El Grec mira a Grècia

Ahir es van presentar les línies que tindrà el Grec 2017 sota la direcció de Cesc Casadesús, que inaugurarà la seva tasca com a director enguany. Els eixos principals de la futura edició del festival seran la Mediterrània i el concepte de viatge, les migracions, el comerç i l’intercanvi. Atenes serà la primera ciutat on el Grec fixarà la mirada, en un viatge concebut com una volta al món que durarà cinc anys. Cesc Casadesús, el nou Phileas Fogg de la cultura.

Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, va presentar l’acte a L’Espai 4 del Palau de la Virreina. “Aquest vol ser un Grec de renovació”, va afirmar, declarant que allò que va fer decantar a la comissió assessora pel projecte de Casadesús va ser que es tractés d’un projecte a tres anys vista, centrat en la creació de nous públics i en la internacionalització del Grec. Aquesta edició ha de fer de planter de creadors locals (de Barcelona i l’àrea metropolitana), una pista d’enlairament del talent artísitc que tenim a casa nostra.

Cesc Casadesús, tranquil i serè, va iniciar a continuació la presentació de les línies mestres del seu projecte, elogiant la tasca realitzada pel seu antecessor, Ramon Simó, el qual li “ha deixat una taula molt ben parada”. El símil tèxtil va servir a Casadesús per a construir el seu discurs, on predominava la idea que el Grec ha de saber teixir una peça de roba que li escaigui a Barcelona. Això significa un treball de complicitats i de seguiment amb els creadors, concevent l’art com a transformador i no com a producte merament de consum. El nou director artístic desitja que els barcelonins diguin “Ara arriba el Grec, celebrem-ho”, com una celebració més de l’estiu. Casadesús no es declara gens obsessionat per farcir el festival d’estrenes, i de fet li interessa molt més ampliar les mirades al màxim, encarregant seccions del Grec a diferents comissaris, i enfortir la participació de les comunitats locals.

“Imaginem tres Grecs en un”, va continuar, explicant con el festival s’ha de multiplicar en tres vessants. En primer lloc, “el Grec de Montjuïc”, amb l’epicentre situat al propi Teatre Grec i als equipaments de la Ciutat del Teatre (Institut del Teatre, Mercat de les Flors, Teatre Lliure i Plaça Margarida Xirgu), que de fet ja te la mida de “festival de ciutat petita”. En segon lloc, “el Grec de la ciutat”, repartit per les sales de tota Barcelona, on s’intenti evitar la sensació de calaix de sastre que molt sovint acaba passant, i donar suport a projectes i companyies amb terminis més llargs de temps. En darrer lloc, cal que hi hagi “el Grec de les fàbriques de creació”, que aprofiti les potencialitats d’aquests equipaments i no es limiti a omplir-los de continguts sinó que produeixi o coprodueixi projectes per la temporada vinent, realitzant de la mateixa manera polítiques de públics.

La volta al món és la idea d’un viatge que, no fent res més que reinventar el concepte de “ciutat convidada” que s’ha donat en altres edicions portarà el Grec a fer un viatge en direcció a l’est, en direcció al sol. Atenes, Grècia i la Mediterrània en general serà la parada d’aquesta edició, i la idea de Casadesús és portar a Barcelona creadors de gran part dels països mediterranis. En les edicions següents el Grec viatjarà a Singapur (l’Àsia), Melbourne i Nova York (el món anglosaxó i el Pacífic), Llatinoamèrica i Àfrica. De les poques coses que es van avançar a aquesta roda de premsa, el director va anunciar que Israel Galván estrenarà el seu nou espectacle La fiesta al Teatre Grec (4 i 5 de juliol), “una mena de Torre de Babel escènica” amb creadors com el Niño de Elche, Patricia Caballero, el Junco o la cantant tunisiana Alia Sellami. Aquest espectacle s’estrenarà al Grec i anirà després al Festival d’Avinyó, on s’estarà quinze dies al Palau dels Papes. També veurem un espectacle del creador grec Dimitris Papaioannou (Mercat de les Flors, del 2 al 4 de juliol), un director poc conegut a casa nostra malgrat haver dirigit les cerimònies d’obertura i clausra dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004. A Núvol vam tenir la sort que en Melcior Casals ens va enviar aquesta crònica de l’espectacle de Papaioannou que va poder veure a Viena l’any passat.

Pel que fa al suport i potenciació del talent i els teixits locals, la Sala Beckett acollirà Un tret al cap, un nou text de Pau Miró interpretat per Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins, una manera, segons Casadesús, de fer descobrir la Beckett del Poblenou a molts espectadors que encara no la coneixen. Entre els altres pocs avançaments de la programació d’aquesta propera edició, vam saber que Santiago Auserón actuarà amb la Banda Municipal de Barcelona (Teatre Grec, el 8 de juliol), on el cantant repassarà el seu repertori des dels temps de Radio Futura fins a l’actualitat, del soul al son, passant per Juan Perro. Dins de la voluntat de Casadesús d’ampliar la base social dels públics i l’interès per les arts, es representarà l’òpera Brundibár, de Hans Krása (al Teatre Lliure, el 30 de juny), amb un repartiment de més de 120 nens d’instituts de Barcelona. Aquesta obra no s’havia representat des del 1998, i en aquesta ocasió la direcció escènica correrà a càrrec d’una companyia que es va conèixer precisament interpretant aquesta obra, Els Pirates, els actuals gestors del Maldà.

També el públic més petit tindrà espai al Grec, amb una coproducció feta amb la Companyia La Petita Malumaluga, formada per Albert Vilà i Eva Casamitjana, que després del seu exitós espectacle Bítels per a nadons (un concert de tribut a The Beatles), arribaran amb My baby is a queen (Mercat de les Flors, 15 i 16 de juliol). Aquest nou projecte es basa en el concepte de mirar i ser vistos, i tractarà sobre el tema de la identitat sexual en els nens. Casadesús va voler deixar que el Grec del futur no ha de només comprar espectacles, sinó coproduir-los, adoptant la filosofia i els mecanismes que tan bé li han anat al Mercat de les Flors i exportant-los a tot tipus de creació artística.