El referent d’aquest projecte, segons Savall, és el mite d’Orfeu qui “sabia tocar unes melodies tan captivadores que les bèsties salvatges el seguien, els arbres i les plantes s’inclinaven cap a ell i els homes més ferotges es calmaven totalment“. Partint d’aquest concepte, i a través d’aquest projecte, Savall pretén contribuir a “retrobar aquest esperit humanista tan essencial de la nostra civilització i enriquir-lo amb les aportacions d’altres civilitzacions més llunyanes“.
Si alguna cosa ha caracteritzat Savall i la seva trajectòria professional és la tenacitat i l’aprofundiment en els elements musicals, culturals i sociològics de la música que interpreta. Ara s’atreveix amb aquest projecte i ho fa, a diferència de moltes altres d’aquest perfil, des de la discreció, la serietat i la dedicació més absoluta. Un projecte enriquidor tant per als afortunats oients tant com pels músics que hi participen. Al cap i a la fi un intercanvi. Al cap i a la fi, diàleg. L’experiència musical en el seu estat més pur.