El Premi de Foment a la Llengua de Signes Catalana, un guardó compartit

20.06.2015

L’any 2013 a Catalunya hi havia un total de 28.126 persones declarades amb discapacitat auditiva, i 1.928 alumnes amb aquesta discapacitat van seguir els seus estudis en la modalitat oral o la bilingüe LSC/català, segons dades de la població. No obstant això, tal com denunciava el GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) de la UB en un article a Vilaweb, la llengua de signes catalana “no surt al mapa de llengües en perill de la Unesco. Molt poca gent se’n recorda quan esmenta les llengües oficialment reconegudes per l’estat. De fet, segurament la majoria ni tan sols saben que existeix. I tanmateix és una llengua històrica de Catalunya, llengua inicial d’un conjunt de persones nascudes i crescudes aquí”.

Webvisual TV, Juan Frigola Masclans i l'Escola Tres Pins, guardonats amb el Premi de Foment a la LSC | Foto: DGPL

Webvisual TV, Juan Frigola Masclans i l’Escola Tres Pins, guardonats amb el Premi de Foment a la LSC | Foto: DGPL

Tanmateix, es tracta d’una llengua reconeguda per l’Estatut d’autonomia, en el qual es preveu que ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte, i que compta amb la Llei 17/2010, que en preveu la difusió. Per això, la Direcció General de Política Lingüística, òrgan competent per a la direcció, coordinació interdepartamental i execució de la política lingüística de la llengua catalana de signes, va decidir crear el Premi de Foment a la Llengua de Signes Catalana, que es va lliurar el passat 3 de juny i va comptar amb la presència de Ferran Mascarell, conseller de Cultura, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística.

Juntament amb els premis Pompeu Fabra per al català i el premi Robèrt Lafont de promoció a la llengua occitana, el Premi de Foment a la Llengua de Signes Catalana té com a objectiu promocionar i fomentar les llengües a Catalunya. Aquest, però, s’adreça especialment a persones, entitats i iniciatives que contribueixen al foment, la difusió i el prestigi de la Llengua de Signes Catalana. Aquest és el primer any que es lliura el premi, que es concedeix cada dos anys i que s’atorga a tres categories diferents: a una persona signant per la seva trajectòria, a una entitat i a una iniciativa de foment de la Llengua de Signes Catalana. Els guardonats d’enguany han estat Juan Frigola Masclans, l’Escola Tres Pins de Barcelona i la televisió digital Webvisual TV.

L’acte va voler ser també una reivindicació d’aquesta llengua: “Esperem que no només es difonguin notícies sobre la concessió bianual del premi, sinó que la LSC s’incorpori en la comunicació i també sigui present com a element noticiable”, va declarar l’escola municipal Tres Pins.

Un premi compartit

Juan Frigola Masclans, l’Escola Tres Pins de Barcelona i l’empresa Webvisual TV van ser els guardonats de la primera edició. Tots tres comparteixen una mateixa fita: fomentar la llengua de signes catalana.

Juan Frigola Masclans (Barcelona, 1934) va ser el primer professor de llengua de signes catalana i va exercir com a tal durant 30 anys, a partir del 1978. Va escriure, juntament amb Jordi Perelló, el primer manual per aprendre la llengua de signes catalana, Lenguaje de signos manuales (1987), una referència bàsica encara avui dia. L’any 1996 va fundar APROLSC, la primera associació de professors de llengua de signes catalana. A banda del premi en la categoria de persona signant en llengua de signes catalana per la seva trajectòria, Frigola Masclans va rebre el 2014 el Premi de la LSC atorgat per la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

L’Escola Tres Pins de Barcelona, fundada el 1990, continuadora directa de la primera escola per a persones sordes de Barcelona (1800), és una escola pública municipal, on s’imparteixen les etapes d’educació infantil i primària. Segons l’entitat aquest premi, que l’ha rebut en la categoria d’entitat destacada per al foment de la LSC, ha de servir per reivindicar i fer evident allà on no ho és la llengua de signes catalana: “Per al desenvolupament del Projecte Bilingüe de Tres Pins cal que la LSC rebi el suficient reconeixement en tots els entorns i que pugui estar a disposició dels usuaris sords en situacions normalitzades.”

L’objectiu d’aquesta escola és normalitzar l’educació especial i establir un model d’integració dels infants sords a l’escola ordinària. Per aquest motiu, nens oïdors i sords comparteixen aula, activitats i la feina de cada dia. Per a l’alumnat sord s’ha establert una modalitat bilingüe entre la llengua de signes catalana i la llengua oral escrita i parlada. D’aquesta manera, la llengua de signes garanteix la comunicació primerenca, l’adquisició del llenguatge de manera cronològicament normalitzada i l’accés a la informació i al currículum. “Per a l’escola la llengua de signes catalana és un instrument imprescindible; per als sords és la seva llengua, amb les implicacions pròpies. Per tant, si, com es diu, realment es respecta el col·lectiu i es reconeixen les seves necessitats, la llengua de signes ha de ser present socialment”, aclareix l’entitat.

Webvisual TV, que ha rebut el premi en la categoria d’iniciativa de foment de la llengua de signes catalana, és una televisió digital en llengua de signes catalana adreçada a persones sordes. Aquesta és l’única televisió en tot l’estat que fomenta la difusió i la normalització de la llengua de signes catalana de manera atractiva, visual i comunicativa. Per a Albert R. Casellas, coordinador d’aquest projecte, “la llengua de signes ha existit des de sempre, però està amagada sota una catifa: som invisibles a la societat”. Segons ell, doncs, aquest premi és útil per “aixecar aquesta catifa i fer més visible la LSC”.

A més a més, Casellas és del parer que “aquest premi és, en part, positiu perquè l’administració obri els ulls i posi en marxa la Llei de la llengua de signes”, que per diversos motius encara no s’ha desplegat. Casellas creu que, per poder difondre la necessitat de fer servir aquesta llengua i perquè la societat sigui conscient i sensible envers la LSC, el més urgent és fer “un pressupost: fins ara no hem tingut terreny per plantar llavors, per tant, no hem pogut recollir la collita”.