El “Nura” de Guiem Soldevila: cançons que guanyen amb el temps

20.08.2012

Hi ha cançons que per moltes vegades que les escoltis sempre les hi trobes coses noves i t’arriben de manera diferent. Si les tens en CD, segurament el “mèrit” se l’endurà només un mateix, depenent de l’estat i moment en què es senti, ja que estan “enllaunades” i sonaran sempre exactament igual. Però si açò passa escoltant-les en els directes, a més a més, hi tindrà molt a veure el músic que les transmet, que, tan sols amb petits tocs i ajustaments, essent la mateixa cançó i sense perdre gens ni mica l’essència primera, les va polint i polint per enviar-les al públic d’una manera que sembla diferent, sempre amb els sentiments i emocions en un primer terme i guanyant matisos i solidesa amb el temps.

Guiem Sooldevila a Sant Patrici, Ferreries, Menorca | Foto de Damià Coll

 

És, de fet, el que fa el cantautor menorquí Guiem Soldevila amb el seu disc Nura, el segon després d’Origens i on musica el tractat d’enyor i d’illomania menorquina que és el llarg i profund poemari del també menorquí Ponç Pons (un “cant d’amor a Menorca” i on el poeta hi aboca “una sèrie profunda d’inquietuds i preocupacions, records, desassossecs”), que després d’any i mig d’haver vist la llum encara sorprèn en els seus directes. I açò és el que, de fet, va fer dissabte passat, quan, acostumat com està a oferir-lo intimista i en petit format (normalment trio i també per Mallorca i Catalunya) i en locals més o manco “reduïts” d’espai i de públic, el traslladà als jardins de l’Hort de Sant Patrici de Ferreries (Menorca), un espai idíl·lic a l’aire lliure i que es mostrà del tot interessant i infrautilitzat per a les activitats culturals d’aquest caire, i desbordant de llarg les millors expectatives de l’organització quant a espectadors.

Allà, Guiem Soldevila, en una posada en escena impecable (espectacular i senzilla a l’hora), a les seves cançons no només hi ajuntà la particular passió i simbiosi amb les lletres del poeta Ponç Pons, sinó que hi afegí percussió en algunes i cor (nou veus femenines) en altres, jugant sempre també amb una sonorització i il·luminació que, tot plegat, en alguns moments feren esborronar la pell als espectadors.

Un bon exemple d’açò, i d’aquests matisos diferents en cada ocasió que la interpreta, va ser Suor de calç, un tema que dins el context de Nura sol passar més desapercebut i que va guanyar pes ajuntant la seva veu i el seu llaüt no només als habituals contrabaix de Lluís Gener i violí de Violant Menorca sinó també al darbuka de Moisès Pelegrí, per donar-li el mateix aire místic i alegre de la música però amb tocs més arabitzants, i fins i tot del caire dels típics sons irlandesos i cèltics. I qui diu de Suor de calç, diu de la magnífica Godotus, aquesta vegada enriquida pel cor i en una idea que el cantautor tenia ja dins el cap quan composà la cançó, i que encara mai, fins dissabte, havia portat a terme. I diu també del poema d’amor del disc que és L’obscur errant o les potents, i que arriben directament a l’ànima, Teoria de l’absència i Crit escrit, que, així mateix amb pell de gallina, va servir per acabar el recital i com a únic bis de la nit.

De fet, i malgrat la força que hi tingueren les seves cançons, el concert de Guiem Soldevila a l’Hort de Sant Patrici no només va fer referència a Nura (un disc que, digué, “m’ha obert el camí cap a la poesia” i que, essent rodó com és, de ben segur l’acompanyarà al llarg de la seva trajectòria), sinó que també va servir, intercalant-ho, per fer un tast dels temes que està preparant per formar part del que, potser d’aquí a no tant d’un any, serà tercer disc del cantautor. En aquest futur tercer disc la paraula hi seguirà tenint un paper important, ja que Soldevila continuarà musicant lletres de poetes, però ara no d’un en concret (com amb Nura de Ponç Pons) sinó de varis i d’arreu del món, i, en general, amb l’amor i la mort, “dos conceptes molt humans i vitals”, com a fil argumental del treball.

En realitat, tant l’inici com el final del concert (si no comptam el bis amb Crit escrit) varen ser per a algunes d’aquestes noves cançons que comencen a caminar, tot i que durant l’actuació també hi presentà el deliciós poema Únic de la menorquina Mònica Grau, un dels primers que va musicar en la seva trajectòria i que ve interpretant en els directes des de fa més estona. Així, el començament va ser amb Paraules de la mort del lleidetà Màrius Torres, que ralla de la mort però “des d’una altra perspectiva”, i el final amb el poema africà La lluna sortirà després del sol, on l’habitual trio Soldevila (ara amb guitarra), Gener (contrabaix) i Menorca (violí) s’acompanyà de la coral i del djembé de Moisès Pelegrí per aconseguir una rítmica i alegre composició, amb el vitalista missatge de que passi el que passi, la lluna, efectivament, sempre sortirà després del sol.

 

Guiem Sooldevila a Sant Patrici, Ferreries, Menorca | Foto de Damià Coll

Aquest poema africà i també el dolç poema d’amor Dona’m la mà de Joan Salvat-Papasseit, pels seus ritmes i a manca d’escoltar-ne tots els temes, tenen molts de nombres per convertir-se en les cançons que lliguin i donin contrapunt a la totalitat del futur disc, on també hi haurà poemes tan potents i consistents de contingut, amb uns ritmes més “escarrufadors”, com Espelmes de Kavafis (a l’Hort de Sant Patrici, ara al piano, l’interpretà incloent-hi una suggerent coreografia de la ballarina Geliah) i Argelers del menorquí Pere Gomila, un poema que, com Espelmes, estrenava del tot i que fa referència al dolor dels centenars d’espanyols que al final de la Guerra Civil (1939) es dirigien cap a un “esperançador” exili a França i que a la frontera es trobaren amb els guardes enviant-los al camp de concentració de la platja d’Argelers.

Aquest moment, rallant de “fets històrics que no han de caure mai en l’oblit”, fou un dels més emotius de la nit, ja que abans d’interpretar la cançó, el cantautor llegí la carta d’un dels refugiats, “escrita a l’arena d’aquella platja el 31 de desembre de 1940”, on també s’hi reflectia aquest dolor i impotència, amb frases tan dures com aquesta: “ahir cercàvem l’equilibri…, avui, aquí, hem quedat convertits en exhomes”.

Després d’aquest espectacle més “a l’engròs” (tot i que màgic i tant o més íntim i emotiu que qualsevol dels altres més “reduïts”), les properes actuacions de Guiem Soldevila (a cavall entre Nura i el tercer disc) el duran el 4 d’octubre (20 hores) al Centre Cívic Urgell de Barcelona i el 23 de novembre (20 hores) al Centre Cívic Can Deu de Barcelona, en el que serà concert per la Marató de TV3 (www.guiemsoldevila.com).

Blog de Joan Mascaró M. S’hort d’en Joan