El meu amor Hrvatska

17.09.2014

La Institució de les Lletres Catalanes acull aquesta setmana cinc autors croates, que han pogut venir a Barcelona gràcies a un intercanvi entre la ILC i la Societat d’Escriptors Croats. Avui dimecres 17 de setembre la poeta Kristina Posilović i el seus companys de viatge llegiran els seus versos al Bar Horiginal a partir de les 21h. Una mica abans, a les 18.30h, l’Institut d’Estudis Catalans acull una taula rodona que comptarà amb el president de la Societat d’Escriptors Croats, Nikola Petković, i el seu homòleg català, Guillem-Jordi Graells, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Kristina Posilovic recitarà els seus versos avui al Bar Horiginal

 

Kristina Posilović tenia deu anys quan va esclatar la guerra al seu país. Darrere les seves ulleres de pasta hi brilla una mirada desperta. Fa uns anys va venir a viure a Barcelona i hi va passar uns mesos aprofitant que tenia una beca per fer el doctorat al seu país. Posilović ha publicat un poemari titulat precisament Barcelona, que va escriure a partir de la seva experiència aquí. Aquest vespre a l’Horiginal llegirà aquests versos que podeu llegir més avall amb traducció de Pau Sanchis.

“A la poesia de Kristina Posilović sorprén l’ús d’una llengua quotidiana, actual, urbana que, de sobte, vira cap el que ella anomena “el fantàstic”, cap a imatges estranyes i sorprenents i cap a una sintaxi més tensa”, ens diu el seu traductor, Pau Sanchis. “Aquest estil acompanya molt bé els temes que tracta, que parteixen d’un qüestionament constant de, per exemple, el concepte d’eternitat, tant en sentit filosòfic com religiós”.

Als seus darrers llibres qüestiona el concepte de mediterraneïtat i d’europeïsme. “ Kristina Posilović explica que la pregunta que es fa ella, i altres joves escriptors croats, és què significa aquest “esperit mediterrani i europeu” que s’aplica a l’arc mediterrani occidental (Itàlia, Croàcia, Espanya, però també hi inclou Marroc) i què hi té a veure amb els joves”, diu Sanchis. Posilović marca distàncies amb la idea de Mediterrani de Pedrag Matvejevic, membre d’una generació que va crear una imatge idealitzada de la ciutadania mediterrani, del ser mediterrani, que avui ha quedat obsoleta. Posilović planteja nous interrogants sobre el que significa ser a Europa, tant des del punt de vista intel·lectual com individual i que, malgrat veure un món en crisi, encara espera que hi haurà un moment que les coses aniran millor, sobretot si es fan les preguntes adequades.

Kristina Posilović ens explica que els joves poetes bosnis, croats i serbis d’avui escriuen en un llenguatge que ells anomenen BHS, que respon a les inicials de Bosnia, Hrvatska (que vol dir Croàcia) i Srbija (Sèrbia). Són poetes que escriuen des d’una certa subversió, contra els xovinismes nacionalistes i que barregen paraules d’aquestes tres llengües amb un vocabulari ple de termes tecnològics.

 

Barcelona

Društvo hrvatskih književnika- Rijeka, 2009.

I.

per primer cop m’he vestit de verd

m’ha atropellat un autobús de cantants daltònics

per primer cop m’he vestit de blau

em bufetejava la postura rabiosa dels directors

 

per primer cop m’he vestit de negre

m’acaronava la corrua de transvestits acabats d’afaitar

 

II.

com és que no enteneu que hem pagat amb el cap

que ens pengen d’un fil les venes

que ens governen els titelles de l’estupidesa contemporània

fan befa de nosaltres a l’amfiteatre de vergonyes de fang i honors mocosos

 

jo ni tan sols sé què és l’honor i l’orgull

ni m’interessa, ni vull saber-ho

 

tinc una Manera canònica de trobar parella

tinc una Manera normativa de matar mosques al vol

faig l’amor amb una bandera verda els divendres a la nit

canvio les mirades amb camells de culs antropoides

ni m’interessa, ni vull saber

quines són les proporcions dels fils dels titelles o les venes del meu coll

 

bec vi espanyol a la meva instal·lació: tropa megalomaníaca

de tetes caigudes

 

Kristina Posilović (Rijeka, 1982) és graduada en Llengua i Literatura Croata. Ha publicat diversos articles científics i editat quatre llibres de poesia i un llibre de crítica de cinema. Entre 2010 i 2013 va ser presidenta de l’Associació de Dones en l’Art i la Ciència. Té cinc llibres de poesia publicats:Agara (2005); Phi Odessa (2006); Barcelona (2009); Canto azzurro (2012) i O vječnosti i drugim neprilikama (2013).