El Poblesec, el paradís de la dansa i el moviment

17.09.2015

La dansa no fa por. O com a mínim no fa por als ciutadans. Tampoc és un gènere de masses, però les bones xifres d’ocupació del Mercat de les Flors,-conegut com “la casa de la dansa-, i la recent inaugurada Sala Hiroshima confirmen que el moviment, a casa nostra, ha vingut per quedar-se. Tot i que tant Francesc Casadesús, director del Mercat, i Gaston Core, responsable de la Hiroshima, tenen clar que a Catalunya cal programar més dansa, més moviment, més circ i més teatre d’objectes. Perquè les arts escèniques no tenen límits.

L'espectacle d'Albert Quesada

L’espectacle d’Albert Quesada

Lali Ayguadé, Hofesh Schechter,  Sidi Larbi Cherkaoui, Roberto Olivan, Cris Blanco, Sónia Gómez, Mal Pelo, Baró d’Evel, Xavier Bobés, Agnés Mateus, Juan Carlos Lérida, Albert Quesada o Yuko Kawamoto són alguns dels noms que passaran per les sales del Poblesec. Com que la programació (per sort!) és molt extensa, us proposem els imprescindibles d’aquesta tardor que no ens volem perdre per res del món.

La Sala Hiroshima trepitja fort:

La Sala Hiroshima començarà la seva segona temporada el proper 25 de setembre mantenint (i consolidant) la seva línia artística: Apostar pels artistes emergents i les companyies independents que investiguen amb els nous llenguatges i la tecnologia aplicada a l’escena i, alhora, pels artistes internacionals amb l’objectiu d’ampliar l’oferta cultural internacional de la ciutat.

I guess if the stage exploded…: Agafeu-vos fort. La performer Sylvia Rimat aspira a presentar un espectacle que cap espectacle pugui oblidar. Una proposta estètica sobre la memòria i la representació que es mou entre el teatre i la performance. La peça, desenvolupada gràcies a la col·laboració del Bristol Neuroscience, l’Experimental Psychology i Hypnotherapy i Centre for Death and Society de bath, es basa en allò que succeeix al nostre cervell quan creem records. Atenció perquè els britànics defineixen Sylvia Rimat com la resposta britànica a Miranda July.

El Agitador Vórtex: Cris Blanco ha creat, aquest cop, una pel·li en directe de cinema “fet a mà”. Un thriller còmic musical de ciència ficció amb tocs de terror i acció amb karaoke romàntic i arts marcials. Que de què tracta? Un virus assassí ha assolat la Terra. Un dur pistoler a sou arriba a un petit poble tot buscant un lloc on es creu que els hebreus varen dipositar els manaments que Déu havia entregat a Moisès. En la seva recerca salvarà la vida de la jove ninja Kein, la mare de la qual vol casar-la amb en Rolando, un ric joier enamorat d’ella a pesar que sap que espera un fill d’un altre home. Si encara dubteu, doneu un cop d’ull a les crítiques de l’espectacle, que ja es va poder veure al festival TNT de Terrassa.

El Banquet: Una experiència escènica d’un grup sobre la integració de la diferència dirigida per Laura Vilar i Miquel Barcelona. El Banquet proposa reaprendre l’associació d’idees com que la mirada fixa pot resultar agresiva o que el cos, per exemple, segueix reaccionant a l’aprenentatge ancestral que li recorda que si un grup el mira fixament, li vol algun mal. “Sens dubte la gran aportació que fa El Banquet és aconseguir que el públic sigui part de l’obra, activament i sonora, sense resultar en cap moment invasiu: només perquè s’hi produeix una autèntica i genuïna adhesió emociona” explica el crític de dansa Jordi Sora. Així doncs, fem-li cas. Tots a la Hiroshima!

Forest Where Stardust PIKAru: Fliparem. Gaston Core, responsable de la Sala Hiroshima, s’ha atrevit amb l’inimaginable: portar un espectacle de butoh a Barcelona. La peça neix d’una història succeida al nord del Japó, a Tohoku, l’any 2011, quan van patir un terratrèmol i un tsunami. Els nens del poble reunien les extremitats de les víctimes i en deien “parts de la col·lecció”. Yuko Kawamoto no es va poder treure aquesta història del cap i va optar per ballar aquest espectacle com si estigués començant de zero. Imprescindible. I també un cop de puny a l’estómac.

El aprendizaje: Us agrada el flamenc? Tant si la resposta és sí com si és no, El aprendizaje us pot agradar. Un espectacle de dansa a partir del conte de J.L Lagarce: un home es desperta, a poc a poc torna a la consciència, sent que avui comença la vida. El projecte neix de la trobada de tres artistes,- Juan Carlos Lérida, Roberto Romei i Sils (Jordi Collet-, tres tècniques i sensibilitats diferents que ens descobriran un nou punt de vista sobre la dansa, el teatre i el flamenc.

