El Papus. Sor Angustias ataca de nou

21.03.2015

Molts ens preguntàvem el perquè no s’editaven de nou les historietes i acudits d’El Papus, la mítica revista d’humor de finals del franquisme i de la transició democràtica que es va publicar entre 1973 i 1987. El Papus es definia com una “revista satírica y neurastenica” hereva directa de les franceses Hara Kiri i Charlie Hebdo.

AMORÓS, J, JA, Sor Angustias

AMORÓS, J, JA, Sor Angustias

Doncs bé, ara algú ha pensat en la seva reedició i d’això ens en parla per a Núvol el seu editor, Antoni Guiral, que és l’editor en el sentit anglosaxó, és a dir, és qui fa la recerca i selecció del material, escriu els textos i hi afegeix la documentació dels dibuixos.

Ara bé, l’editor que té cura de la publicació, impressió, disseny, etc., és Dani Navarro, fill de Carlos Navarro, precisament qui va editar El Papus en aquella època a través d’Ediciones Amaika, entre d’altres revistes i llibres. L’editorial d’en Dani Navarro és ECC Ediciones, i en el seu catàleg hi trobareu superherois, com Batman i Superman, còmic argentí i manga japonès.

I per inaugurar aquesta reedició, que si tot va bé està prevista com una col·lecció, s’ha triat Sor Angustias de la Cruz, el personatge de la historieta creat per Jordi Amorós, prestigiós i veterà director de pel·lícules d’animació i conegut com JA en el món del còmic.

Una monja poc corrent

Aquesta monja, que representa que es troba en una residència de la tercera edat, és una religiosa sense escrúpols que maltracta els pobres vells. Jordi Amorós sempre diu a les entrevistes que està inspirada en una de real, Sor Benita, que ell va tenir la fortuna de conèixer a l’hospital militar de Lleida quan feia la mili —ja fa uns quants anys—, i que va rebatejar com Sor Angustias de la Cruz, una caricatura punyent, esperpèntica, descarada i gamberra que no agradava gens als franquistes i als jutges d’aquella època.

En efecte, tal com ha investigat Antoni Guiral, investigador, comissari de les exposicions del Saló del Còmic i escriptor especialitzat en aquest tema, en el seu text introductori de 12 pàgines, Sor Angustias segurament va batre el rècord de multes, amenaces, judicis, segrestos, acusacions de blasfèmia, escàndol públic, “escarnio a la religión” i fins i tot trucades com la d’un ministre de la UCD en què convidava l’editor Carlos Navarro “a eliminar a la puta monja, so pena de cerrar definitivamente la revista satírico-neurasténica”. Alguns polítics han tingut i tenen molt mal humor…

Amorós, J, Sor Angustias

Amorós, J, Sor Angustias

A més a més s’han reproduït un parell de documents històrics, ja que encara es guarda gran part de l’arxiu d’El Papus: en un s’hi reprodueix la primera citació que va rebre el director de la revista, Xavier de Echarri, per iniciar la diligència respecte a l’expedient administratiu d’una historieta de Sor Angustias. L’expedient del Jutjat d’Instrucció de Barcelona portava la data de 21 d’abril de 1978.

Més d’un cop Jordi Amorós m’ha explicat, a propòsit de Sor Angustias, que aquesta monja o una altra de molt semblant, va tenir l’honor també de pujar a la gran pantalla per formar part d’un dels diversos esquetxos del llargmetratge de dibuixos Historias de amor y masacre que ell va dirigir i que va estrenar el 1978.

Es tractava del fragment “Pasión siega” que succeïa en un asil de vells. El film va obtenir aquell any un premi al prestigiós festival de Zagreb, però, en canvi, també va participar al Festival de Cine de Humor de La Corunya, al qual Jordi Amorós va acudir com a autor. En projectar el fragment, va notar com el pati de butaques s’anava “escalfant” a mesura que avançava la projecció. Diu Amorós: “Vaig haver de sortir per la porta del darrere a meitat de la projecció i marxar de La Corunya, a la una de la matinada, cap a Barcelona perquè no em linxessin”.

“Humor sexual sano”

Com que JA no en tenia prou amb les “subversives” historietes de Sor Angustias, el 1975, any recordat per l’extinció del dictador, Ediciones Amaika va editar un llibre del provocador Jordi Amorós amb aquest títol, alhora didàctic, ja que en una de les pàgines es publicava una adreça de Londres on les dones podien anar a avortar. Aquest petit detall i una historieta que no no va agradar als censors van ser els motius pels quals el gerent d’Ediciones Amaika, Carlos Navarro, estigués a punt d’haver de complir una pena…  de quatre anys de presó! Al final se’n va poder lliurar.

AMORÓS, J, JA, Humor sexual sano, 1976015

 

La col·lecció

Antoni Guiral segueix explicant-me els plans d’ECC Ediciones per a aquesta col·lecció anomenada sarcàsticament Antología poética de El Papus. El segon volum previst en una col·lecció que es calcula trimestral serà Hombre pobre, hombre rico, una sèrie d’historietes també de JA, inspirades en la coneguda sèrie de televisió, amanida com sempre amb condiments polítics i que es va publicar a El Papus entre 1978 i 1984.

Els següents seran dos volums El Papus, A-F i El Papus, D-F, o sigui El Papus durant Franco i després de Franco, on queda demostrat que, tant abans com després, aquesta revista va seguir rebent garrotades a tort i a dret. I és que aquesta iconoclasta i llibertària publicació no es doblegava davant ningú.