El Festival Munt de Mots tanca amb èxit de participació

28.10.2012

Ahir es va tancar el Festival Munt de Mots 2012 amb una jam sessions de contes al Pati Llimona. El Festival tanca amb números d’assistència impressionants i amb una àmplia presència a la premsa i a la xarxa. Durant la festa de cloenda es va proclamar el premi de fotografia del festival, que va ser concedit ex-aequo a Tomàs Lahoz i Noe Bofarull. Josep Ros, membre del col·lectiu Vivim del cuentu i un dels protagonistes de l’última sessió al Pati Llimona, ens ha fet la crònica d’aquest final de festa.

 

Foto de Tomàs Lahoz Malpartida, premi de fotografia del Festival Munt de Mots

 

Quan una persona explica un conte dalt d’un escenari és com si il·luminés amb una petita espelma una sala fosca. Primer el públic només veu la flama en un punt concret, però si es deixa arrossegar per l’escalfor de la història, llavors la imaginació va obrint les portes d’un món secret que ho inunda tot. I tot i així, allà davant de l’espectador només hi ha els dos elements que calen per a la narració oral: el cos i les paraules. Aquesta és una màgia de la que els infants saben gaudir de manera espontània. Però tots, petits i grans, quedem embadalits, al cap i a la fi, davant d’una bona sessió de contes. Això és justament el que va poder comprovar la gent que ahir a la nit va venir al Pati Llimona a la colenda del Munt de Mots, el Festival de Narració Oral de Barcelona que per tercer any consecutiu ha posat la narració oral al capdavant de l’agenda cultural de la ciutat.

 

Foto de Noe Bofarull, premi de fotografia del Festival Munt de Mots

 

El d’ahir va ser un petit tast, concentrat i intens, i un privilegi que va reunir en un mateix espai la major part dels narradors i narradores que durant una setmana han escampat les seves paraules per 29 espais en diferents barris. Vem poder sentir les paraules d’agraïment de la persona que impulsa aquest festival, l’incansable Rubén Martínez Santana, una persona que amb uns quants anys ha aconseguit donar impuls a la narració oral a Catalunya i establir ponts amb els corrents que es desenvolupen a la seva llatinoamèrica natal, enriquint així la llarga tradició oral de molts racons de les nostres comarques de la que tants ens en sentim hereus. Aquesta feina, silenciosa i constant, s’ha fet visible al festival i la d’ahir en va ser una clara mostra.

Encoratjadora i necessària va ser la presència d’en Pep Duran, un llibreter de Mataró que ha fet de la seva passió una professió, i que ens va ensenyar amb la seva veu clara com l’amor als llibres és l’afirmació de l’amor a la vida i a la llibertat. Vingudes expressament de Costa Rica i de Venezuela, la Mercedes Castro i la Linsabel Noguera van demostrar com la riquesa de matisos de la cultura literària llatinoamericana es pot combinar amb un exquisit domini de la oralitat per exprimir el bo i millor dels contes. També vem gaudir de la presència de la Sophie Heydel, que amb la seva eloqüència anglesa i un control absolut de l’expressió facial i corporal va saber trencar eficaçment qualsevol barrera lingüística. Es van sentir també els ecos de La Rioja i l’Euskal Herria, amb el Diego Calavia, el Pedro Ruiz i la Bego Alabazan, amb els que la tradició i la modernitat es fusionen per mirar al futur. I l’empenta dels nous grups de conta-contes que van sorgint també es va fer notar amb la presència de la Cristina Salvador (Bocabadats) i de la Noe Bofarull i el Pepo Ros (Vivim del Cuentu).

En definitiva, ahir es va concentrar una variadíssima, multilingüe i transversal mostra de narradors en una sessió íntima i maratoniana. Una sessió en la que les aspiracions, les tristeses, les passions i l’erotisme van encendre un públic que va poder trobar en els contes explicats, com en els contes llegits, un reflex de la seva vida.