El jazz mal·leable de Cécile McLorin aterra a l’Estartit

Cécile McLorin aterra aquest dissabte al Jazz Festival l'Estartit-Costa Brava per interpretar temes del seu darrer disc, For one to love

Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

Només té 26 anys, però ja és una de les grans cantants de jazz mundial. Convertida en la veu de la nova generació del jazz, Cécile McLorin aterra aquest dissabte al Jazz Festival l’Estartit-Costa Brava per interpretar temes del seu darrer disc, For one to love, a tocar del Mediterrani. Amb aquest àlbum, la cantant es va endur el Premi Grammy 2016 a millor disc de jazz vocal, un guardó que va servir per consolidar-la com una de les grans dames del gènere. El concert de dissabte, que tindrà lloc a la plaça de la Llevantina a les deu de la nit, també acollirà cançons del seu primer treball, WomanChild, amb el qual va ser nominada als Grammy.

Cécile McLorin Salvant en concert | Foto: Digboston / Flickr

La seva trajectòria no és llarga (va treure el primer àlbum el 2010), però ningú posa en dubte que McLorin ja ha esdevingut un dels puntals del jazz contemporani. Els crítics nord-americans l’han comparat amb pesos pesants del gènere com Billie Holiday, Ella Fitzgerald i Sarah Vaugan. De fet, ella reconeix que aquests tres artistes formen part de les seves influències i l’han ajudat a configurar el seu propi estil, que es caracteritza per uns greus enfosquits i uns aguts brillants. “A vegades m’agradaria tenir una veu realment rasposa, pròpia dels cantants de blues”, confessava McLorin a principis d’any en una entrevista al Wall Street Journal.

Tot i això, la cantant és partidària de potenciar les imperfeccions vocals, i d’aquí és d’on sorgeix bona part del seu valor. McLorin oscil·la hàbilment entre un registre profund i musculós i un registre agut i prim que, combinats, creen una personalitat única a les seves cançons. “Tinc la sensació que, quan escoltem una veu amb imperfeccions i errors es crea una certa intimitat. És meravellós. Els cantants que són així m’exciten”, deia l’artista. També ha reconegut en diverses ocasions que mai ha volgut sonar “de forma neta i bonica”, sinó que ella dóna més importància a les textures d’una veu que no és impecable però que això la fa “més propera i humana”.

Nascuda a Miami, McLorin és filla de mare francesa i pare haitià. La seva relació amb la música ve de lluny. Quan tenia cinc anys va començar a fer classes de piano clàssic i quan en tenia vuit va començar a cantar al Miami Choral Society. Ara bé, no va ser fins al 2007 quan es va plantejar de convertir la seva passió musical en una professió. Aleshores McLorin formava part del conservatori d’Aix-en-Provence i una professora la va empènyer a cantar més seriosament. “Em vaig submergir en escoltar durant hores i hores els clàssics, tot i que no tenia clar de voler fer carrera en el món de la música. Em semblava que tindria una vida molt solitària”, explica.

McLorin brilla per un sorprenent domini tècnic, però també per la seva capacitat com a compositora. A més, els crítics n’han destacat la seva potència escènica, ja que teatralitza els estàndards de jazz i els dóta d’una identitat pròpia. També fa interpretacions úniques de temes de jazz i blues gairebé desconeguts. El The New York Times la definia així: “Combina les sensibilitats rigoroses d’un artista amb el càlcul acurat d’un crític. Tota la seva força com a artista -assenyada, confiada, teatral, escèptica- suggereix una distància vigilant entre ella mateixa i la figura musical que encarna de manera persuasiva”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació