El llegat d’Antoni Giberga

4.01.2013

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut la donació d’un conjunt de cartes del polític català Antoni Giberga (1800-1845). Joan de Salas, descendent de Giberga, ha cedit el llegat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut la donació d’una cinquantena de cartes i documents històrics que van pertànyer al polític barceloní de la primera meitat del segle xix, Antoni Giberga. El conjunt documental, que ha estat donat per un dels seus descendents, Joan de Salas, passarà a formar part del fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que l’ha digitalitzat per facilitar-ne la consulta i publicarà un estudi històric als Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona.

La digitalització de documents i la publicació dels estudis en les col·leccions que edita periòdicament l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, formen part d’un programa que inicia l’Ajuntament per donar una contraprestació a les donacions de documentació històrica d’especial rellevància fetes per particulars.

Antoni Giberga i Bosch (Barcelona, 1800-1845) va gaudir d’un protagonisme polític especial en la Barcelona del període 1835-1843. Fou diputat provincial i exercí altres càrrecs públics a l’Ajuntament de Barcelona relacionats amb la Hisenda Pública. De tarannà progressista, milità en les files del partit liberal progressista i fou comandant del sisè batalló de la milícia nacional de Barcelona. Se’l va relacionar amb l’assassinat de l’excap de la policia Marià Vehils, una de les figures influents del sector conservador moderat barceloní, sense existir cap prova concreta. Per aquest motiu, fou deportat a Cuba sense judici previ pel capità general Ramon de Meer, juntament amb altres progressistes, com ara Antoni Ribot i Fontseré. Arribats a Cuba, el capità general de l’illa, el general Tacón, envià els deportats a Nueva Gerona (Illa de Pinos), després de passar un mes empresonats a l’Havana. A Pinos (actualment Illa de la Juventud) hi van estar aproximadament un any fins a la fugida a Nova Orleans, des d’on va retornar a Europa, concretament a París. Va romandre a la capital francesa fins a la mort del capità general de Meer, reincorporant-se a la vida política barcelonina durant el trienni esparterista. La seva mort prematura li va impedir agafar una projecció política més reconeguda.

La donació se centra en les cartes que Antoni Giberga va adreçar entre 1837 i 1839 a la seva esposa Margarida Gibert, coincidint amb el període de deportació a Cuba. Les cartes descriuen la situació política del moment, l’embarcament i el viatge a ultramar, les dificultats a Nueva Gerona (Illa de Pinos), i la situació en què es trobava la seva família a Barcelona.