La Fira del Llibre Ebrenc va obrir portes divendres a Móra d’Ebre amb un nou plantejament. En lloc de presentar les novetats i el fons de cada editorial per separat, enguany s’ha convertit l’espai expositiu en una sola llibreria on tots els llibres estan endreçats per temes o autor. Els tres llibreters de referència de les Terres de l’Ebre (Viladrich de Tortosa, Bassa de Móra d’Ebre i Serret del Matarranya) van posar ahir les cartes sobre el tapet. No jugaven pas a pòquer: s’han posat d’acord per unificar els seus fons i començar a treballar en el catàleg únic del llibre ebrenc, que serà un recurs bibliogràfic de primer ordre.
Se’ls coneix com el lobby del llibre ebrenc. Tots tres llibreters fan activitats i presentacions i tenen una clientela fidel al territori. Ara es volen posar d’acord per coordinar aquestes activitats, de manera que un autor pugui recórrer les terres de l’Ebre i fer tres presentacions una rere l’altra, cadascuna segons l’estil de cada llibreria: “En Rafel Rovira, de Viladrich, és el que fa les presentacions més formals, i l’Octavi Serret és el més canalla. Jo les faig com puc”, em diu Sergio Bassa, el llibreter de Móra.
Enguany han estrenat el segell ‘Llibre ebrenc’, que han estampat amb adhesius als llibres publicats per editors o autors de l’Ebre. No és tant un segell de qualitat com una denominació d’origen literària. Han volgut marcar unes pautes per definir aquesta DO i per això han redactat el decàleg del llibre ebrenc, que us podeu descarregar aquí.
Aquest decàleg proposa defensar una marca cultural i territorial. Segons els promotors de la proposta, el llibre ebrenc pot ser fet tant per un autor com un editor vinculat directament a les Terres de l’Ebre. A l’Octavi Serret se li posa la pell de gallina quan ens explica que la geografia del llibre ebrenc abraça tant el sud de Catalunya com l’Aragó catalanòfon, és a dir el territori que corresponia a l’antiga diòcesi de Tortosa. Aquí hi entra tant la Francesca Aliern de Xerta com Francesc Serés de Saidí, tots dos convidats a la fira d’enguany.
Ocatvi Serret ens diu també que el catàleg únic del llibre ebrenc, construït amb la complicitat i l’assessorament de l’Institut Ramon Muntaner, dóna prioritat a aquells llibres que hagin seguit el circuit editor-distribuïdor-llibreter per damunt d’aquelles publicacions autoeditades que neixen i circulen al marge de l’ecosistema editorial. No és casual, doncs, que aquest any a la fira els editors hagin retirat el seu estand i hagin fet confiança als llibreters perquè siguin ells qui venguin els més de 2.000 llibres que entre tots tres han arribat a catalogar.
Enllaços de referència:
Fira del llibre ebrenc
Twitter: @llibresebrencs