Hostiando a M: Imprescindible. El primer treball com a creadora de la performer i artista multidisciplinar Agnés Mateus és senzillament imprescindible. Un espectacle de teatre manifest que no deixarà ningú indiferent. Deixeu-vos endur, no llegiu sinopsis i el proper mes de novembre aneu a la Hiroshima.

UnDosTresUnDos: Si aneu a veure aquest espectacle, no podreu oblidar Albert Quesada. Un coreògraf i ballarí que, tot i la seva joventut, hem pogut veure amb la companyia de Thomas Hauert o amb Benjamin Vandewalle. A UnDosTresUnDos, que s’estrenarà al festival Temporada Alta de Girona, dos ballarins utilitzen els seus cossos i les seves veus per demanar-se què és el flamenc, com funciona aquesta llengua no escrita. Quesada trenca amb el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia. Encara no teniu les entrades? Correu!

Bonne, Belle, Douce: La (mini) temporada passada Hiroshima va apostar per la creadora Núria Guiu i enguany ho fa per Alejandro Curiel, un creador especialitzat en dansa i teatre visual. Bonne, Belle, Douce és un projecte de creació a partir de Les Criades, de Jean Genet. Qui sóc? Qui sóc en relació a l’altre? Quins són els mecanismes que em permeten constituir la meva suposada identitat absoluta o destruir-la?

Atávico: Quina és la petjada d’una dictadura? Com crida el silenci dintre de nosaltres? Atávico, de la creadora brasilera Poliana Lima, porta al camp de la creació coreogràfica la relació entre el cos, memòria i violència. Com es transmet el silenci al punt de tornar-se sensible i tangible a la pell? Un espectacle que promet sacsejar-nos i deixar-nos clavats a la butaca.

Bèsties, de Baró d'Evel

Bèsties, de Baró d’Evel

El Mercat, la casa de la dansa

Lonely together: Voleu començar bé la temporada al Mercat de les Flors? Lonely together és un diàleg coreogràfic entre dos ballarins i coreògrafs, un de català i un de sud-africà, que es retroben. Roberto Olivan i Gregory Maqoma segueixen la seva pròpia intuïció i donen via lliure a les emocions, els pensaments i els judicis interns que tots portem dins.

Cicle Capacitats: Sí, us recomanem tot un cicle. Tres setmanes de programació nacional i internacional, laboratoris, tallers, projeccions i debats amb l’objectiu de donar un pas endavant en la visibilitat i en la forma de treballar les Arts per a la Millora Social a Catalunya. No és un festival, sinó un intercanvi d’experiències entre professionals amb diversitat funcional. Durant el cicle, per cert, es podrà veure, entre d’altres, l’espectacle Aurora d’Alessandro Sciarroni. Una peça sobre el pas del temps que neix d’una reflexió sobre la disciplina esportiva en general, i en particular sobre el joc del Goalbell, esport per a cecs i deficients visuals.

Sâlmon: La cita imprescindible pels aficionats a la dansa. El resultat d’un diàleg constant amb els artistes i el Graner, obres que conviden a pensar el fet escènic com quelcom que excedeix els límits convencionals del teatre. Agafeu-vos fort que, com sempre, ve carregat de grans noms: Sònia Gómez, Guillem Mont de Palol & Jorge Dutor, El Conde de Torrefiel, Roser López Espinosa, Compagnie Eda i Ambra Senatore… I apunteu-vos a l’agenda que del 26 de novembre al 5 de desembre viurem al Mercat de les Flors.

Oh! Poètiques de la il·lusió: Acabem l’any amb un cicle imprescindible de Creació Escènica, una mirada oberta a territoris interdisciplinaris basats en la “poètica de la il·lusió”. Una oportunitat de veure petites grans joies com Insomni de Xavier Bobés, l’hipnòtic Maibaum de Jordi Galí o La máquina de la soledad, d’Oligor y Microscopía, un autèntic must de la temporada. A més, els més ràpids (només entren 5 espectadors per funció) podran veure Cosas que se olvidan fácilmente, un espectacle fotogràfic creat per Xavi Bobés.

Bonus track: Bèsties, de Baró d’Evel. Un espectacle en què el públic se submergeix en un univers insòlit format per una tribu imaginària d’acròbates, ballarins, un comediant, cavalls i nombroses aus. Si no podeu veure’l al Temporada Alta, apunteu-vos-ho a l’agenda: de l’11 al 20 de desembre passaran pel Mercat de les Flors.