El Museu Anatòmic de Francesc Roca

Aquests dies, coincidint amb el WMC, se celebra a Barcelona un altre congrés internacional, el Congress for Curious People, un aparador de curiositats de la història de la ciutat. Aquest vespre l'historiador Enric C March impartirà una conferència a la galeria aDa (20h) sobre els museus anatòmics.

Aquests dies, coincidint amb el WMC, se celebra a Barcelona un altre congrés internacional, el Congress for Curious People, un aparador de curiositats de la història de la ciutat. Aquest vespre l’historiador Enric H. March impartirà una conferència a la galeria aDa (20h) sobre els museus anatòmics. Vet aquí una mostra de la seva investigació. 

Durant el primer terç d’aquella Barcelona proletària que bullia, que creixia entre les exposicions de 1888 i 1929 i que s’internacionalitzava al convertir-se en focus d’atracció d’artistes de tota Europa que fugien de la primera guerra mundial, un personatge, Francesc Roca, acompanyat dels seus fills, es convertia en una de les figures més rellevants dels espectacles que naixien entre els carrers del Districte Cinquè, del Barri Xino. Mag, músic i ventríloc, però sobretot un empresari que gestionava tota mena d’espectacles populars: cinema, màgia, circ, museus de cera, autòmats (els cartells de l’època anuncien que posava fins a cinc-cents ninots articulats sobre l’escenari) i, el més sorprenent, un museu anatòmic, el Museu Roca, que s’anunciava com “La parada de los monstruos. Deformaciones de la naturaleza”.

Durant els segles XVIII i XIX els museus anatòmics formaven part de les facultats de medicina com a instrument didàctic per als estudiants. A mitjan segle XIX, a Europa i al Estats Units es van començar a fer servir per a il·lustrar la burgesia sobre les bondats de la higiene i la salut pública. A Barcelona hi havia, des de finals del segle XVIII, el de la Facultat de Cirurgia i Medicina, a l’antic Hospital de la Santa Creu fins 1906, data en què va passar al Clínic. En Francesc Roca, però, va convertir el seu museu en espectacle popular instal·lat en el Paral·lel.

Roca va aprofitar les campanyes higienistes que lluitaven contra la sífilis, la tuberculosi i l’alcoholisme, les plagues que assolaven les classes populars des de finals del segle XIX i durant el primer terç del XX, per confeccionar un discurs que li permetés exposar el seu museu, on es mostrava, sota el títol de “Los estragos del Barrio Chino” quins eren els resultats que la conducta moral podia provocar en la salut: nafres i deformitats s’exhibien al públic enmig de figures que mostraven el procés de la gestació o malformacions hereditàries. No cal dir que allò que despertava el veritable interès i que ho convertia en un espectacle rendible era la curiositat morbosa per les rareses i els cossos nus com el de la Venus anatòmica. Aquesta curiositat per l’extravagància, la raresa i l’exotisme és la mateixa que va dur a convertir en espectacle les barraques de fenòmens de fira i l’exhibició dels anomenats zoos humans: tribus africanes i asiàtiques eren ofertes als espectadors com si fossin animals aprofitant les grans exposicions universals o els parcs d’atraccions, com en el cas de Barcelona al Tibidabo o al Turó Park.

D’en Francesc Roca en sabem poca cosa. La seva figura ha quedat esborrada de la memòria de Barcelona, com passa sovint en aquesta ciutat que sempre es lamenta d’haver destruït el seu passat. Va néixer segurament a finals del segle XIX i per una necrològica sabem que va morir l’any 1945. Amb l’esclat de la Guerra Civil desapareixen el personatge, els espectacles i tots els artefactes de màgia i teatre, i s’esfuma el museu anatòmic. Els temps han canviat, i no només s’imposa una nova moral molt més repressora, sinó que els avenços científics i els nous mitjans de comunicació (sobretot el cinema) acabaran arraconant per obsolets els vells espectacles.

Com torna a aparèixer el Museu Roca després de tants anys? Doncs és una història plena de casualitats, que comença l’any 1987, quan la col·lecció apareix en un magatzem del Paral·lel i és venuda a un col·leccionista particular d’Anvers. Trenta anys més tard redescobrim la pista del museu a través d’uns cartells apareguts en un antiquari i a l’assabentar-nos que s’han fet dues exposicions (Gant i Londres) amb les peces anatòmiques d’en Roca.

Les investigacions d’aquest peculiar museu ens han dut a descobrir, fins ara, que entre 1849 i 1938 a la ciutat de Barcelona hi va haver, pel cap baix, més de vint-i-cinc museus anatòmics. Detalls que podrem conèixer en un proper article que apareixerà a la revista Barcelona Metròpolis.

Si la descoberta del Museu Roca ens semblava excepcional, l’existència d’una circulació continuada d’aquests espectacles durant noranta anys és encara més excepcional tenint en compte que no en sabíem res fins ara.

Del 26 de febrer al 2 de març tenim l’oportunitat de redescobrir el Museu Roca i d’altres aspectes d’una Barcelona insòlita i prou desconeguda, en el Congress for Curious People. Un esdeveniment anual nascut el 2010 a Coney Island, el paradís dels parcs d’atraccions i les barraques de fira, i que ara podem gaudir a la nostra ciutat gràcies a la iniciativa de l’historiador Felipe Trigo.

Enric H. March
Llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica 
Bereshit

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació