El disseny ja té casa a Barcelona

14.12.2014

Enmig del maremàgnum actual de les obres de la plaça de les Glòries destaca des de fa un temps un edifici “singular”, que l’enginy popular ha batejat com la grapadora, franquejat per altres dos de singulars que els turistes s’apressen a fotografiar, la torre Agbar i el rutilant que allotja els Encants.

Museu del Disseny de Barcelona

Museu del Disseny de Barcelona

L’edifici Disseny Hub Barcelona, després d’una llarga gestació de més de vint anys, originada en l’anterior etapa política, és el darrer gran equipament cultural de la nostra ciutat i ha obert les seves portes el 14 de desembre com a Museu del Disseny de Barcelona.

Uns dies abans, però, va tenir lloc la roda de premsa, a la qual, en nom de Núvol, vaig assistir per tal d’informar als lectors. Va començar a dos quarts de dotze i es va desenvolupar al gran auditori de la quarta planta. En primer lloc, va parlar l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i posteriorment el tinent d’alcalde cultura i regidor de Sant Martí (antic poble anomenat el Manchester català) i finalment l’ànima i directora del museu, Pilar Vélez, anteriorment directora del Museu Marés.

Impressionat!

A part de les exposicions temporals i les fixes, l’edifici de l’equip MBM (Martorell, Bohigas, Mackay, Capdevila i Gual) és tot ell espectacular, no tan sols per les seves grans dimensions i la gran il·luminació natural sinó també pel racionalisme acompanyat per un sentit del confort, que no queda fred, sinó que resulta agradable i acollidor deambular per l’edifici. Almenys aquesta va ser la meva primera impressió.

Les xifres són ben eloqüents: 6.000 metres quadrats per a les exposicions permanents i temporals; 916 metres quadrats per al Centre de Documentació; 2.000 metres quadrats per a la reserva i conservació de les col·leccions, finalment 160 metres quadrats per als tallers educatius. Cal destacar, com va dir Pilar Vélez, que és la primera vegada a Barcelona que un edifici s’ha construït expressament per allotjar un museu. La planta subterrània allotja les sales de reserva de les col·leccions i Centre de Documentació. Ascensors i escales mecàniques ens condueixen a les sales de les exposicions temporals i permanents, i a les quatre plantes trobem les exposicions dedicades a les quatre especialitats d’aquest museu.

VestitsQuatre museus en un

El MDB és una suma de quatre museus abans dispersos per la ciutat, creats en diferents èpoques i alguns d’ells poc coneguts en general pels ciutadans: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, que estava situat al Palau de Pedralbes, el Museu Tèxtil i de la indumentària, basat en les peces del col·leccionista Rocamora, abans al carrer de Montcada, i per últim el Gabinet de les Arts Gràfiques, ubicat en un edifici del Poble Espanyol de Montjuïc.

Ara tots aquests fons es troben englobats en les arts dels objectes i sota el nom del Disseny. En total, formen un impressionant conjunt de 70.000 peces, més de 1.810 obres de les quals s’han hagut de restaurar, cosa que ha dut a terme un equip de 83 restauradors de cadascuna d’aquestes especialitats artístiques. Per la seva part, el Centre de Documentació aplega més de 22.000 documents relacionats amb les arts de l’objecte i el disseny.

A més el Museu és la seu del FAD-Foment de les Arts Decoratives, entitat pionera en aquests afers, i del BCD-Barcelona Centre de Disseny. La seva filosofia, doncs, és que estigui obert a tota la societat, als professionals i estudiosos d’aquests mitjans i també a la indústria que ha estat la base de l’economia catalana des dels temps de la revolució industrial. És d’esperar que sigui així per no repetir l’“autisme” en què han caigut a vegades algunes d’aquestes grans infraestructures institucionals.

_MG_8680Les quatre exposicions inaugurals

Les col·leccions d’aquest nou museu s’agrupen al voltant de sis eixos principals: disseny de producte, mobles, llums, electrodomèstics, vehicles, etc. (2.000 objectes); disseny de moda, basada en la indumentària contemporània i històrica i els complements; disseny gràfic, com ara cartells, packaging, logotips, etiquetes, portades de llibres…; arts decoratives, composta per mobles, vidres, orfebrería, carruatges, rellotges, miniatures, guadamassils; arts tèxtils, teixits, especialment antics, peces úniques; i, finalment, arts gràfiques, papers pintats, matrius, motlles, etc.

Aquest gran fons de peces ha permès fer quatre exposicions simultànies. La de la primera planta es titula Del món al museu, i està integrada per objectes quotidians molts d’ells dissenyats a Catalunya, com les setrilleres antidegoteig de Marquina (1961), la cadira BKF del Grupo Austral (1938), la llum de taula Calder d’Enric Franch (1975), o la BiCicleta Orbea Grow 2 d’Alex Fernández (2011), i un llarg etcètera que van des de prototips històrics fins als dissenys més actuals. Es tracta de donacions dels seus autors, en molts casos.

La segona planta conté l’exposició Extraordinàries, basada en les col·leccions d’arts decoratives i d’arts d’autor que van del segle III al XX. Sens dubte és la més espectacular per les seves peces històriques i úniques, com una Berlina o carrossa del segle XVIII procedent de Mallorca, els coneguts plafons de ceràmica de 1710 —donacions del marquès de Castellbell—, un cofre del segle XIV o uns vidres decorats per Xavier Nogués (1929), entre altres.

Pujant, a la tercera planta trobem la dedicada a El cos vestit, siluetes i moda entre 1955 i 2015. De seguida t’adones que la tènue il·luminació d’algunes vitrines es deu al material tan delicat d’aquesta secció, on destaquen vestits per dona de modistes catalans i espanyols de l’alta costura, com Santa Eulalia, Asunción Bastida, Pedro Rodríguez, Pertegaz, etc. També s’exposen dins de la vestimenta històrica una mostra de la col·lecció sobretot dels segles XVIII i XIX de Manuel Rocamora.

S’acaba el recorregut i a la quarta planta trobem l’exposició El Disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980), dedicada als pioners del grafisme a partir de la postguerra. En els anys en què els dibuixants publicitaris esdevingueren dissenyadors, s’exhibeixen 554 peces com ara cartells, displays, calendaris, etiquetes, anuncis de premsa, embalatge (packaging). El cartell Nescafé de Pla-Narbona, Polil de Cruz Verde de Josep Artigas. Les cobertes de llibre de La Cua de palla (anys 60) de Jordi Fornas, o la publicitat farmacèutica de Sandoz, d’Enric Huguet. Aquesta darrera exposició té una especial significació per a mi, ja que vaig formar part de les primeres promocions de grafistes a partir de la meitat dels anys 60, quan aparegueren també les escoles pioneres com Elisava i Eina, i associacions professionals com l’ADG/FAD (Agrupació de Disseny Gràfic).

Al febrer del 2015 tindrà lloc la inauguració de la primera mostra temporal, Disseny per viure. Com a bon complement de cada una de les quatre exposicions s’han editat quatre catàlegs en català, castellà i anglès.

Fins al 31 de gener del 2015, el Museu del Disseny de Barcelona serà de portes obertes perquè tothom que ho desitgi pugui visitar-lo. Promet ser una nova i interessant referència en el món cultural català. Qui vulgui tenir més informació sobre el museu, pot visitar la seva pàgina web clicant aquí.