El dol després de Nagasaki

25.05.2017

Aquesta setmana s’estrena Nagasaki, records del meu fill, la pel·lícula que va representar el Japó als Òscars en la competició al millor film en llengua estrangera. Joan Burdeus la comenta al videoblog:

“A Nagasaki, records del meu fill, l’octogenari i aclamat director japonès Yoji Yamada ens proposa un drama sobre la relació d’una mare amb l’esperit del seu fill mort a causa del llançament de la bomba atòmica. Després d’una elegant seqüència inicial en què coneixem els protagonistes durant l’últim dia de vida del jove Koji (Kazunari Ninomiya), l’acció de la pel·lícula transcorre al cap de 3 anys, just quan Nobuko (Sayuri Yoshinaga), la mare, perd l’esperança que el seu fill retorni.

A partir d’aleshores, en Koji es converteix en un esperit que només ella veu i les converses entre els dos són el motor narratiu del film. A mesura que acumula episodis estàtics i repetitius, Yamada intenta capturar els esforços d’una mare per lluitar contra la soledat i superar el dol.

Des de la base del melodrama, el film combina elements de realisme màgic, costumisme i quasicomèdia. La barreja de moments distesos que treuen ferro al patiment amb seqüències més serioses, sumada a la distància cultural, ens deixen amb un estrany sabor de boca: agraïm l’extrema contenció sentimental de la Nobuko, que ens estalvia una pel·lícula que podria haver estat lacrimògena, però al preu de perdre l’interès en el seu periple personal. El conflicte més interessant és el triangle entre la mare, el fill i la Machico (Haru Kuroki), la promesa d’en Koji mentre encara vivia. Les dues dones necessiten trobar l’equilibri entre l’excés de memòria i l’excés d’oblit que els permeti passar pàgina sense sentir que traeixen el seu amor pel difunt.

Més entranyable que profunda, el principal problema de Nagasaki, records del meu fill és la seva tendència a explicitar fins a l’últim detall del subtext emocional a través dels diàlegs. Els millors moments arriben quan deixem de banda la condició de fantasma d’en Koji i les converses entre ell i la Noboku reflecteixen, simplement, el mateix que qualsevol mare pensaria després de perdre el fill.”

Nobuko (Sayuri Yoshinaga) i Koji (Kazunari Ninomiya), a ‘Nagaski, records del meu fill’