Mor el director teatral Moisès Maicas

13.06.2017

El director teatral Moisès Maicas ha mort aquest dimarts a Barcelona a l’edat de 52 anys. Maicas ha estat un dels directors més innovadors i compromesos de l’escena catalana. Havia dirigit obres de dramaturgs contemporanis com Valère Novarina, Lars NorénSarah Kane, Daniel Keene, Philipp Löhle, Joan BrossaThomas Bernhard o Roland Schimmelpfennig, gairebé sempre en el circuit alternatiu i en teatres de petit format.

Moisès Maicas

El seu èxit més recent havia estat Psicosi de les 4.48 un monòleg de la britànica Sarah Kane que va interpretar Anna Alarcón. Amb aquesta obra va obtenir nominacions als premis Butaca i va guanyar el Premi BBVA de Teatre 2016, que li va permetre fer una gira a diverses sales de Catalunya i al festival Temporada Alta. Guiada per Moisès Maicas, Alarcón hi oferia una interpretació sublim i extremadament equilibrada.

Maicas era un home intel·ligent i humil, compromès amb l’art i el món que l’envoltava. “Des de les arts escèniques tenim una responsabilitat que no podem eludir”, deia en una entrevista que li va fer Aída Pallarès a Núvol quan va estrenar Lampedusa Beach, un obra de Lina Prosa sobre el drama de la immigració clandestina. “Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d’haver un teatre d’entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem”. Ho havia demostrat en la direcció de la lectura dramatitzada de Les verges virtuals de Toni Cabré, una obra sobre la nostra tolerància poruga davant l’integrisme religiós.

 

Una vida dedicada al teatre

Fill del director tetaral mataroní Carles Maicas, en Moisès era un home de teatre que no havia buscat mai el camí fàcil ni la comercialitat. Era una joia amagada del teatre català. El seu tàndem artístic amb la traductora Anna Soler Horta va donar grans fruits. Maicas també havia fet incursions en el teatre clàssic revisitant-lo amb muntatges com Molt soroll per no res o Shaking Shakespeare, un espectacle multidisciplinar creat a partir dels sonets de William Shakespeare. Havia muntat també espectacles infantils i treballat de la mà amb Cesc Gelabert, amb qui va crear Escrit en l’aire.

Maicas ha estat actiu fins a l’últim moment. “Ahir mateix a la tarda parlàvem de projectes teatrals, il.lusionats com sempre, pensant en actrius i actors, en modificacions del text, en escenografia…”, ens diu el dramaturg Toni Cabré,  “Érem conscients de les dificultats, sobretot de la duresa del camí del director com ell que ho dona tot per aixecar una obra a l’escenari. Sense concessions, buscant textos nous, materials escènics inexplorats. En Moisès era un valent, un treballador incansable, un enamorat del teatre… Avui tots plegats som una mica més orfes”, afegeix Cabré.

Maicas era més que una promesa del teatre català. S’havia guanyat el respecte de la professió i probablement s’hauria merescut més premis i encàrrecs dels que va tenir. Mai li estarem prou agraïts per la valentia i honestedat amb què va fer accessibles textos difícils als espectadors catalans.

La vetlla d’en Moisès serà avui dijous de 7 a 10 h del vespre, i la cerimònia de comiat, demà divendres a les 9.45 h al tanatori de les Corts.

Per saber més sobre els muntatges de Moisès Maicas, feu clic aquí. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Gran amic i company de fatics del seu pare, el també director, que mai va voler passar al mont professional: Carles Maicas, ve ser un orgull per a mi poder participar en dos dels muntatges del malaurat Moisès: El Dibug (lectura dramatitzada) i Viatge a Califòrnia, on als meus 7x anys vaig rebre unes grans lliçons de teatre. Descansi en pau.

  2. No el coneixia personalment, però havia aplaudit alguns des seus muntatges. Ho sento molt per ell, per la seva família i perquè ja no rebrem més mostres del seu talent i esforç.

  3. Estic tan commoguda, ho sento en el fons de la meva ànima, m’imagino el dolor personal… Era una persona delicada, sensible, teatralment exquisit.
    Em dol no haver-me’l trobat de bon matí i fer-li sortir la rialla i les floretes que em dedicava parlant dels Comediants, dels nostre passat tan trepidant i engrescador. De vegades no ho sabem però la gent ens estimem

  4. Quins bons moments veient teatre dirigit per MOISÈS MAICAS!!!
    El trobarem a faltar.

    “Només
    la llum, la pura llum, impuls que dubta
    i creix, o s´arrauleix entre els matolls
    i la tristesa groga dels narcisos.”

    del poemari Cop de destral de Jordi Larios