El Dalí estereoscòpic

16.12.2016

Tal com si fos un agosarat explorador, Salvador Dalí extrapolava la seva producció artística als més recòndits viatges creatius. En aquestes ocasions, el pintor surrealista adoptava més el paper d’un científic que el d’un artista plàstic. Dalí, sovint, ignorava les taques de pintura i d’acrílics per tancar-se en un laboratori on poder remenar microscopis i provetes. S’entotsolava amb la fenomenologia, la metafísica, la realitat i les perspectives del món. Per aquest motiu, el Museu Dalí de Figueres ha inaugurat l’exposició anomenada Dalí. Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions i que acollirà sis parells d’olis estereoscòpics inèdits que es podran visitar durant tota la temporada.

"L’estructura de l’ADN" (1975-76)

“L’estructura de l’ADN” (1975-76)

La curiositat per la ciència i les il·lusions òptiques sempre han estat part de la genètica en el treball dalinià, com ha assegurat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Alhora, la comissariada destaca l’enorme interès que causaven en l’artista altres disciplines, alienes a l’art, com ara les matemàtiques i la biologia, i que influïen significativament la seva producció. Probablement, l’espurna inicial d’aquest amor per la dualitat s’ha de remuntar al descobriment dels duplicats del gravador holandès Gerrit Dou (1613-1675). Entre 1970 i 1971, en una exposició a París, Dalí va quedar tan captivat per una sèrie de díptics del deixeble de Rembrandt que en comprà dos (La visita del metge i La filadora) per incorporar-los a la seva col·lecció privada.

Aquest fet s’ajuntà amb la recerca que Dalí va mantenir, sobretot durant els anys seixanta i setanta, pels fenòmens òptics, com l’anamorfosi i l’holografia. Estava obsessionat per l’estudi de la profunditat i la imatge artificial, fins al punt d’analitzar minuciosament l’estructura dels ulls de les mosques, per exemple. L’estereoscòpia és coneguda per ser el resultat de la visió de dues imatges planes d’un mateix objecte, fent palès una sèrie de punts de vista alternatius i provocant en l’espectador la sensació d’una tercera dimensió. Dalí juga a ser prestidigitador, agrupant parelles on representa una imatge gairebé idèntica, però amb punts focals divergents precisament per donar lloc a aquest efecte tridimensional.

La nova exposició, precisament, capta la faceta més fantasiosa, il·lusionista i al mateix temps irreverent i entremaliada d’un geni que continua sorprenent. El muntatge de l’exposició ha estat dissenyat per Pep Canaleta de 3carme33, i el grafisme per Àlex Gifreu. Durant la presentació, Montse Aguer ha fet ús de l’estereoscopi que el mateix Dalí feia servir i que conservava com un tresor al taller de Portlligat.

La nova mostra, situada a la sala 22 del recinte, s’annexiona a la Sala de les Il·lusions Òptiques, un dels finals de la ruta museística. Incorporarà sis olis estereoscòpics: Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders (1972-73); El peu de Gala (1975-76); Sense títol. Segons “Las Meninas” de Velázquez (1975-76); L’estructura de l’ADN (1975-76); La mà de Dalí enretirant un toisó d’or en forma de núvol per mostrar a Gala l’aurora nua, molt, molt lluny darrere el sol (1977-78) i Dalí aixecant la pell de la mar Mediterrània per mostrar a Gala el naixement de Venus (1978).

A l’estrena, Montse Aguer no va obviar els agraïments a tot l’equip del Museu Dalí de Figueres, per tot seguit presentar l’exposició temporal, la quarta d’enguany, al·legant el doble caràcter d’aquesta i declarant que “s’ajuntaran les obres estereoscòpiques adaptant-les al segle XXI, però respectant aquell caràcter tradicional i artesanal que salvaguardava Dalí”. L’objectiu és crear un joc de miralls virtuals, a través d’unes lents connectades a dispositius mòbils que retroalimenten la imatge i produeixen la tridimensionalitat. Un sistema modern (a càrrec de DocDoc Films) que evita envair els mecanismes que el màxim exponent del surrealisme proposava als anys setanta.