El Museu Virtual de la Moda a Catalunya, premi Lluís Carulla

22.11.2016

Ahir la Fundació Carulla va fer públic el veredicte del premi Lluís Carulla, al qual aspiraven tres projectes finalistes: surtdecasa.cat, Proscenium i Museu Virtual de la Moda a Catalunya. Tots tres havien estat seleccionats d’entre més de setanta candidatures i van ser defensats per Neus Barberà, Dani Chicano i Laura Casal respectivament. Els aspirants van arribar a la gala desconeixent el veredicte i el secretisme del jurat es va mantenir intacte fins al moment de la proclamació.

Dani Chicano, Laura Casal i Neus Barbera | Foto Bernat Puigtobella

Dani Chicano, Laura Casal i Neus Barbera moments abans del veredicte | Foto Bernat Puigtobella

Laura Casal es va erigir com a guanyadora amb el projecte del Museu Virtual de la Moda. Casal s’ha envoltat d’un equip de col·laboradores que l’ajudaran a posar en marxa un projecte molt ambiciós, consistent a fer aflorar un ingent fons de peces de vestir que són pràcticament desconegudes i que han estat ben poc estudiades. De fet, només un 6% de la indumentària històrica està a l’abast del públic. “Aquest premi permet iniciar un projecte que retorna la veu a objectes llargament silenciats i que treu la pols a les històries més petites”, va dir Laura Casal en recollir el premi. “El vestit, present sempre en tots els capítols de la nostra història, és un dels grans oblidats del relat històric, però cal recordar que són sovint aquestes històries petites les que nodreixen la història d’un país”, va afegir.

Casal vol crear un relat que expliqui no només la història del vestit a Catalunya, sinó també el perfil industrial, comercial i fins i tot la idea de disseny del país. “Catalunya no és França, la nostra moda no és la de París, però és la nostra, la que parla de la nostra història, dels nostres avantpassats”, va dir Casal en acceptar el premi i abans d’interpel·lar el públic amb tres preguntes retòriques: “Sabeu qui era Joana Valls? Fanny Ricol? Maria de Mataró?”.

L’equip que acompanyarà Casal en aquest projecte s’ha proposat posar en marxa un nou concepte de museu a través d’una plataforma online interactiva i alhora una recerca rigorosa que posi en valor aquestes peces i les comuniqui a un públic ampli. “Volem col·laborar amb els museus locals per tal que coneguin millor les col·leccions de vestit que conserven, sense deslocalitzar cap peça, mantenint-les als mateixos museus, per tal que no es perdi el vincle local del patrimoni”, va afegir Casal. “En aquest sentit, la virtualitat ens permetrà unir, en un espai comú com és la xarxa, un patrimoni local”.

Una deliberació ajustada

El jurat ha hagut de deliberar molt abans d’arribar a un veredicte, va confessar Jordi Carulla Ruiz, abans d’anunciar el premi. Les altres dues candidatures tenien al darrere una capçalera consolidada, com és surtdecasa.cat o la revista per a tauletes Proscenium, i finalment el jurat s’ha decantat per un projecte que parteix absolutament de zero. Des del jurat, Guillem Usandizaga va defensar públicament la candidatura de surtdecasa, argumentant que és un projecte que es vertebra per tot el territori i dóna feina a una vintena de joves periodistes. Vicenç Villatoro va defensar la proposta de Proscenium, una app informàtica amb un arxiu de gravacions del patrimoni teatral català, que va definir com un projecte de solidesa noucentista posada al dia. Tant Neus Barberà com Dani Chicano van entomar el veredicte amb gran esportivitat. Tots dos mereixerien una segona ronda amb un business angel. L’elevator pitch ja el tenen ben assajat.

El premi Lluís Carulla, un punt de sortida

“El premi no és un punt d’arribada sinó de sortida”, va dir Joaquim Coello, flamant president de la Fundació Carulla. Coello va aprofitar l’avinentesa solemne per anunciar que la fundació vol repensar el camí, no tant per canviar l’objectiu sinó acomodar-lo a una societat que ha canviat molt en els darrers anys”. Coello es va referir als canvis socials que han comportat l’arribada de nouvinguts a Catalunya. “La nostra resposta davant d’això ha de ser la cultura”, va dir. La directora de la fundació, Marta Esteve, molt sensibilitzada per la dimensió social de la cultura, va dir que “cal generar espais per aprendre a estimar la cultura i imaginar el món que ens agradaria tenir”. I el conseller de Cultura, Santi Vila, va agrair la generositat de la família Carulla i va recalcar, per acabar, que el miracle cultural que vivim s’explica només per la voluntat de pervivència i la capacitat d’integració dels catalans.