El gall de Ripoll

28.10.2012

 

Conten que, un any, ningú recorda quin era, en un dia de mercat, una pagesa portava polls per vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més i a mig camí li pesava tant que no podia dur-la i va decidir fer-los caminar. Va deslligar-los de les potes i els posà a terra. Tots marxaven eixerits menys un de menut que sempre quedava enrere i la pagesa tocant-lo amb la canyeta que portava li deia: “Arri, poll”, “arri, poll”.

Quan la dona feia el camí amb l’aviram va passar un home i li demanà:

-On aneu, mestressa?

La pagesa, que era sorda com una perola, no va oir-lo i com que el poll petit tornava a quedar-se enrera, repetia “Arri, poll”.

L’home va entendre “a Ripoll” i atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així varen aprendre el nom, l’ensenyaren a d’altres, aquests a uns altres i així s’escampà; vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu.

El qui va contar-ho, va dir-nos: “Per això veuràs que a l’escut d’aquesta Vila hi ha un gall”.

Ahir Ripoll va presentar en societat el seu Gall. Una nova bèstia creada pels diables de la vila amb la inestimable ajuda de l’expert en bestiari Lluís Musté, que durant dos anys ha guiat als joves ripollencs fins al resultat que ahir van presentar.  Aquesta nova bèstia acompanyarà a la ja existent; el drac Lluert de coll de Canes.

 

El gall de Ripoll encès

Etiquetes: