El Nadal i el Josep Pla es queden a Barcelona

7.01.2017

Xavier Theros ha guanyat el premi Josep Pla 2017 amb La fada negra, una novel·la que se centra en la revolta de la Jamància, un episodi oblidat de la Barcelona del segle XIX, que va comportar un bombardeig sobre la ciutat durant tres mesos. Care Santos ha guanyat el premi Nadal amb La media vida, una altra novel·la situada a Barcelona. Santos narra l’amistat d’un grup d’amigues que als anys vuitanta es retroben per sopar després de molts anys.

Care Santos i Xavier Theros

Xavier Theros va presentar-se al públic amb una corbata de Huertas Claveria, que va definir com un talismà. La fada negra és un thriller, una novel·la negra, molt fosca, amb una colla d’assassinats que es produeixen en un moment convuls de la ciutat, coincidint amb la revolució de la Jamància de l’any 1843, un episodi obscur i poc conegut de la ciutat que no s’havia recollit prou en els manuals d’història. El teló de fons d’aquesta història és una Barcelona claustrofòbica, entatxonada dins d’unes muralles que no li permetien créixer. Una ciutat plena de casernes militars en què les indústries del Raval llençaven les deixalles al carrer. La insurrecció de la Jamància és una de les primeres revoltes modernes protagonitzades pels pobres de la ciutat, i es podria considerar un antecedent del moviment obrer de finals del XIX. Xavier Theros va començar estudis d’història, però es va llicenciar en antropologia. Theros ha caminat molt pels carrers de Barcelona i és un dels millors cronistes que té la ciutat.

Amb la novel·la La media vida, Care Santos ha volgut fer un homenatge a la generació de la seva mare, la de les dones nascudes als anys cinquanta i que es trobaven en la plenitud de la vida als anys vuitanta, quan es va aprovar per primera vegada la llei del divorci a Espanya i es van obrir noves perspectives de llibertat. Per documentar-se, Santos ha llegit molt sobre el divorci a Europa però també ha entrevistat dones que van viure aquell moment, tant la seva mare com les seves amigues. La novel·la té dos eixos temporals. Un ens trasllada als anys cinquanta, quan aquestes amigues es formaven en un internat. El segon eix ens situa als anys vuitanta, concretament en un sopar que té lloc l’any 1981, quan aquestes amigues es retroben i passen comptes amb la vida i amb elles mateixes. Al llarg d’aquest sopar es van desvelant coses i va aflorant la necessitat de perdonar i perdonar-se. Santos explicava ahir en roda de premsa després del sopar del Palace que la novel·la va germinar en bona part a partir d’una frase de l’assagista català Joan-Carles Mèlich, segons el qual “només es pot perdonar l’imperdonable”. Santos, que es considera una autora bilingüe, ha escrit aquesta novel·la en castellà, però ella mateixa n’ha fet la traducció al català. Ahir mateix la va lliurar a l’editor de Destino, Emili Rosales, que va anticipar la possibilitat que es publiquin totes dues versions aquest mes de febrer.