El millor de Halloween són els panellets

2.10.2012

Aquesta tarda un amic m’ha preguntat. “Què feu aquest any per Halloween?” D’entrada no he sabut què dir-li, de tant estupefacte que m’ha deixat. El meu amic és de Vic,  un independentista simpatitzant de les CUP, però es veu que ha canviat el moniato per la carabassa. Al final li he dit que em fotria una castanya. La veïna del quart primera és de Chicago i s’ha aliat amb la portera per celebrar el Hallowen aquesta nit. La proposta ha triomfat perquè els nens s’hi han apuntat a la primera. El Halloween no és una tradició catalana però ho serà, el procés és irreversible. És la globalització? Sí, però també passa allò que, com més pobres ens tornem, a més festes ens apuntem. L’adopció de patrons culturals creix de manera proporcional al deute extern.  Com més endeutats, més ho celebrem.

 

Globalització | I·lustració per ambonsulls.blogspot.com

El resultat de tot plegat és que, una vegada més, hem aconseguit infantilitzar una festa que ens oferia una altra cosa: el recolliment, la hipnosi del foc, la preparació artesana dels panellets, un pensament per als morts. Però per més que ens esforcem a puerilitzar la nostra vida, hi ha tradicions difícils d’extirpar. Ahir quan pujava les escales vaig sentir que el nen de la portera deia a la seva mare: “Lo mejor de Halloween són los panellets”. Bravo, Johnatan. Sí, el nen es diu Johnatan.

Però per més mostres de seny que ens doni en Joanthan, estem abocats a una infantilització progressiva general. Cada dia se’m fa més difícil, per exemple, comprar al supermercat. I no pas perquè no tinguin varietat de productes sinó perquè cada vegada que hi entro tinc la sensació que ja m’ha passat l’edat. Els productes, siguin iogurts o galetes, sobres de pasta o cereals o sidrals, estan tots dissenyats i empaquetats especialment per als nens. Els aliments s’han convertit en productes de merchandising, siguin del Mickey Mouse o del Pocoyo. Potser per això últimament tiro cap al passadís de l’alcohol. Encara no fan sidra infantil. Tot arribarà.

Sembla que hi ha una gran conspiració perquè ens passem el dia jugant. La gran genialitat de Steve Jobs no és haver ideat l’iTunes sinó haver convertit un article de primera necessitat com el telèfon en una joguina. Sort en tenim dels videojocs, ara que diuen que són tan educatius. Què faria el nostre director general sense els Angry Birds? Més val que jugui que no pas faci els números del pròxim ERO.

I la política? S’acosta la campanya electoral i aviat veurem els polítics menjant una piruleta, baixant pel tobogan o pedalant amb pijama sobre un tricicle. Tots s’hauran de mostrar propers i entranyables, i avui dia no hi ha res més entranyable que la puerilitat.  Haurem d’estar atents al que ens diuen els nostres fills abans d’anar a les urnes… Ells es miren el Polònia i l’APM i ens sabran dir per qui hem de votar.

El gran perill és que tot això de la independència acabi convertint-se en un txiquipark. Hi ha molta gent que de manera càndida però honesta hi ha dipositat moltes esperances. No sabem si el país s’encamina de debò cap a la independència o més aviat cap a una inpe-demència. El temps ens ho dirà. Aviat sabrem si aquesta ‘il·lusió’ amb què el president Mas (el de Polònia, es clar) fa totes les coses és sinònima de ‘convicció’ o més aviat un truc de màgia, o un acte de terror digne de Halloween.

Ja ho hem dit aquí altres vegades. Si això del referèndum és una ‘pijama party’, hem de saber si realment ens hi podrem quedar fins al final o si vindran els pares a buscar-nos abans que es faci de nit. Com quedem amb això del referèndum, trick or treat?

Com diu el Joan Miquel Oliver en una de les seves útimes cançons, ‘plouen lacasitos’.

Que tingueu una bona castanyada.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Totalment identificada amb les teves reflexions. És preocupant aquest joc de miralls. Trick or treat? COM es pot saber?