El forat de Jordi Amor

3.04.2017

El forat, opera prima de Jordi Amor, narra la història d’un noi de trenta anys apàtic i en plena crisi que viu a la Barcelona perifèrica: “És la història d’una caiguda lliure d’un tiu a qui no paren de passar-li coses dolentes”, explica Eugènia Broggi, editora de L’Altra Editorial. “La història no és original, però el que ens va cridar l’atenció era l’estil amb què estava escrita”, ha afegit. Per això ha estat premiada amb el Premi Documenta 2016.

© Vladimir Kramer

El Premi Documenta naixia durant la dècada dels vuitanta amb la voluntat de ser un premi jove, modern i actual. Des que es va crear, hi va haver un any en què no es va convocar i altres anys en què s’ha declarat desert. “Busquem un mínim de qualitat entre les obres presentades”, aclareix Josep Cots, llibreter de la Documenta de Barcelona. I afegeix que no és important que els autors siguin desconeguts, ja que el que pretén és donar una empenta a algú que comença: “Ens interessava que premiés el talent jove, ja que en aquell moment no hi havia premis joves en la literatura catalana”.

“En els últims tres anys, els guanyadors ja havien publicat un llibre i tenien un cert recorregut en el panorama literari català. Amb Jordi Amor, tornem als orígens”, assegura Eugènia Broggi. En canvi, El forat és la primera novel·la que Amor publica i presenta a un premi: “És un autor completament desconegut que fa el salt a la novel·la”, ha afegit l’editora de L’Altra.

Escriptura a raig

Des d’un punt de vista formal, El forat trenca les convencions ortotipogràfiques, ja que està escrit tot en minúscules i les úniques marques ortotipogràfiques que hi ha són les cometes i una sobreabundància de parèntesis. I això lliga amb l’estil de la novel·la, que és el d’una escriptura a raig, amb frases descriptives llargues, separades per comes i hiperadjectivades. “L’efecte que fa és la d’una lectura precipitada”, ha precisat Broggi, que ha afegit que el fet que a la novel·la no hi hagués majúscules els ha obligat a trencar el disseny de la col·lecció.

“El protagonista té un problema a l’hora de parlar, no es comunica. En canvi, té un discurs intern que li retruny i que és molt torrencial”, argumenta Amor. És per això que El forat està escrit amb frases llargues i en minúscules: “Aquest llibre volia ser no tant una narració de fets, sinó que volia expressar la manera en què es desenvolupen les coses”.

Un forat de maceració lenta

Jordi Amor | Foto: Clàudia Amor

Amor es va asseure a escriure aquesta novel·la el 2011, fruit d’una anècdota personal: “Un estiu vaig haver de cuidar els gats d’un amic, cosa que també li passa al protagonista”, explica l’autor. Al principi havia de ser una història de fantasmes, però a mesura que l’escrivia l’argument es va anar modificant: “Sí que té un aire fantasmal, ja que vaig substituir els fantasmes externs per interns”, diu Amor.

El forat va començar a gestar-se a Buenos Aires, on Amor ha viscut en els últims deu anys: “Durant aquells anys vaig tornar a llegir clàssics de la literatura catalana i vaig retrobar-me amb un català plàstic, lliure, creatiu i polit, que vaig intentar palesar a la novel·la”. Va recuperar clàssics com Josep Pla, de Josep Sagarra, de Mercè Rodoreda, de Pere Calders o de Joan Maragall, i afegeix que també és molt fan d’autors contemporanis com Blanca Llum Vidal o Martí Sales.

La novel·la, però, està escrita amb un registre col·loquial i, més concretament, amb el català barceloní, una de les variants més infamades. Amor no té por d’inventar-se paraules: “Per a mi el llenguatge és una cosa orgànica, el llenguatge ha de seguir generant-se i modificant-se”.